Anime

ANIME

“El líder”: l’anime de Karl Marx

La cadena online xinesa BiliBili ens va sorprendre al gener amb un anime sobre la vida de Karl Marx, “El líder”. En aquest article farem una ressenya dels cinc capítols emesos fins avui, i també, una crítica a aquest anime i la seva comparació amb la resta.

divendres 29 de març| edició del dia

L’infinit però poc estudiat camp de l’anime i el manga sempre reporta avanços en les idees militaristes dins de les obres. No obstant això, la cadena online xinesa BiliBili ens va sorprendre al gener amb un anime sobre la vida de Karl Marx, “El líder”. Aquest article funcionarà de dues maneres, primer, una ressenya dels cinc capítols emesos fins avui, i també, com a crítica a aquest anime i la seva comparació amb la resta.

L’anime, o millor dit, donghua, la paraula xinesa per a les animacions, és produït pel Partit Comunista Xinès (*CCh) en homenatge als 200 anys del naixement de Karl Marx. No és d’estranyar això, Ji Xinping va pronunciar un discurs en homenatge a Marx, anomenant-lo “el més gran pensador de tots els temps”. A més es produirà el xou “Marx got right” i una sèrie de documentals sobre l’escriptura del Manifest Comunista. Es pot inferir i amb raó, que es tracta d’una mesura política del PCCh destinada a cimentar l’autoritat de l’actual primer ministre i també, per a generar lleialtat política per al seu líder. No està de més recordar que la Xina va abandonar fa temps el marxisme i avui és una potencia capitalista amb fortes lleis sobre la propietat privada i amb un elevat nivell de consum, i, en contradicció amb una classe obrera cada vegada més pauperitzada que continua tenint el títol de ser la força de treball més barata del món. Per tant, em sembla més que remarcable recordar aquestes contradiccions perquè afectaran la representació que faran en l’anime sobre “El lleó de Trèveris”.

La constitució teòrica dels protagonistes en la sèrie

La història d’“El líder” ens narra la biografia de Marx, passant per diferents punts importants en la seva vida, la seva infància amb Jenny, els seus inicis com a jove hegelià, la construcció del socialisme científic, fins a la seva mort. El mèrit més gran de la sèrie és precisament, tractar de rescatar la persona darrere de les idees.

El retrat de Marx és interessant, un home amb una llengua afilada i una capacitat intel·lectual fora del comú, no obstant això, també és alegre, vivaç i atractiu. Encaixa perfectament en el concepte otaku de “husbando”, un home desitjable, bell, que podria ser un espòs ideal. Aquesta idoltizació (és a dir, transformar-ho en un ídol) és propi del món de l’anime, i part de la cultura otaku. El mateix ocorre amb Jenny Von Westphalen, l’esposa de Marx que és retratada com una “waifu”, el cas oposat d’un “husbando”, una dona desitjable fins a tal punt que un vol casar-se amb ella. L’interessant és que el retrat de Jenny no cau en l’extrem de l’edulcorat i la submissió que és esperable d’un personatge femení en un anime, tot el contrari. El retrat de Jenny és no solament equànime, sinó just amb la seva figura. Jenny és el vent que bufa les espelmes de les idees de Marx i els seus parlaments són importants. La representació és d’una dona apassionada i amb una intel·ligència molt aguda, àvida de coneixements.

La sèrie comet un petit error i és posar-li la mateixa edat que Marx, Jenny era quatre anys més gran que ell, no obstant això els retrata de nens amb la mateixa edat.

La figura de Engels és particular, no es diferencia molt de la de Marx excepte pel seu disseny i perquè es mostra molt més diplomàtic. Engels es presenta en la sèrie sent caritatiu amb els pobres en una barriada de Londres. És interessant que la seva presentació sigui així lloc que coincideix amb la més gran de totes les virtuts confucianes, “ren” ( 仁), la benevolència que, analitzat pel propi Confuci, es tradueix a “establir-se un mateix, per a establir un altre, tornar-se virtuós per a tornar virtuosos als altres”. Aquest encreuament entre la perspectiva confuciana i la construcció i representació de personatges no és casual.

Isaac Deustcher al 64 advertia que part de les influències del comunisme xinès eren el maoisme i el taoisme, és a dir, la tradició filosòfica xinesa. El neoconfucianisme es va adoptar al discurs del govern xinès, no és casualitat que a la plaça Tiananmen davant de l’estàtua de Mao, estigui la de Confuci. D’aquesta manera, Marx, Engels i Jenny estan plenes de virtuts confucianes en la seva representació en l’anime.

Harmonia i revolució

En l’apartat tècnic, l’animació va de menys a més, el primer capítol es nota una animació molt dolenta, els moviments són pocs fluids però van millorant. Per a animar la sèrie van utilitzar la tècnica del Computer-Generated *magery, el famós CGI utilitzat en videojocs i polèmic en el públic de l’anime pels seus desastrosos resultats en sèries estimades com Berserk o Devilman. A partir del segon capítol, la fluïdesa es recupera i cada capítol la seva animació millora considerablement per als propis límits del CGI.

