Aquest dissabte 10 de maig, el president dels Estats Units va publicar una declaració triomfal a la seva xarxa social, indicant que s’havia assolit un acord d’alto el foc entre el Pakistan i l’Índia, després de quatre dies d’enfrontaments entre les dues potències nuclears. Però tan sols unes hores després que la treva entrés en vigor, l’Índia va acusar el Pakistan d’haver-la trencat.

L’acord signat per Islamabad i Nova Delhi arriba després de la resposta del Pakistan als atacs perpetrats dimecres pel govern supremacista de Modi, que acusa el Pakistan de donar suport i organitzar l’atac que va tenir com a objectiu 26 civils indis el 22 d’abril a la Caixmir ocupada. Després que l’Índia llançés diversos atacs contra tres bases aèries —incloent-hi el quarter general de l’exèrcit— divendres a la nit, segons Islamabad, el Pakistan va llançar l’Operació Mur de Plom com a resposta. Tal com resumeix Le Monde, “l’exèrcit pakistanès va llançar un atac contra diversos llocs estratègics a l’Índia, inclosos aeròdroms a Udhampur, a la Caixmir, Pathankot, al Panjab, una base aèria avançada de la Força Aèria Índia, Suratgarh, a Rajasthan, Sirsa, a Haryana, i un dipòsit de míssils al Panjab”.


Tres dies d’escalada

Durant la nit de dijous 8 a divendres 9 de maig ja es van produir enfrontaments violents. Segons un oficial de policia de Kolti, “les forces índies van disparar contra zones civils” i el bombardeig va durar bona part de la nit.

En resposta, l’exèrcit pakistanès va llançar una contraofensiva contra tres posicions militars índies al llarg de la Línia de Control. Un funcionari de seguretat a Muzaffarabad va confirmar que “un projectil disparat per les forces índies va impactar una casa”, matant un jove i ferint greument les seves dues germanes al districte de Bagh. Segons informes, cinc civils caixmiris, inclosa una nena, van morir a la regió pakistanesa de Caixmir, cosa que eleva el nombre de morts al costat pakistanès a 37 des de dimecres, amb uns seixanta ferits.

Per contra, l’Índia va acusar el Pakistan de dur a terme un nou atac amb drons a la regió índia de Caixmir, particularment als voltants de la ciutat de Jammu. Una font del Ministeri de Defensa indi, citada per l’Agència France-Presse, va confirmar aquests atacs. El cap executiu regional, Omar Abdullah, va informar d’“explosions intermitents” al seu compte de X i va dir que Jammu havia quedat a les fosques. Nova Delhi també afirma que el foc pakistanès va tenir com a objectiu “tota la frontera” i reporta “múltiples atacs” amb drons, que haurien estat repel·lits. Un civil hauria mort al costat indi.

Pakistan va afirmar haver abatut 77 drons indis de fabricació israeliana des de dimecres a la nit, que, segons va dir, van ser enviats sobre almenys nou ciutats, algunes de les quals alberguen instal·lacions militars o estructures d’intel·ligència pakistaneses sensibles, com Rawalpindi, la ciutat bessona de la capital, Islamabad.

Com a símptoma del clima bel·ligerant que predomina a l’Índia, les autoritats índies van ordenar dijous 8 de maig a la xarxa social X (abans Twitter) que bloquegés més de 8.000 comptes, inclosos nombrosos mitjans de comunicació internacionals. La plataforma va confirmar que va rebre l’ordre judicial sota l’amenaça de fortes sancions, incloses multes importants i el possible empresonament dels seus treballadors a l’Índia. Aquesta onada de censura també va afectar diversos mitjans de prestigi indis, com The Wire, crític amb el govern de Modi. Molts periodistes i observadors denuncien un atac frontal a la llibertat d’informació, en un context on el discurs nacionalista s’intensifica i totes les veus dissidents són cada vegada més silenciades.

En la seva declaració sobre el bloqueig del seu lloc web per part del govern, The Wire va afirmar que protestava contra “aquesta flagrant censura en un moment crucial per a l’Índia, quan les veus i fonts d’informació sensates, veraces, justes i racionals són un dels principals actius del país”. Altres diaris com Maktoob, The Kashmiriyat i Free Press Kashmir també han estat censurats pel règim indi en un intent de fer callar els principals mitjans de premsa de la Caixmir.


Ja s’han denunciat les primeres violacions de l’alto el foc

Només unes hores després d’anunciar-se la treva, es van informar violacions de l’alto el foc, particularment a la part de la Caixmir colonitzada per l’Índia. Omar Abdullah, un funcionari indi a la regió de Jammu i Caixmir, va publicar un vídeo no verificat que mostrava una bateria antiaèria entrant en acció, enmig d’informes difosos per l’AFP sobre talls de subministrament elèctric i potents explosions a la regió. The New York Times informa que “un alt funcionari indi va confirmar que hi va haver trets al llarg de la frontera entre l’Índia i el Pakistan. També va dir que s’havien vist drons pakistanesos sobre Srinagar, la capital de la Caixmir administrada per l’Índia, així com a l’estat indi del Panjab”.

