Els Estats Units ha reunit els ministres de Defensa de més de quaranta aliats en la base de Ramstein (Alemanya) per alinear l’enviament d’armament a Ucraïna. En la reunió no només van participar membres de l’OTAN, Ucraïna i els candidats a ingressar (Suècia i Finlàndia), sinó també països no europeus: entre altres, el Japó, Austràlia, Corea del Sud, Israel, Qatar, Kenya. Una mostra més de com els Estats Units estan buscant agrupar forces fins i tot més enllà d’“Occident” en la seva licitació amb Rússia, que té l’objectiu estratègic d’afeblir l’eix de Moscou amb Pequín, amb la Xina en la mira com hem explicat en un altre article.
Enfront del desenvolupament de la segona fase de la guerra, van instar fortament els seus aliats a enviar més i millor armament. «No tenim temps que perdre», va declarar el secretari de defensa nord-americà, Lloyd Austin, perquè "les pròximes setmanes seran crucials per a Ucraïna", ja que Rússia intenta fer-se amb el control total del sud d’Ucraïna i de la regió de Donbás. És probable que darrere d’aquestes paraules l’objectiu real sigui impedir que Putin privi als ucraïnesos de l’accés a la Mar Negra, encara que com es veu des del començament de la guerra la tàctica nord-americana es va adaptant a la situació del terreny. D’aquí el seu major to triomfalista i ofensiu enfront de les dificultats de la invasió russa. En paraules d’Austin: “Ucraïna creu clarament que pot guanyar, igual que tots els presents. Continuarem movent cel i terra per a poder satisfer-los”. I oferint per a aquest fi uns 400 milions de dòlars amb el propòsit de reemplaçar les armes que els diferents països envien a Kíev.
La pressió nord-americana i dels aliats més guerreristes és tal que fins i tot Alemanya ha hagut d’adaptar-se. En un nou gir, abans del començament de la reunió, el govern alemany anunci l’enviament de sistemes antiaeris blindats, uns quaranta Gepard que seran recondicionats per la indústria armamentista alemanya i el futur entrenament de soldats ucraïnesos a Alemanya. Fins llavors, el canceller Olaf Scholz s’oposava a subministrar directament vehicles blindats o peces d’artilleria, a més dels llançacoets i míssils antiaeris ja subministrats. El canceller justificava la seva negativa pel desig de protegir els seus compatriotes d’un atac atòmic rus. No obstant això, l’actitud en relació al lliurament d’armaments de potències nuclears (els Estats Units, Gran Bretanya) fins als socis més petits en termes militars (República Txeca, Polònia o Holanda), que no alberguen aquest temor, ha deixat a Scholz a la defensiva. En el pla intern la reculada del canceller socialdemòcrata és una petita victòria dels conservadors del CDU/CSU. Amb l’amenaça de la presentació d’una resolució a favor del subministrament d’armes pesants prevista per al dijous en el Bundestag, els conservadors han obligat a Olaf Scholz a un nou gir. Amb els Verds i els Liberals pressionant per les demandes de Kíev, el cap de govern s’hauria enfrontat a un virtual vot de confiança.
Com hem escrit, malgrat les vacil·lacions, fortes contradiccions i enormes costos, el govern alemany ha decidit el seu camí guerrerista dins de l’esquema global dissenyant pels Estats Units. Tendència militarista que només pot aprofundir-se com anuncia el fet que la reunió d’avui serà la primera de moltes, segons el cap del Pentàgon. Estigui va anunciar que Washington i els seus aliats es reuniran a partir d’ara cada mes. Amb un objectiu clar: organitzar l’acció de "les nacions de bona voluntat per a intensificar [els esforços], coordinar [l’assistència] i centrar-se en guanyar la lluita actual i la que està per venir", segons paraules d’Austin.
