Itàlia va viure aquest divendres una primera jornada de lluites, vagues i manifestacions per enfrontar tant la guerra a Ucraïna i les despeses de guerra del govern italià, com contra la inflació que afecta els salaris i poder de compra de les i els treballadors.
Amb desenes de manifestacions i piquets per tot el país es va desenvolupar aquest divendres la jornada de vaga convocada per CUB i SGB (Confederazione Unitària di Base i Sindacato Generale di Base), i després signada per la resta del sindicalisme de base, centrada en les demandes per acabar amb la guerra a Ucraïna i contra l’alt cost de vida que està colpejant durament a la classe obrera i a la població pobre a Itàlia com en altres llocs.
"Baixeu les armes i pugeu els salaris" va ser el lema central que va resumir la jornada de lluita, que va marcar un important exemple per al moviment obrer d’altres països de la Unió Europea i l’OTAN, on proliferen la propaganda militarista i la russofòbia, i on els sindicats i l’esquerra classista encara no ha aconseguit llançar mobilitzacions massives contra la guerra, arribant, fin i tot, a la convocatòria de tres manifestacions separades a la ciutat de Nàpols.
La pròpia vaga no va aconseguir involucrar activament a sectors més amplis, més enllà d’una part del propi sindicalisme de base, d’alguns sectors dels moviments socials i de l’esquerra extraparlamentària. El procés de construcció d’assemblees, per discutir i construir una àmplia mobilització unitària per la pau i contra la carestia de la vida que parteixi dels propis treballadors i la lluita de classes, va ser molt limitat. Més encara en aquest greu escenari de fort atac a les nostres condicions de vida i d’escalada militarista, es tracta de trencar amb un plantejament rutinari i conservador, d’excessiva separació entre la lluita econòmic-sindical i la lluita política, que continua sent generalitzat fins i tot en el sindicalisme de base i que contribueix a la falta d’activació fins i tot de la seva pròpia base sindical: l’exemple de Roma és indicatiu d’aquesta situació. Malgrat el fort arrelament d’USB i la gran mobilització en el conflicte d’Alitalia d’aquesta última i la CUB, la manifestació a la ciutat no va arribar a les 2.000 persones i les columnes compactes de treballadors de la mateixa empresa o sector van ser molt minoritàries.
Un dia de lluita en la logística
Un aspecte positiu de la jornada van ser els principals piquets convocats enfront dels centres de treball, especialment en logística, amb iniciatives difoses per part de Adl Cobas (Asociación por los Derechos de los Trabajadores - Cobas).
En el piquet d’un centenar de treballadors enfront de les portes de DHL Pomezia, als afores de Roma, per bloquejar la descàrrega i càrrega de mercaderies (en particular de les empreses Nespresso i Buffetti ) en solidaritat amb 4 treballadors recentment acomiadats després de la internalització del treball de magatzem. Evidentment, l’acomiadament va ser utilitzat com una amenaça antisindical per a tots els altres treballadors presents, considerant que la multinacional alemanya sempre ha estat infame per la seva determinació de mantenir als sindicats combatius fora dels seus magatzems.
Aquest és un dels piquets en els quals participem els qui fem La Voce Delle Lotte i formem part de la Frazione Internazionalista Rivoluzionaria (FIR).
Malgrat les amenaces repressives i de les maniobres dels encarregats de magatzem, res va impedir que els treballadors (de magatzems de tota la província de Roma) protestessin des de les 8.00 fins a les 12.00, hora en què finalitzava la càrrega i descàrrega de mercaderies, rebent a més la solidaritat de diversos camioners que intervenen en el transport de mercaderies.
Una segona delegació del sindicat es va presentar a la Piazza della Repubblica per a secundar amb la seva presència la manifestació de la resta del sindicalisme de base.
Cap a un moviment unitari, radical, classista
La jornada de vaga d’ahir va denunciar la profunda connexió entre els atacs econòmics que estem sofrint i les polítiques bèl·liques del govern i l’OTAN, que van respondre a la invasió russa d’Ucraïna amb una escalada de la despesa militar i acalorats anuncis tots enfocats a confirmar la supremacia com a aliança de potències imperialistes que exploten i oprimeixen a pobles sencers molt més allà de les seves fronteres nacionals.
La recent notícia de la requisa i brutal provocació contra uns joves activistes milanesos que s’havien "atrevit" a manifestar-se contra el gegant rus Gazprom (que acaba de signar un nou acord amb l’ens naciona d’hidrocarburs d’Itàlia -Eni-) posa de manifest que no hi ha elecció entre els dos camps de capitalistes que mouen estats i exèrcits sencers per saquejar tants guanys com sigui possible, competint entre si però sempre i en tot cas alineats contra la classe obrera i la joventut.
El desafiament llançat pel col·lectiu de fàbrica GKN i per "Insorgiamo!" (Aixequem-nos) mostra la necessitat d’impulsar un procés de "convergència" per a posar en marxa un moviment unitari, radical, de classe contra la guerra i l’alt cost de la vida, amb demandes comunes contra les polítiques del govern de Draghi i els empresaris.
La primera cita important en aquest sentit és sens dubte la mobilització nacional convocada a la província de Pisa, per al pròxim 2 de juny contra la construcció d’un pol militar dins d’una reserva natural. Però hi haurà moltes oportunitats, com la marxa convocada per al 4 de juny a Roma per la comunitat kurda contra la invasió del Kurdistan iraquià per l’exèrcit turc, una tragèdia que per desgràcia ocorre en silenci i que recorda el cinisme de l’OTAN i de la diplomàcia internarcional, que deixen a un soci "intocable" com el carnisser Erdoğan el poder de veto a l’ingrés de Finlàndia i Suècia a l’OTAN a canvi de tenir via lliure en la massacre dels kurds i en la brutal persecució del PKK, encara considerat internacionalment com una organització "terrorista".
És precisament una poderosa mobilització de la nostra classe a nivell europeu i internacional la que pot bloquejar els engranatges d’aquest sistema d’explotació, devastació ambiental i militarisme assassino al que ens condemna el capitalisme.
