Myriam Bregman és la principal portaveu nacional del FITU, una coalició política de l’esquerra Argentina que reuneix l’organització germana del CRT a l’Argentina, el Partido de los Trabajadores Socialistas (PTS), al costat del Partido Obrero, Izquierda Socialista i l’MST. El FITU té 5 diputats nacionals i desenes de legisladors provincials i el PTS organitza una important força militant de milers de treballadors, dones i joves en tot el país.

Bregman ha estat Diputada Nacional i és referent dels qui avui enfronten a Milei en els llocs d’estudi, de treball i als carrers. Ha demostrat el que significa convertir al Parlament en una tribuna revolucionària, però sobretot fer de la mobilització als carrers i l’organització de la classe treballadora, les dones i la joventut el centre de gravetat de l’acció de l’esquerra. Per això, tots els dimecres acompanya als jubilats que es mobilitzen i enfronten la repressió policial.


Té molt alterats a la dreta i l’extrema dreta. Un exemple bastant greu és que fa poc, José Luis Espert, diputat del bloc presidencial, va demanar ni més ni menys que “presó o bala” per als diputats del FITU i Bregman, per oposar-se a les noves mesures del govern de Javier Milei.

En 2023 Bregman va ser candidata a la presidència de l’Argentina, pel FITU. Durant un debat de TV va ser l’única que va denunciar el genocidi a Gaza i va reafirmar el legítim dret a la resistència palestina. A Milei li va dir que era “un gatet mimós del poder econòmic”, una frase que s’ha fet lema dels que lluiten contra Milei. Van tenir molt d’impacte les seves intervencions, enfrontant a l’FMI, als grans empresaris i a les polítiques d’austeritat de Milei i el candidat peronista. Va defensar la necessitat d’acabar amb aquest sistema capitalista.

Myriam Bregman també és coneguda com “La Russa” o “La Troska”. Ella ho diu alt i clar: “És un orgull que em diguin Troska, comunista o zurda”. Ha estat a primera línia denunciant el genocidi en curs a Gaza i defensant el dret legítim del poble palestí a resistir l’agressió sionista, s’enfronta els plans de l’FMI que condemnen als països d’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica a l’espoli i l’endeutament, és anticapitalista i socialista.

Els anys 90 a l’Argentina van ser els del neoliberalisme triomfant, però també una època de resistència: els aixecaments “piqueters”, on treballadors acomiadats tallaven carrers i muntaven bloquejos per lluitar contra la desocupació. La repressió va ser brutal i les detencions van ser incomptables. Llavors Bregman va participar al costat del PTS en la creació del Centre de Professionals pels Drets Humans. El seu objectiu: enfrontar-se a l’Estat, a la seva policia i a la patronal, defensant a les i els militants i manifestants detinguts i perseguits.

Després van arribar les jornades de desembre de 2001, la irrupció de les masses populars enfront de la greu crisi econòmica, producte del neoliberalisme. Bregman va començar llavors a defensar la causa dels obrers i obreres en lluita contra el tancament de fàbriques i per la recuperació dels seus llocs de treball. Avui continua sent advocada de fàbriques ocupades pels seus treballadors. En aquests anys, ella i els seus companys del PTS han estat part de nombroses lluites de treballadores i treballadors, enfrontant-se a empreses i als diferents governs.

Al costat d’altres advocats i militants va portar endavant nombrosos casos per aconseguir la condemna per genocidi de militars i torturadors de la dictadura. Va participar com a advocada en el judici contra un dels excaps de la policia de Buenos Aires, Miguel Etchecolatz, durant el qual un dels testimonis clau, Julio López —un exmilitant supervivent del seu segrest—, va ser novament “desaparegut”. Bregman va sortir d’aquest judici redoblant la seva lluita contra la impunitat i la repressió de l’Estat.

Un altre dels combats que continua lliurant fins avui té com a símbol el mocador verd que porta al coll: el del moviment pel dret a l’avortament legal. Prohibit a l’Argentina fins a desembre de 2020, aquest dret es va conquistar després d’enormes mobilitzacions als carrers, els centres d’estudi, entre la joventut i en els centres de treball.

Com a integrant de l’agrupació Pa i Roses des de la seva fundació en 2003, Bregman ha estat present en totes les mobilitzacions i debats, tant en la Legislatura de la Ciutat de Buenos Aires com en el Congrés Nacional, enfrontant als opositors del dret a l’avortament legal.


Myriam Bregman participarà en l’acte internacionalista contra el rearmament, la guerra, i contra la internacional reaccionària, al costat d’altres companyes de la Fracció Trotskista-Quarta Internacional, organitzat per Révolution Permanente el 24 de maig a París. I després participarà dels actes organitzats pel CRT i Pa i Roses, els dies 29 i 31 de maig a Barcelona i Madrid respectivament, on presentarà el seu llibre “Zurda” i discutirem com li plantem cara a la internacional reaccionària.