Jovent

DEBAT

Per què ha fracassat la convocatòria de vaga del Sindicat d’Estudiants?

Ahir era el segon dia de vaga estudiantil per una tornada segura a les aules, però el Sindicat d'Estudiants va desconvocar les concentracions previstes. Un debat amb uns mètodes burocràtics que no ajuden a posar demppeu el moviment estudiantil que necessitem per a fer front a la pandèmia.

divendres 18 de setembre| edició del dia

En el marc de la vaga estudiantil convocada per als dies 16, 17 i 18 d’aquesta setmana davant la falta de mesures contra la Covid en educació, el Sindicat d’Estudiants havia convocat concentracions en ciutats de tot l’Estat. No obstant això, ahir mateix el propi sindicat les va desconvocar, justificant l’acció per l’augment dels contagis.

Davant els mètodes burocràtics del SE que limiten el desenvolupament de l’autoorganització, única manera de fer efectiva la vaga, i l’excusa de les mesures de seguretat que s’utilitza per a impedir fer passaclasses o assemblees, no es podia esperar un altre resultat per a aquests dies de vaga.

Un fracàs inacceptable donada la quantitat de motius per a mobilitzar-se i el malestar en la comunitat educativa. No obstant, sembla més senzill desconvocar el dia abans -sense consultar amb l’alumnat, per descomptat- que haver d’assumir les conseqüències del fracàs al carrer.

A més, cal destacar que aquesta desconvocatoria suposa sumar-se, no només a la campanya de desmobilització per part del govern, sinó a la culpabilització de qualsevol que es mobilitzi. En quin lloc deixa això a sectors en lluita, com per exemple les treballadores de l’Hospital Gregorio Marañón que fins fa poc s’estaven mobilitzant contra la privatització? O als treballadors de Nissan que han estat lluitant per evitar el tancament de la fàbrica?

Estudiants i professors s’han vist obligats a tornar a les aules sense cap mena de mesures que puguin realment frenar el virus més que l’obligatorietat de les màscares, l’efectivitat de les quals no dura més de 4 hores mentre que l’horari lectiu és de 6h en instituts. La “distància social” no es tradueix en més de metre i mig entre alumnes, i a vegades ni això, ja que les ràtios arriben en alguns casos a 35 estudiants per classe.

Mentre això segueixi així, la solució per a evitar contagis no és deixar de mobilitzar-nos, sinó continuar fent-ho amb les mesures necessàries per a garantir una volta segura a les aules.

Si volem aixecar un moviment estudiantil capaç de barallar per unes mesures efectives contra la covid, aquest haurà de ser en oposició al govern del PSOE i Unides Podemos, així com la resta de governs autonòmics que comparteixen les seves polítiques educatives quan exerceixen les seves competències.

Contràriament als mètodes del SE, resulta necessari impulsar assemblees i consells d’estudiants massius i democràtics en cada centre, per a decidir els plans de lluita del moviment amb els sindicats estudiantils al servei d’aquestes decisions.

Grans assemblees des d’on estudiants, professorat i treballadors discutim i lluitem per un pla d’emergència per a l’educació on s’incloguin mesures com la contractació de professorat i l’habilitació d’espais d’estudi. Si aquests últims no són suficients, com ja s’està veient, reclamar la intervenció de l’educació concertada i privada, la mateixa que s’ha beneficiat en detriment de la pública durant els últims anys sota els diferents governs.

I si no hi ha diners, unim forces amb sectors de treballadors en lluita per a defensar un impost d’emergència a les grans fortunes que permeti sufragar les inversions necessàries en educació, sanitat i altres sectors essencials.

Només així, mitjançant l’autoorganització dels estudiants al costat de la classe treballadora, podem conquerir una educació pública totalment gratuïta, segura i al servei de les necessitats de la societat, plantejant un programa que faci pagar la crisi als capitalistes, els mateixos que s’han fet més rics durant la pandèmia.




temes relacionats

Crisi coronavirus   /    Vaga estudiantil   /    Jovent   /    Moviment estudiantil   /    Estudiants   /    Educació en crisi

Comentaris

Comentar