Internacional

ELECCIONS XILE

El triomf de Boric a Xile i la lluita per les demandes de la rebel·lió de 2019

L'ampli triomf de Gabriel Boric sobre José Antonio Kast no ha deixat de sorprendre per la diferència de més de 10 punts, superant els 55,8% del total dels vots. El triomf de Kast en la primera volta i l'enfortiment de la dreta en el parlament va generar una forta resposta per a frenar-lo. Aquesta força que s'ha expressat en les urnes, ha d'expressar-se als carrers per a reprendre les demandes d'octubre que avui tots volen enterrar, incloent el mateix president electe.

dimarts 21 de desembre de 2021| edició del dia

Milions de xilens i xilenes van sortir a votar en aquesta segona volta, aconseguint la participació més alta des que es va instaurar el vot voluntari. Més de 8 milions de persones, prop d’un 55% del padró. Gabriel Boric és el president electe que ha obtingut la major quantitat de vots en la història.

Va mantenir el seu avantatge a la Regió Metropolitana (una de les 16 regions del país, de la qual Santiago n’és la capital) excepte en les “tres comunes” del rebuig. Encara que Kast va guanyar en La Araucanía i Bío Bío, va perdre a les regions O’Higgins i Los Lagos, sense aconseguir mantenir l’avantatge categòric que havia conquerit al sud de Xile durant la primera volta.

Gabriel Boric va aconseguir un clar triomf a la regió d’Antofagasta, que havia estat la capital del fenomen neo-liberal Parisi. El candidat del Partido de la Gente es va mostrar com un dretà a rostre descobert, fent una crida a votar per Kast. Però una part important dels seus votants li van donar l’esquena, votant contra l’ultradretà.

Boric va augmentar considerablement la seva votació, generant àmplies expectatives de canvis. No obstant, molts van votar per ell perquè no sortís Kast i sense molt d’entusiasme per la seva figura, que va ser una icona de “El acuerdo por la Paz y la Nueva Constitución” que li va salvar la pell a Piñera i va propiciar la impunitat.

Durant la campanya Gabriel Boric i Apruebo Dignidad van anar sistemàticament girant cap al centre i allunyant-se de les demandes per les quals milions ens vam mobilitzar a l’octubre. Va posar en dubte la Llei d’Indult a les i els presos de la revolta i que el fial de les AFP fossin un punt no negociable. Diversos economistes de la ex Concertació van desembarcar al seu partit amb l’objectiu de resguardar l’exigència dels grans empresaris de mantenir pilars claus del neo-liberalisme. Així, Boric es va comprometre a respectar el pressupost 2022 que propicia un dur ajust fiscal amb la finalitat dels IFE i va fer honors a l’exigència de “responsabilitat” fiscal.

Totes les picades d’ullet van en la direcció de formar una nova aliança entre l’esquerra reformista i l’ex Concertació, una espècie de Nova Majoria 2.0, amb el suport explícit de Ricardo Lagos, Michelle Bachelet i la Democràcia Cristiana. Està per veure’s com es conformarà el seu govern i gabinet.

El triomf de Kast a la primera volta i l’enfortiment de la dreta en el parlament va generar una forta resposta per a frenar a Kast. Aquesta força que avui s’ha expressat en les urnes, ha d’expressar-se als carrers per a reprendre les demandes d’octubre que avui tots volen enterrar, incloent el mateix Gabriel Boric.

Partint per exigir indult a les i els presos de la rebel·lió i la desmilitarització del Wallmapu i lluitant per demandes socials urgents com és la fi a les AFP, un salari mínim de $600.000 amb reajustament automàtic segons la inflació, fi a les llistes d’espera i la precarització de la salut, frenant els acomiadaments en la salut. Pensions, salaris, salut, habitatge són les urgències populars per les quals hem de lluitar.

Malgrat la derrota de Kast, la dreta es manté fort en el parlament. Al seu torn, els veritables amos de Xile ja han anunciat que el seu pla per a aquests anys és que la desacceleració i la inflació la pagui el poble treballador. Faran de tot per a limitar qualsevol canvi que vagi a favor del poble. I Boric ja ha anunciat que es mantindrà dins d’aquests marges. És per això que és indispensable reprendre les demandes d’octubre, enfortir les organitzacions sindicals, estudiantils i socials, la coordinació i acte-organització per a preparar el camí de la mobilització.




temes relacionats

Gabriel Boric   /    Xile   /    Eleccions   /    Internacional

Comentaris

Comentar