|
Aquest diumenge 14 de novembre Argentina tindrà les seves eleccions legislatives amb una inflació pel cel, rècord de pobresa i una creixent polarització política, per dreta i per esquerra. El Frente de Izquierda y de los Trabajadores Unidad, una coalició polític electoral de l’extrema esquerra argentina que nuclea a les principals forces de l’esquerra trotskista, es troba a les portes d’una votació històrica, expressant des de l’esquerra el descontentament amb el govern peronista d’Alberto Fernández. Un important exemple a seguir des de l’esquerra a nivell internacional.
Aquest es renovarà la meitat de la Cambra de Diputats i un terç del Senat, així com diverses legislatures provincials i locals. Els comicis es desenvoluparan en un escenari on els mitjans de comunicació internacionals han decidit centrar el focus en el creixement del fenomen d’ultradreta encapçalat per la figura de Javier Milei, l’economista llibertari.
Centrant-se en el seu 13% en les PASO (Primàries Obertes Simultànies i Obligatòries) celebrades al setembre, a la premsa internacional se li obliden dos elements importants. 1) Milei va avançar únicament en la capital del país, la populosa ciutat de Buenos Aires, però no arriba a ser un fenomen d’extensió nacional. 2) L’esquerra anticapitalista i revolucionària, representada pel Frente de Izquierda y de los Trabajadores-Unidad (FITU), és la tercera força nacional amb més d’un milió de vots.
El FITU és una aliança polític electoral de l’extrema esquerra argentina que nuclea a les principals forces de l’esquerra trotskista: el Partido de los Trabajadores Socialistas (PTS) -organització germana del CRT de l’Estat espanyol i impulsora de la xarxa internacional La Izquierda Diario-, el Partido Obrero (PO), Izquierda Socialista (IS) i el Movimiento socialista de los Trabajadores (MST). Es tracta d’un front que ha aconseguit capitalitzar el descontentament amb el govern peronista d’Alberto Fernández, el qual es presenta com a “progressista”, però aplica polítiques a favor dels grans capitalistes argentins i internacionals, preparant-se entre altres mesures per a imposar un dur ajustament fiscal per a continuar pagant el deute extern al Fons Monetari Internacional.
En aquest article fem un repàs de la campanya que ha portat endavant el FITU com un exemple de què ha de fer l’esquerra anticapitalista davant el repte d’unes eleccions. Enfront del mal-menorisme imperant en altres latituds -com en el mateix Estat espanyol-, l’extrema esquerra argentina ha sabut aixecar una forta campanya que ha impactat en amplis sectors de la classe treballadora, les dones, la joventut i el poble pobre, sense renunciar a cap de les mesures del seu programa polític anticapitalista i revolucionari.
Així, enfrontant tant al “mal menor” del Govern peronista, com a la dreta i l’extrema dreta, el FITU s’ha convertit en la tercera força política nacional, amb percentatges de vot de més del 10% en diversos llocs i d’un 23% a la província de Jujuy, el FITU és un exemple de que el creixement de la influència d’una esquerra anticapitalista no requereix moderar les seves propostes o convertir-se en pota esquerra dels partits del règim com ocorre en l’Estat espanyol amb Unidas Podemos.
A continuació repassem els candidats del FITU, la seva política i l’estratègia revolucionària davant les eleccions, i la importància que té el paper del FITU com a exemple a nivell internacional per a tota l’esquerra anticapitalista.
En aquest article, Eduardo Castilla, de la redacció de La Izquierda Diario d’Argentina, fa un repàs de quin escenari va quedar després de les PASO de setembre, en un escenari de crisi política per al govern d’Alberto Fernández, qui és per cert un referent per a les tesis neo-reformistes espanyoles. Les PASO van posar de manifest tant la crisi del govern peronista i el creixement de la dreta, com l’èxit del FITU, que va emergir com a tercera força nacional impulsant una campanya anticapitalista.
Andrea D´Atri i Fredy Lizarrague, dirigents del PTS, ens expliquen el context polític argentí després de les PASO i des de quina perspectiva deuen les i els revolucionaris enfocar la participació en les eleccions. Els comicis són “batalles parcials tàctiques, dins de l’estratègia d’aconseguir que la classe treballadora, en aliança amb tots els oprimits i oprimides, pugui organitzar-se i lluitar contra els seus enemics, els que viuen explotant-la, per a vèncer. La lluita i autoorganització es donaran com a producte de la pròpia experiència en enfrontar els partits en què ella confia, en particular el peronisme, i a les burocràcies de tota mena”, sostenen els autors en aquesta nota. Les eleccions són una eina més dins del combat per una perspectiva revolucionària, no un fi en si mateix com ho és per als corrents neo-reformistes i altres que es reivindiquen “anticapitalistes”.
Alejandro Vilca va ser una de les grans sorpreses de les PASO, va aconseguir el 23% dels vots a la seva província, Jujuy. El company del PTS, operari recol·lector de residus i d’origen kolla -un dels pobles originaris que habiten en el nord d’Argentina-, ha aconseguit grans suports entre la classe obrera a causa del seu compromís militant en lluites de treballadors, dones, ecologistes i pels drets dels pobles originaris.
En l’article anterior Josefina Martínez desgrana una anàlisi sobre la importància que té el paper del FITU com a exemple a nivell internacional per a tota l’esquerra anticapitalista. Enfront del mal-menorisme que predica el neo-reformisme en cada cantonada del planeta, l’extrema esquerra argentina ens proposa una alternativa de lluita que conjuga la participació en eleccions amb la construcció d’un partit revolucionari dels treballadors per a abolir el capitalisme i acabar amb les diferents opressions.
I en aquest especial de 2 minuts En Clau Roja, la companya Lucía Nistal, portaveu del CRT, dóna les claus sobre l’esquerra anticapitalista argentina que es planta davant l’extrema dreta i no li capitula al "mal menor".
A més, centenars de personalitats, intel·lectuals, dirigents sindicals i organitzacions socials i polítiques de tot el món signen aquesta declaració en suport al Frente de Izquierda y de los Trabajadores - Unidad (FITU) cap a les eleccions legislatives d’aquest diumenge 14 de novembre.
Finalment, voldríem compartir amb les i els lectors d’Esquerra Diari, aquest article i vídeo sobre el gran acte de tancament de campanya del Frente de Izquierda, on es destaquen les principals propostes del FITU, com el no pagament del deute a l’FMI, el rebuig a la reforma jubilatoria o la lluita contra l’extrema dreta. Però també es dóna un exemple de com busquem construir aquest gran partit revolucionari dels treballadors, expressant que la unitat dels revolucionaris ve de la construcció i el debat d’un programa entre els diferents corrents. Avançar i estendre la influència de les nostres idees sense moderar-les o empassar-se gripaus.
|