Aquestes acusacions s’han de prendre amb cautela, ja que l’Índia i el Pakistan han fet reiterades declaracions falses i s’han acusat mútuament de ser darrere dels atacs. En qualsevol cas, el clima continua sent extremadament tens, i aquestes violacions podrien permetre a l’Índia justificar un nou atac, en el seu intent de reforçar la seva influència regional, amb el suport dels Estats Units, debilitant el seu principal rival a la regió.

D’altra banda, encara que el Pakistan va atacar instal·lacions militars índies durant l’Operació Mur de Plom, la temptació per part de l’Índia de respondre augmentant la intensitat de la confrontació continua sent molt gran.

Tal com va assenyalar Tariq Ali en un article recent, l’enfrontament entre Islamabad i Nova Delhi sembla seguir un escenari “iranià”: una sèrie d’atacs, respostes i contrarrespostes que recorden els intercanvis armats entre Israel i la República Islàmica des del començament del genocidi a Gaza. No obstant això, a diferència d’Orient Mitjà, el Pakistan i l’Índia són potències molt menys cauteloses que el règim reaccionari de Teheran, els atacs directes del qual contra Israel van ser altament calculats. No és segur que aquest alto el foc posi fi a l’intercanvi de focs, i en aquest context, les violacions de la treva es faran servir, sense dubte, per justificar una nova resposta de l’Índia.

Segons John Mearsheimer, la qüestió central continua sent si un dels dos països pot obtenir un avantatge operatiu sobre l’altre. Donades les forces disponibles, cada país és capaç de respondre amb igual intensitat a l’agressió de l’altre, cosa que contribueix a intensificar els combats. Tot i així, l’equilibri nuclear entre tots dos hauria d’actuar com a factor dissuasiu. Com va apuntar Sumit Ganguly a Foreign Policy, la doctrina nuclear pakistanesa no estableix un límit estricte entre els mitjans convencionals i l’ús d’armes nuclears. El Pakistan disposa d’armes nuclears tàctiques, que podrien usar-se, per exemple, per contrarestar una invasió terrestre índia. A més, el país no té una doctrina de “no primer ús”. L’Índia, per la seva banda, ha revisat la seva doctrina nuclear, els nous termes de la qual són particularment foscos. Aquestes condicions limiten les opcions d’escalada per a cada bel·ligerant.

En aquestes condicions, s’espera que el conflicte es mantingui fermament per sota del llindar nuclear i requereixi mitjans convencionals limitats. L’escenari d’escalada més brutal imaginable de moment continua sent un avanç indi a Caixmir, la colonització del qual és un dels principals objectius del govern de Modi, sobretot des de la revocació dels estatuts constitucionals del 2019 que oferien al país una certa autonomia.

En qualsevol cas, són els treballadors i les classes populars de Caixmir els qui corren el risc de sofrir les conseqüències d’un nou conflicte, en trobar-se atrapats entre les polítiques colonials i supremacistes hindús del govern de Modi i les polítiques reaccionàries del règim pakistanès. Dividida en tres zones d’ocupació després de la violenta descolonització liderada per l’imperialisme britànic i la primera guerra indo-pakistanesa de 1947, secundada per Gandhi, Caixmir és una vegada més un camp de batalla entre dues potències reaccionàries.

A més, el conflicte es produeix en un moment en què la rivalitat entre l’imperialisme estatunidenc i la Xina ha aconseguit un nivell d’intensitat molt alt. Mentre que l’Índia és vista com un aliat estratègic dels Estats Units per a contenir el poder xinès, el Pakistan, encara que manté relacions amb els Estats Units, ha experimentat un important acostament polític i econòmic amb Pequín en els últims anys. En aquest context, el conflicte podria convertir-se en un nou punt de cristal·lització de les rivalitats xinès-estatunidenques.

En aquest context, la regió s’ha convertit en un terreny de joc per a les ambicions de forces reaccionàries, tant a nivell regional com internacional. Ni l’Índia, ni el Pakistan, ni cap de les potències implicades estan defensant realment els interessos de la classe treballadora i les classes populars de totes les confessions a Caixmir i la regió. No obstant això, és el poder de la classe obrera índia i pakistanesa, juntament amb els sectors explotats i oprimits de la regió, el que podria garantir un dret genuí a l’autodeterminació per al poble de Caixmir i al mateix temps proporcionar un punt de suport per a la lluita contra la interferència de les potències regionals i imperialistes.