Un treballador temporal va perdre la vida ahir a la tarda mentre recollia fruita en una explotació agrícola situada a Alcarràs, a la comarca del Segrià, segons ha confirmat l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís al voltant de les 16.45 h, en plena onada de calor, quan les temperatures al municipi rondaven els 41 graus.

Lleida concentra actualment uns 40.000 temporers en plena campanya de recollida de la pera, el punt culminant de la temporada. En un context de treball a l’exterior i d’esforç sostingut, el canvi climàtic i, en consonància, les onades de calor, incideixen amb especial duresa en els treballadors del camp.

El temporer, d’origen rumanès, va patir un mareig i va començar a sentir-se indisposat. Personal del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) es va desplaçar fins a una finca propera a la carretera de Vallmanya, però en arribar-hi, el treballador ja no mostrava signes de vida i els esforços per reanimar-lo van resultar infructuosos.

Hores després, els Mossos d’Esquadra informaven que resta per conèixer el resultat de l’autòpsia, que haurà de servir per aclarir les causes del decés i establir si es tracta, tal com sembla, d’un accident relacionat amb l’àmbit laboral.

Per part seva, l’alcalde d’Alcarràs, Jordi Castany, en unes declaracions més pròpies de l’època dels latifundis europeus durant el feudalisme, justificava la patronal agrícola en dir que "és de destacar l’esforç de les empreses agrícoles de la localitat per adaptar la feina a les altes temperatures, amb jornades intensives entre primera hora del matí i les dues del migdia i procurant que els treballadors tinguin sempre aigua a la seva disposició".


Sens dubte, amb la mort d’aquest treballador del camp, afectat per una nova onada de calor que està deixant temperatures superiors als quaranta graus a tota Catalunya, ens trobem davant un nou crim social producte de les polítiques neoliberals de les grans empreses i els seus afanys capitalistes per enriquir-se, a costa de precaritzar i posar en joc la vida de milers de treballadors d’un dels sectors més explotats i majoritariament d’origen migrant.

De fet, l’explotació de persones migrants sotmeses a condicions laborals brutals per a la temporada de la fruita no són casos aïllats, sinó que s’estén per tot el territori de l’Estat espanyol i europeu. Les condicions dels treballadors migrants, bé sigui en situació irregular o regular, suposa perpetuar i aprofundir les pitjors situacions d’explotació laboral aprofitant-se de la dura posició en la qual es troba un sector cada vegada més nombrós de la classe treballadora.

Tot, possibilitat pel racisme institucional d’Estat i les polítiques del govern "progressista" del PSOE i Sumar (abans amb Podemos), que no tenen res a envejar a l’agenda reaccionària de l’extrema dreta en competències d’immigració, i que a través de les lleis d’estrangeria deixa a moltes persones sense drets i en mans dels empresaris de la pitjor mena, com és la patronal agrícola.

Per la seva banda, sindicats com la Unió de Pagesos han assenyalat en unes declaracions amb una certa analogia a les paraules de l’alcalde en referència a la patronal que "la calor cada vegada ens afecta més i hem d’anar adaptant-nos. Hem de començar a treballar cada vegada més d’hora per evitar les hores de calor intensa".

Des d’UGT, si bé han denunciat més la situació del sector dels treballadors de temporada de la fruita, tot exigint que "l’administració intensifiqui les inspeccions de treball quan les altes temperatures suposen un greu risc per a la salut de les persones treballadores" i que "si és necessari, s’han d’aturar les activitats a l’aire lliure davant el risc tèrmic extrem", les declaracions del sindicat majoritari no deixen de ser això, simples declaracions.

De fet, segons la Llei de Prevenció de Riscos Laborals els sindicats majoritaris poden paralitzar les activitats laborals en cas que existeixi un risc greu per a la salut dels treballadors. Però, d’igual forma que això no va correspondre als interessos de les direccions dels grans sindicats en les primeres hores de la gota freda a València mentre centenars de treballadors i treballadores es jugaven la vida pels beneficis de la patronal, en el cas dels temporers tampoc interessa, doncs la burocracia sindical es nega a defensar els sectors de treballadors migrants, tot aprofundint la divisió de la classe treballadora per tal que hi hagi els treballadors de segona o de tercera amb menys drets laborals que es vegin amb la necessitat de jugar-se la vida recolectant la fruita durant interminables jornades i sota el sol abrasant de les onades de calor.

Davant la irracionalitat capitalista en un moment en el que els efectes negatius del canvi climàtic en la salut són cada cop més evidents, com en són les fortes onades de calor o els incendis forestals, es fa més urgent que mai posar dempeus la mobilització social que lluiti per un programa de la classe treballadora.

Un programa que imposi l’exigència als grans sindicats a posar-se al capdavant de la lluita per prendre mesures urgents contra l’explotació capitalista, per acabar amb els beneficis milionaris de les empreses agrícoles i utilitzar-los per millorar les condicions laborals dels i les treballadores. I que alhora enarbori la bandera de la unitat de la classe obrera i la lluita de classes contra el racisme d’Estat i les lleis d’estrangeria.