Immediatament després de què es conegués la infame sentència del Judici del Procés, el jutge del Suprem Pablo Llarena ha reactivat l’ordre europea i internacional de detenció i lliurament de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Això implica sol·licitar novament la seva cerca, lliurament i ingrés a la presó.

L’acte argumenta que les condemnes contra els encausats no evadits propícia el risc que a partir d’ara els exiliats intentin marxar a països que no formin part de la Unió Europea on les euro-ordres no tenen abast. Recordem que en aquests gairebé dos anys de persecució diferents jutges alemanys, belgues, suïssos i britànics han rebutjat les diferents ordres de lliurament o extradició.

Segons exposa el jutge, la sentència contra Oriol Junqueras seria ja una confirmació que Puigdemont és culpable dels delictes que se li atribueixen, més enllà del que resulti en el seu moment del judici oral. Una argumentació que prova encara més que la sentència de culpabilitat estava ja dictada per endavant, no sols per a Puigdemont sinó per a tots els acusats.

Mentre es donava a conèixer la reactivació de l’euro-ordre, els carrers de diferents ciutats catalanes s’omplien novament de gent. Talls de carretera simultanis i una massiva marxa a peu cap a l’Aeroport constitueixen la primera resposta a aquesta sentència infame. Els pròxims dies seran claus per a posar en peus una resposta a l’altura d’aquesta sentència infame.

A Catalunya hi ha convocades marxes per carretera des del dimecres i una vaga general el divendres 18. És clau que això sigui part d’un pla de lluita que sigui pres des de baix, per mitjà d’assemblees contra la repressió en tots els centres de treball i estudi, barris i pobles.

A la resta de l’Estat és urgent posar en marxa mobilitzacions en solidaritat. La sentència és un cop contra els drets democràtics a tot l’Estat, i acatar-la, com defensen tots els partits del règim inclòs Podemos, és acceptar que aquesta serà la norma a partir d’ara.