Lenin va escriure a L’estat i la revolució, que amb l’obra de Marx ocorre el que ocorre repetides vegades amb les teories dels pensadors revolucionaris. En vida, les classes opressores els sotmeten a constants persecucions, acullen les seves idees amb l’odi més furiós, amb mentides i calúmnies. Després de la seva mort, s’intenta convertir-los en icones inofensives, canonitzar-los, per dir-ho així. I assegura que, en semblant "arranjament" del marxisme es donen la mà les classes dominants i els oportunistes.

Podríem dir que, amb la figura de Lenin i la seva obra, passen totes dues coses, d’una banda, tenim tota la tradició de l’estalinisme, que va buscar canonitzar-lo, momificarlo, usar la idea del marxisme leninisme per a justificar l’oportunisme i les seves traïcions a la classe obrera. En el pol oposat estan les mentides i calúmnies de la dreta i els socialdemòcrates que el presenten com un tirà autoritari. I, finalment, estan també els qui avui volen presentar un Lenin pensador, l’autonomia d’allò polític i adequat per als nous reformismes.