El govern del PSOE i Unides Podem va anunciar diumenge passat la declaració de l’estat d’alarma per a 15 dies i preveu allargar-lo 6 mesos més amb l’aprovació de la seva pròrroga aquest dijous en el Congrés.
Sens dubte, la mesura estrella és el toc de queda a la nit, encara que el govern “més progressista de la història” s’esforci a anomenar-lo “restricció de mobilitat nocturna”. Com és habitual des que va començar la pandèmia, l’atenció se centra de nou en la responsabilitat individual, obviant tot allò que està en mans de les empreses i l’Estat.
Es continua criminalitzant de forma molt especial a la joventut. Els mitjans són part d’aquesta campanya amb les seves notícies sensacionalistes sobre festes i “botellons”. Això sí, la festa de Pedro J. Ramírez, amb 150 persones no va tenir cap problema; polítics, empresaris i periodistes no van deixar passar l’oportunitat i se sumar-se a l’acte: Ayuso, Almeida, Casado, Illa, Arrimadas, Florentino Pérez…
Els i les joves estem cansats ja de tant d’assenyalament. Si la cosa va d’assenyalar, assenyalem bé: treballs precaris amb el risc de contagis, pisos petits compartits en barris massificats, impossibilitat d’emancipar-nos, matrícules universitàries abusives, transport públic abarrotat, personal sanitari esgotat, aules amb ràtios elevadíssimes, milers de persones treballant sense mesures de seguretat… Això també és culpa de la joventut?
Casa, universitat i treball sembla que és l’única cosa que se’ns permet als i les joves… I ni tan sols això, perquè això d’independitzar-se és impossible i la universitat és en gran part online i sense garantir els recursos necessaris a qui no els té, per no parlar que cada vegada són menys els que poden pagar, expulsant així a la classe treballadora i els sectors populars de les aules.
Estem ja cansats d’aquest sistema que ens criminalitza, ens condemna a la precarietat i ens posa barreres d’entrada per estudiar. Un sistema que no ens ofereix cap perspectiva de futur més que la precarietat laboral i la destrucció del planeta; un model de societat on prevalen els interessos de les empreses per sobre de les necessitats de la societat. Aquesta pandèmia ho ha deixat més clar que mai.
I per descomptat, no tenim cap confiança en els governs de torn que actuen com els seus gestors, protegint els seus beneficis i fent pagar la crisi a la classe treballadora i els sectors populars. Siguin governs de la dreta, com el de Madrid, dels processistes, com a Catalunya, o dels “progres” com el central.
Per això, des de Contracorrent lluitem per construir una joventut anticapitalista i revolucionària que planti cara a empreses i governs. Perquè el que necessitem per frenar la pandèmia és més personal sanitari i intervenir la sanitat privada; per una universitat al servei de la transformació de la societat i no del capital, una universitat gestionada per estudiants, docents i treballadors lliure d’empreses que decideixen les línies de recerca, per posar els seus recursos i coneixement al servei de les necessitats de la societat, com ho és ara la lluita contra el virus.
Perquè estem farts i fartes que se’ns criminalitzi. Volem rebel·lar-nos contra aquest sistema basat en l’explotació i l’opressió anomenat capitalisme, que ens confina a casa a la nit per continuar anant a treballar arriscant la salut durant el dia.
