El Consell General del Poder Judicial ha pres una decisió que permetrà la renovació del Tribunal Constitucional. Això significa que el tribunal de garanties canviarà de majoria conservadora (6-5) a "progressista" (7-4) quan els magistrats prenguin possessió en les pròximes setmanes.

Aquesta nova majoria es mantindrà durant un llarg període, ja que no seran intervinguts ni el Govern ni el Consell del Poder Judicial fins a 2031. Durant aquest temps, hi haurà renovacions en el Congrés i al Senat, però tret que hi hagi una majoria parlamentària clara per a la dreta o l’esquerra del règim, aquestes renovacions no afectaran la distribució de poder en el Constitucional, ja que els canvis en aquest tribunal es fan per consens de tres cinquenes dels membres de les Corts.

Ara bé, aquest avanç no garanteix el bloqueig que es viu en la Judicatura. Encara que s’ha aconseguit un primer acord per al tribunal de garanties, la direcció del partit popular es manté ferm en la seva negativa a negociar amb el Govern de Pedro Sánchez per a desbloquejar el Consell, que porta quatre anys amb un mandat caducat. Aquesta negativa està vinculada a la decisió de l’Executiu de derogar el delicte de sedició i reformar el delicte de malversació amb la finalitat de beneficiar als líders independentistes.

Però com a múltiples organitzacions assenyalen, la reforma del codi penal es tracta d’una reforma que, lluny d’avançar en elements democràtics, inclou l’augment de les penes per a la protesta social. Ja que, si bé amb el nou Codi Penal es podria rebaixar algunes penes dels presos i processaments del procés, deixa intactes les més de 4.000 causes contra altres independentistes i endureix les penes de presó contra la protesta social.

Sumat a aquests punts, es parla d’una renovació del Constitucional en clau "progressista", però és això possible? Hi ha possibilitat que un organisme d’aquest tipus tingui algun tipus d’orientació "progressista"?

El Tribunal Constitucional és una institució que té la “última paraula” en la preservació dels valors reaccionaris d’aquesta democràcia per a rics i la Constitució del 78, que defensa la monarquia, garanteix el centralisme espanyolista, nega el dret a l’autodeterminació dels pobles i garanteix la defensa de la sacrosanta propietat privada dels capitalistes.

És el mateix TC que va decidir que el Parlament català no podia votar la investidura de Carles Puigdemont en 2018 i el que va prohibir que la Cambra catalana pogués votar resolucions sobre el dret d’autodeterminació i la monarquia. És a dir, que ha estat una peça clau en la persecució de l’independentisme. I és el mateix TC que va avalar de manera definitiva la “Llei mordassa”, considerant com a delictes greus la “pertorbació d’actes públics”, ja siguin “espectacles esportius o culturals, solemnitats i oficis religiosos”.

Per això, lluny de veure un acte democràtic en aquest primer de desbloqueig del TC o veure’l des d’una perspectiva "progressista", tan sols es pot interpretar com un capítol més d’aquest circ dirigit a dit entre els dos principals partits del Règim i les seves institucions.

Els jutges, amb mandats vitalicis i salaris siderals actuen com a veritables reis, decidint sobre qüestions fonamentals contra el poble treballador. Són una veritable casta judicial, que defensen els seus privilegis, i viuen com a rics, amics dels grans empresaris i dels polítics del règim.

Et pot interessar: Contra el cop institucional del Tribunal Constitucional: A baix la casta judicial!