"Guanyar la presidència de la Generalitat pot valer uns milers de morts". Pot sonar una màxima molt forta, però en aquests termes han d’haver pensat des del PSC i els seus jutges. Sí, diem els seus perquè el TSJC va anunciar el manteniment "cautelaríssim" de les eleccions només 24 hores després que el president del Govern, Pedro Sánchez, declarés públicament que les eleccions havien de celebrar-se com més aviat millor.
L’enèsima ingerència de la Judicatura en la política catalana, tractant de condicionar amb les seves resolucions i sentències qui deu o no governar la Generalitat, adopta en aquesta ocasió contorns macabres. Les dades de la tercera onada a Catalunya són de terror. Més de 3000 persones ingressades, gairebé 700 d’elles en les UCI i entorn del centenar de morts diaris. Xifres que no s’aconseguien des dels inicis de la primera onada i que auguren un molt possible col·lapse del sistema sanitari en els pròxims dies.
Els sindicats i col·legis de les diferents categories sanitàries coincideixen que en aquest escenari crític, la celebració d’uns comicis als quals estan convocades 5 milions 600 mil persones, implica un altíssim risc de contagi. Posposar-les fins a un moment de "vall" en la successió de corbes és la petició dels experts, i fins i tot va ser la decisió adoptada per la taula de partits del Parlament i el Govern català.
Es dóna la circumstància que unes 200 mil persones seran positives per covid19 o estaran confinades el 14F o que desenes de milers de persones majors que viuen en residències d’ancians sortiran aquest dia dels seus centres exposant-se al contagi i a generar nous brots en els seus centres. El personal convocat per a ser part de les taules està denunciant el risc que hauran d’assumir, i la ineficàcia d’uns protocols consistents en indicacions generals i un manual d’instruccions tipus Ikea perquè es col·loquin EPI en la franja horària reservada a les persones contagiades o sospitoses.
Però el petit problema és que una pròrroga d’aquest tipus, encara quan pogués alleujar -o no agreujar almenys- la dramàtica situació que es viu als hospitals, era una pedra en el camí a Palau del ja exministre de sanitat, Salvador Illa. Les enquestes van donant-li una pujada important al PSC, que fins i tot podria situar-lo en la primera posició i obrir les portes a un govern amb els Comuns i ERC, o fins i tot només amb els primers.
Aquest "efecte Illa", produït a la calor de l’inici de la campanya de vacunació, no anava a ser etern. Si el ministre seguia en el càrrec unes setmanes més, al capdavant de la desastrosa gestió de la tercera ona -que pot superar en gravetat a la primera- o d’una campanya de vacunació que està quedant molt enrere del "sobraran vacunes" amb el qual Illa treia pit al desembre... podria començar a restar més que a sumar.
Per això les eleccions havien de ser tant sí com no el 14F per a garantir aquesta gran operació d’Estat. Una maniobra, per mitjà d’un altre cop judicial, en la qual està implicat directament el govern "progressista", és a dir tant el PSOE/PSC com Unidas Podemos i els Comuns. Aquests últims des d’una discreta posició, però deixant-la passar, donat l’interès a replicar un altre govern de coalició a Catalunya que afermi el de la Moncloa i la restauració de l’autonomisme que acabi d’enterrar el moviment democràtic català.
Les eleccions del 14F van néixer ja d’un cop judicial-institucional, la suspensió de Torra. Però aquest nou episodi, i la previsible abstenció i vulneració del dret efectiu a la participació política, les deixarà marcades com les més il·legítimes de tota la democràcia del 78.
