Aquest 26 de gener, diverses centrals sindicals van convocar vaga contra la reforma de les pensions. A la convocatòria de vaga de tots els sindicats de la CGT en la branca petroliera, convocada inicialment per 48 hores, es van sumar la CGT Energie [Energia] i la CGT des Ports et Docks [Ports i estibadors]. Aquests sectors ja havien protagonitzat una jornada de vaga important en les petroquímica i refineries de petroli, el passat el 19 de gener.

La vaga va paralitzar ahir l’estratègic port de Le Havre, bloquejat pels treballadors portuaris. Diverses centrals nuclears i hidràuliques es van declarar en vaga, convocades per la CGT Mines-Energies. Mentre que la vaga en cinc refineries va provocar el cessament de tots els enviaments de combustible, en particular als llocs de Normandia, La Mède i Donges.

Manifestation au flambeau au Havre contre la #ReformeDesRetraites : les grévistes des raffineries, des ports et docks et de l'énergie manifestent, en appelant la population à manifester pour la #greve31janvier pic.twitter.com/aEmv9jHX5l

— Révolution Permanente (@RevPermanente) January 26, 2023

Des de la CGT Energia, a més, van donar un gran exemple de propaganda per a l’acció, per augmentar el suport de la població a la vaga. Les assemblees dels treballadors en diverses ciutats van votar distribuir energia gratuïta per a hospitals, escoles, biblioteques i altres serveis públics durant les jornades de vaga. Al seu torn, per a petits comerços, com les fleques artesanals, la tarifa reduïda en un 60%. Així ho va anunciar un dels dirigents de CGT Energia en les cadenes de televisió. Una mostra de la capacitat que té la classe treballadora en sectors estratègics com l’energia per a “resoldre” grans demandes de la població, com és el problema de l’augment de les tarifes elèctriques.

La jornada del 26 va estar protagonitzada per diversos sectors que defensen la necessitat d’una vaga renovable o prorrogable per derrotar al govern. Mitjançant aquest mètode, que solen utilitzar els sindicats a França, una vaga que s’estén per diversos dies (48 o 72 hores), pot renovar-se o prorrogar-se més temps, mitjançant la decisió de les assemblees. Això permet anar estenent la vaga, alhora es mesura la relació de forces per a doblegar al govern o les patronals.

Un representant sindical de CGT Energies 33, Jean-Manuel, explicava així l’estat d’ànim general en el seu sector: “La data del 31 de gener està massa lluny. Per això avui estem en vaga davant la crida de la nostra federació i volem plantejar la perspectiva de la vaga prorrogable fins que el govern retiri aquest nefast projecte”. Aquest mateix dia, l’assemblea general d’aquest sector va votar la vaga renovable a partir del 31 de gener.

En el mateix sentit, Martial, sindicalista de la CGT i treballador de Enedis Mérignac a Bordeus, assenyalava la necessitat d’“unir a diferents sectors, unir i acostar les lluites”. Per a això, van organitzar accions cap a altres sectors, amb l’objectiu d’establir les bases de la coordinació local.

La jornada d’aquest dijous 26 forma part d’un calendari de vagues marcat pels treballadors de les refineries, els qui, des de l’11 de gener, van plantejar la necessitat d’una vaga renovable per a fer retrocedir a Macron. Un calendari que va ser assumit el 20 de gener també per la CGT-Energie. En el sector ferroviari, els sindicats CGT i Sud Rail de l’empresa nacional de trens SNCF van anunciar una vaga per al 7 i el 8 de febrer. Aquest sector també va sostenir una vaga amb molt de seguiment el passat 19 de gener.

Alhora, en diverses universitats nacionals va haver-hi en aquests dies assemblees de centenars d’estudiants per preparar la participació en la jornada del 31 de gener. Des de Le Point Levé [El puny enlaire], agrupació impulsada per Révolutión Permanente, venen impulsant la unitat obrer estudiantil i l’autoorganització per participar en la batalla de les pensions. Perquè es tracta del futur de gran part dels estudiants, que enfronten també la precarietat laboral i les dificultats per estudiar.

Mobilitzacions aïllades o pla de lluita per derrotar Macron?

No obstant, des de la Intersindical, que reuneix a les vuit principals centrals sindicals franceses, només han anunciat fins ara una jornada de mobilitzacions el 31 de gener. La seva política és convocar mobilitzacions aïllades, quelcom molt diferent d’un veritable pla de lluita. Així ho explica Arthur Nicola en Révolution Permanent: “La intersindical fins ara només ha convocat a una jornada de mobilitzacions per al 31 de gener, després de la històrica jornada del 19 de gener. La intersindical aposta a la feblesa institucional de Macron, perquè aquest retiri la reforma només per la pressió d’aquestes mobilitzacions massives. Per contra, les convocatòries a vagues de 24 o 48 hores per part de les refineries, els treballadors de l’energia i empreses de gas tenen el gran avantatge de plantejar la qüestió de sostenir la vaga en el temps”.

És a dir, mentre que la Intersindical aposta a mobilitzacions sense continuïtat per pressionar al govern, alguns sectors obrers més combatius estan portant endavant mesures més dures i sostenen la necessitat de vagues renovables per paralitzar sectors estratègics de l’economia. Mitjançant les vagues prorrogables, en apuntar als beneficis capitalistes, augmenta el poder de foc de la classe treballadora.

En aquest context, des de Révolution Permanente venen plantejant donar suport a les convocatòries d’aquests sectors combatius, com un punt de suport per defensar la necessitat de generalitzar un pla de lluita basat en vagues prorrogables. Aquesta és l’única manera de construir les bases d’una vaga general i derrotar a Macron. Això és important, també, perquè l’extensió del moviment és l’única forma que les vagues de la CGT del Petroli i la CGT de l’Energia no quedin aïllades.

Fins ara, altres sindicats com el transport interurbà (RATP), educació o correus no s’han sumat a aquesta perspectiva de vagues renovables. Si se sumessin al moviment vaguístic, juntament amb les refineries i el petroli, podria canviar tot i la possibilitat de derrotar a Macron estaria més a prop.

Per això, des de Révolution Permanente venen lluitant en diferents sindicats per aquesta perspectiva: “per sumar a altres sectors del moviment obrer, als treballadors precaris i a la joventut. Per a fer que el pròxim 31 de gener sigui una jornada de vagues amb més força que la del 19 i especialment per preparar una vaga renovable a partir del 6 de febrer. Per a això, seran decisives les accions per a buscar solidaritat cap als altres sectors del moviment obrer, així com una política d’assemblees interprofessionals [que agrupen diferents sectors obrers], que permeti establir les bases per a la coordinació local entre els sectors”.

Un gran exemple en aquest sentit han estat els sindicats de la zona portuària de Le Havre. Allà, des de la CGT es van oferir per visitar escoles secundàries i universitats durant la jornada de vaga, per cridar a l’acció al moviment estudiantil. “Un exemple a seguir i multiplicar cap a altres sectors -mestres, treballadors eventuals, subcontractistes, empreses privades, etc.- per superar les estratègies derrotistes de la burocràcia. Només guanyarà un ampli moviment vaguístic renovable!”, sostenen des de Révolution Permanente.