Fotograma del programa Planta Baixa de TV3

Fa uns dies denunciàvem que la Generalitat pagaria uns 43.000 € per pacient que sigui atès a la UCI de qualsevol centre privat sanitari. En un decret llei publicat a mitjans d’abril la Generalitat catalana feia públic les tarifes que pagarà a la sanitat privada per les seves tasques relatives al Covid-19.

D’acord amb el decret del Govern Central la Generalitat podia “intervenir la sanitat privada”. I la Generalitat de Torra i Aragonès va decidir que aquesta “intervenció” seria paga, amb el decret decret llei 12/2020 publicat l’11 d’abril. Aquest decret deia que “es fa necessari... no abocar-los a un escenari d’inviabilitat econòmica” a les empreses privades. I per tant van pagar unes tarifes generoses:

43.400€/pacient d’UCI. A la pública és 23.000€
2.500€/pacient fins a 72hs
5.000€/pacient amb més de 72hs
93€/per prova de PCR. A la pública són 30€

Gairebé uns 48 milions d’euros seran pagats per la Generalitat per “tota la feina” que ha fet la sanitat privada en relació al Coronavirus. Aquests diners seran pagats el mes de juny. La Generalitat paga ràpid als seus amiguetes. Negoci rodó com deia Joe Molina: cobres segur i molt bé. Mai han estat tan cars els “serveis” prestats per la sanitat privada.

Capitalisme d’“amiguetes”

Aquesta notícia va sortir a la llum en el programa Planta de Baixa de TV3. Ells publicaven que la sanitat privada no sabia on facturar els seus “serveis”. Però a Catalunya si que en saben. Al mateix lloc de sempre, la Generalitat paga els diners de la “generalitat dels treballadors” que sempre van a la “generalitat dels rics empresaris”.

Et pot interessar: Els nostres avis i àvies, negoci dels voltors

La privatització de la sanitat pública i, en especial, de la seva gestió, és una pràctica comuna a Catalunya. Assumpta Barbens, portaveu de la Intersindical Alternativa de Catalunya ho denunciava en un reportatge que vam fer a finals del mes passat. És una pràctica comuna que la Generalitat pagui bé als “amiguetes” de la privada.

Aquesta pràctica de buidar el pressupost de la sanitat pública envers la privada es va basar entre d’altres coses en acomiadament massius i contractes temporals, fins i tot de dies. Molt personal sanitari es troba treballant a l’estranger per faltes d’oportunitats. Tenim la sanitat pública a la UCI des de fa anys. Hi ha metges que han cobrat menys de 1000€ a l’abril. Tot Gràcies a l’antiga Convergència, actual PDeCAT i Junts per Catalunya.

Et pot interessar: En la “primera línia” perquè els capitalistes paguin la crisi pandèmica i les seves brutals conseqüències

Àngels Vilaseca explicava en un article l’origen d’aquesta “pràctica” i de les retallades milmilionàries de la sanitat pública en aquestes pàgines. El “mestre” o “lo puto amo” era Jordi Pujol que va deixar un “deixeble”: Artur Mas. I qui va aprendre de tots ells: Quim Torra i Pere Aragonès. Amiguetes per a sempre, com deia la cançó.