No és la primera vegada que la base militar sota control de l’imperialisme nord-americà realitza operacions militars a l’Orient Pròxim en auxili de l’Estat d’Israel. En 2018 va intervenir davant el conflicte de l’Estat sionista i Síria, i més recentment, a l’abril d’enguany, ho va fer per interceptar sis míssils procedents de l’Iran i Iemen.

La història de les bases nord-americanes a l’Estat espanyol es remunta a 1953, any en què es van signar els “Pactes de Madrid” entre els EUA i Espanya, sota la dictadura de Franco, pels quals s’instal·larien en el territori espanyol quatre bases militars nord-americanes a canvi d’ajudes econòmiques per a fer front a la postguerra i la fi de l’aïllament internacional de la dictadura, reubicant-se així en el context de la Guerra Freda per prolongar el seu règim.

Dos d’aquestes bases segueix encara en actiu de manera permanent: la Base Naval de Rota i la Base Aèria de Morón, situades a Cadis i Sevilla respectivament. Aquesta última, segons el conveni en vigor (Conveni entre el Regne d’Espanya i els Estats Units d’Amèrica sobre cooperació per a la defensa de l’1 de desembre de 1988), està sota comandament espanyol, però els Estats Units té concedits per a fins militars la utilització i manteniment d’una sèrie d’instal·lacions de suport (IDA) a la base. No obstant això, la base de Rota es troba sota control dels Estats Units. Les Forces Armades nord-americanes ocupen 2000 de les 2400 hectàrees de la base en compliment dels Pactes de Madrid de 1953 i de la resta de tractats militars que els substitueixen.

Aquesta nova acció dels Estats Units des de l’Estat espanyol demostra, una vegada més, el suport absolut als plans guerreristes d’Israel per part de la potència nord-americana. Però també mostra la col·laboració per acció i per omissió, de l’Estat espanyol i el govern “progressista” de Pedro Sánchez i Sumar. Mentre discursivament encapçala a les potències que diuen lamentar les barbaritats sionistes i reconeix a l’Estat de Palestina, materialment dona suport directe i indirecte a la massacre.

Lluny d’exigir la seva retirada immediata (al costat de la de Cartagena, que és una base naval essencial per a l’OTAN) i la ruptura de tots els convenis amb els Estats Units, el “progressisme” espanyol els renova i enforteix. En 2020 el llavors govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos, havia prorrogat el conveni militar amb els Estats Units que permet la presència nord-americana a les bases Rota i Morón. Mentre que a la cimera de l’OTAN a Madrid de 2022, un dels acords sorgits de la reunió de l’aliança militar imperialista va ser ampliar de 4 a 6 els destructors estatunidencs estacionats a la base i acollir 600 efectius estatunidencs més, una ampliació que es va signar al maig de 2023.

El mes de març d’enguany, ja durant el govern del PSOE i Sumar, es va oferir a l’OTAN el port de Maó a Menorca. A més del suport a Ucraïna en la seva guerra, l’objectiu d’aquesta cessió és el de garantir la circulació comercial pel Mediterrani vistes les accions yutíes en solidaritat amb el poble palestí com així també “operacions preventives” davant possibles accions d’estats veïns en resposta a l’Estat d’Israel.

Al costat de les bases militars sota comandament conjunt o estranger cal assenyalar dos factors més que pinten de cos sencer la hipocresia del “progressisme” espanyol i els seus aliats: els 600 soldats espanyols desplegats en el sud del Líban i la fèrria aliança amb la indústria armamentística que lucra amb les invasions, les morts, tortures i fins i tot genocidis. Una indústria militar estesa en tot el territori espanyol que pot consultar-se al Centre Delàs d’Estudis per la Pau. El comerç amb l’Estat d’Israel s’ha mantingut durant aquest llarg any de guerra despietada contra el poble gazatí. El segell “provat en combat” que ofereixen les forces sionistes és política d’Estat, també a l’Estat espanyol.

Durant la jornada de lluita i mobilització del passat 27S es van exigir la ruptura diplomàtica, comercial i militar amb l’Estat d’Israel, la retirada de tropes del Líban i contra els pressupostos guerreristes de la UE i l’OTAN que venen des de la legislatura passada. Malgrat els seus límits, la jornada va ser un primer pas per a continuar desenvolupant l’esperit de les acampades estudiantils per Palestina, les mobilitzacions anti guerreristes i antiimperialistes, i sobretot, per organitzar les forces de la classe treballadora, l’estudiantat i els moviments socials contra la complicitat del govern amb el genocidi a Palestina i els empresaris que lucren amb la mort.

Totes les forces de l’esquerra sindical, estudiantil i les organitzacions polítiques que es reivindiquen anticapitalistes, tenen aquí un punt de reagrupament urgent, partint per exigir a CCOO i la UGT que posin fi a la seva complicitat amb el govern de coalició i prenguin en les seves mans la lluita contra la guerra i el genocidi a Palestina.

Com dèiem en una declaració del CRT a l’abril d’enguany, és necessari posar dempeus un gran moviment contra el genocidi a Palestina, contra el rearmament imperialista i l’escalada militarista del govern espanyol. Pel tancament de les bases de Rota i Cartagena! No a la cessió del port de Maó a l’OTAN! Per la retirada de totes les tropes espanyoles al Líban, Europa de l’Est i Àfrica! Ni un euro més per a la guerra i el genocidi! A baix els pressupostos militaristes! Ruptura immediata de totes les relacions diplomàtiques, comercials i militars amb l’Estat d’Israel!