Descrita la forma, anem pel contingut. Els fets i la història se’ns van presentant des del punt de vista de Marx amb algun que altre anacronisme, per exemple Marx i Jenny trobant-se en la secundària, però la representació biogràfica és sorprenentment impecable, en particular, el detall de les discussions teòriques que Marx va tenint en la seva vida, els seus estudis sobre Kant, el seu divorci de l’idealisme i l’abraçada al hegelianisme, per a després divorciar-se dels “Joves Hegelians” i començar a construir la seva pròpia teoria.

Jenny és clau durant aquest període, doncs, seguint la sèrie, és ella qui encoratja a Marx a divorciar-se del seu mestre Bruno Bauer i buscar els seus propis horitzons teòrics. És interessant el rescat de la figura de Jenny que fa l’anime i que personalment em sorprèn per la construcció del personatge, sense caure molt en el “moe”, és a dir, en la cerca de generar sentiments en l’audiència través de l’ús d’estereotips.

Engels apareix en el capítol quatre. L’amistat de Marx i Engels està bastant ben representada, la seva primera trobada acaba després d’un dia sencer de diàlegs sobre filosofia i culmina amb la necessitat de Marx d’aprendre economia. Però sense dubtes, l’estrella del xou són els debats.

Marx al llarg de la seva vida com és conegut degué sortejar molts debats tant sobre la seva teoria com les alienes, es reflecteixen en l’anime en l’elaboració de “La Sagrada Família”, el primer llibre contra Bauer, la fascinació i alhora la crítica que té Marx amb Feuerbach, episodi on Jenny també té el seu gra de sorra en aportar idees al duo de filòsofs.

El cinquè capítol està enterament dedicat a la construcció del “Manifest Comunista” i així també, les discussions de Marx amb els socialistes utòpics, criticant el llibre “La filosofia de la pobresa” de Proudhon, criticant als moviments socialistes cristians alemanys i construint la teoria del socialisme científic, la veritable veu de la classe obrera, com se’l referencia a la sèrie animada.

L’arribada del període revolucionari al 1848 porta a la família Marx de retorn a Alemanya. Es genera una exagerada rivalitat entre el germà de Jenny i Marx que decanta en un nou exili. El retrat de Marx en aquesta part és la d’un home vacil·lant, de nou Jenny és qui acaba animant al filòsof en el que aparenta ser un moment fosc en la seva vida. El creador del materialisme dialèctic ha d’estar armat per la seva seguretat.

La sèrie ens dóna picades d’ullet de vacil·lacions, tractant d’humanitzar a l’heroi. També és més que correcta la representació de la relació entre Marx i Jenny. Recordant les paraules d’Eleanor Marx, “no hi havia home més enamorat d’una dona que Marx de la seva esposa”. Aquest amor és referenciat completament en la sèrie com una parella harmònica i feliç, de nou, una altra visió confuciana, l’harmonia en la parella. Aquesta harmonia també es trasllada a la relació amb Engels on es pot apreciar la relació laboral i intel·lectual entre tots dos, sense distensions. Una cosa molt rescatable són les cites textuals de les obres del gran filòsof, que les vocalitza el personatge i que resulta, a finalitats pràctiques, molt didàctiques per a introduir-se en el pensament marxista.

Paraules finals: Vegin-la

La serialització compta actualment amb cinc capítols des del 28 de gener, pot ser vista al canal “Món Donghua”, especialitzat en animació xinesa en espanyol o a “Comerade Animi” a youtube que ho subtitula en anglès i que està al dia amb les traduccions. D’altra banda, el canal de youtube “Revista La Comuna” està pujant-la amb subtítols en espanyol.

Més enllà de les intencions del govern xinès respecte a la sèrie, “El líder” resulta una molt bona representació de la vida de Marx tant com pensador, com a líder i com a humà. Rescata també la figura de Jenny, no deixant-la en plans secundaris sinó deixant en clar que va ser part important dins del pensament marxista com també com a fundadora de la “Lliga dels Comunistes” i com a vincle entre Marx i diferents socialistes com Liebknecht.

Un gran punt a favor és el "ending", la cançó de tancament de cada capítol, on, a pesar que es pot apreciar una interpretació molt lliure del pensament de Marx, és molt interessant que s’usi de base de rap els concordes de la internacional, acompanyat d’una ressenya com el negatiu d’un rotllo de fotos sobre les grans fites de la vida de Marx, per a coronar el final on es pot veure la plaça Tiannamen i la bandera xinesa. Tota una interpretació política. Així mateix, l’"opening" està inspirat en una carta de Marx a Jenny on es pot entendre la frase “enfronto al vent amb fermes conviccions i sento la llum del sol”, tal vegada, una frase que pot reflectir el pensament i la vida Karl Marx.

Sense dubtes és una sèrie que val la pena veure i succeïx uan cosa que molt pocs esperàvem que ocorregués, que una animació reflecteixi la vida del gran líder revolucionari.




temes relacionats

Anime   /    Karl Marx   /    Cultura

Comentaris

Comentar