Dimarts passat el raper Pablo Hasél va ser empresonat i condemnat per enaltiment al terrorisme, injúries a la corona i a les forces de seguretat. Un fort dispositiu policial dels Mossos d’Esquadra va entrar a la Universitat de Lleida -avalats pel rector d’aquesta universitat- per a detenir a l’artista, que s’havia tancat al costat de desenes d’activistes que es van solidaritzar amb la seva causa.

Impossible no recordar la col·laboració entre rectorats, governs i policia en temps del Pla Bolonya, quan cooperaven per a imposar a base de repressió el model d’universitat-empresa que avui sofrim.

Des d’aquest mateix dia, som milers els qui hem sortit per a protestar contra aquest brutal atac a la llibertat d’expressió. Els carrers de les principals ciutats de l’Estat s’han omplert de manifestacions exigint la llibertat del cantant les quals han estat brutalment reprimides pel govern “progressista” de PSOE i UP i a Catalunya -en les que fins i tot una jove ha perdut un ull- per la Generalitat de JxCAT i ERC.

L’empresonament de Hasél per les seves lletres contra la monarquia i la policia forma part d’una gran ofensiva del Règim monàrquic del 78 contra tots aquells que el qüestionem. Sens dubte les bases que fonamenten la seva condemna i la repressió seran utilitzades contra la mobilització social en un moment en el qual s’aguditza la crisi social, sanitària i econòmica, quelcom que hem de combatre des de la joventut i la classe treballadora.

Per això, malgrat les profundes diferències polítiques i estratègiques que des de Contracorrent tenim amb Hasél per la seva reivindicació de la nefasta tradició estalinista, defensem incondicionalment el seu alliberament immediat sense càrrecs. Això és el que fa la joventut revolucionària i anticapitalista enfront de qualsevol atac de l’Estat capitalista contra les llibertats i drets democràtics.

No sols per la llibertat d’aquest raper, sinó per la de totes i tots els presos polítics, començant pels detinguts en les mobilitzacions d’aquests dies. També per acabar amb la monarquia corrupta, amb la policia que ens reprimeix, amb la casta judicial reaccionària i contra aquest règim antidemocràtic per a rics i hereu del franquisme que no li ofereix res a la joventut més que repressió i precarietat. I és que les manifestacions d’aquests dies esclaten per l’empresonament d’Hasél però sorgeixen també d’una acumulació de frustració, ràbia, falta d’oportunitats i de perspectiva. Són una resposta a la repressió i la persecucions permanents, a la presència policial en els barris populars, a la pobresa, a l’atur que vivim la joventut.

No aconseguirem res de la mà del govern “progressista” del qual Podemos, IU i el PCE – no ens oblidem – formen part. Perquè els qui avalen a la monarquia en cada acte, es neguen a derogar la Llei Mordassa, governen per a l’IBEX 35 i ara ens envien a la policia perquè ens reprimeixi en les manifestacions són còmplices de l’empresonament de Pablo Hasél i els detinguts en les manifestacions contra el seu empresonament.

Cal desfermar una gran mobilització social contra la repressió i per la llibertat dels presos polítics en cada centre d’estudi i de treball. El SEPC ha convocat a Catalunya per avui 19 de febrer una vaga universitària a la qual cal secundar i sumar-se massivament. Una iniciativa que és necessari estendre al conjunt d’universitats i instituts de l’Estat.

Fem una crida al conjunt d’associacions i agrupacions estudiantils a organitzar assemblees en cada institut i cada universitat per a construir una enorme vaga per l’amnistia total. Una crida que dirigim especialment al Sindicat d’Estudiants i a la Joventut Comunista, que forma part del govern que està reprimint a la joventut. Prou passivitat. Posem en peus un gran moviment estudiantil autoorganitzat per a enfrontar els atacs a les llibertats democràtiques i els drets civils i per a lluitar contra la repressió brutal que estem veient aquests dies, que s’acarnissa amb una joventut que cada vegada veu més clar que no li deu res a aquest règim.

Som la joventut néta dels qui van córrer davant dels grisos, aquells i aquelles que van lluitar per molts dels drets que ara perdem, els mateixos que es van enfrontar a la dictadura per la llibertat d’expressió i ara sofreixen amb pensions de misèria les conseqüències de les retallades en sanitat després de tota una vida treballant. I si alguna cosa hem après dels nostres avis i àvies és que els drets es conquisten i es defensen als carrers, allí on enfrontarem l’auge de l’extrema dreta al costat de la classe treballadora, les dones i els migrants.