Ja fa anys i panys que el sistema educatiu a Catalunya és un dels principals greuges que afecta a la comunitat educativa. I l’actual govern d’ERC amb el seu departament d’Educació al capdavant, n’és un digne exemple, tot mantenint un important infra finançament i una manca de recursos a l’educació pública.

En un comunicat la CGT Ensenyament denuncia que el govern de la Generalitat "sembla que tingui per objectiu el desmantellament de l’educació del nostre país", i exposa en concret la política del tancament de línies en els centres educatius públics de tots els serveis territorials per al pròxim curs escolar.

En paraules del sindicat també, "el Departament està utilitzant la davallada de natalitat per mantenir les ràtios altes, tancant línies, en lloc d’aprofitar-ho per reduir les ràtios i acabar amb una reivindicació històrica de tota la comunitat educativa. I posen com a exemple El Garraf, en dir que "estem parlant de 18 línies menys (entre I3 i 1r d’ESO) als centres educatius públics de la vegueria del Penedès".

En aquest sentit, la comunitat educativa de El Garraf va iniciar una gran mobilització que va esdevenir en una vaga a la comarca el passat dimarts 19 de març.


La situació es torna més alarmant si es té en compte que, per altra banda, el govern manté intactes els privilegis de l’educació concertada. Tal i com denuncia CGT Ensenyament, "als centres concertats se’ls hi permet mantenir línies amb ràtios per sota del mínim establert a l’escola pública se li denega. Una altra evidència, de la voluntat segregativa d’aquesta Conselleria governada per ERC, un partit que diu ser d’esquerres".

Alhora, és important tenir en compte també que el tancament de línies comporta una pèrdua de professionals que fa encara més difícil l’atenció individualitzada i la posada en pràctica del Decret d’Escola Inclusiva, com a una de les demandes més sentides.

Sens dubte, davant tota aquesta situació, enfront la política de minvar i menystenir la qualitat de l’educació pública per part del govern de la Generalitat, és necessari un pla de lluita que pugui solucionar les necessitats de la comunitat educativa.

En certa forma, és important poder reprendre les lluites de les jornades de vaga històriques del març de 2022. Una vaga educativa que deu el seu èxit a que es va anar organitzant en les setmanes prèvies en desenes d’assemblees de centres educatius, i que en l’actualitat, per avançar en torçar-li el braç al departament d’Educació i imposar les demandes, s’hauria de coordinar i estendre a tots els sectors de la comunitat educativa.

Et pot interessar: “Si seguim, guanyem”. Com podem aconseguir-ho?


Demandes que passen per més i millors infraestructures adequades, la reducció de ràtios i l’augment de personal docent. Eliminar les externalitzacions de serveis vinculats a l’educació i estabilitzar el personal docent interí, acabant així amb la precarietat d’aquests treballs. Acabar amb la financiació als centres concertats, molts en mans de l’Església, i que tots aquests recursos passin a formar part d’una xarxa única de centres públics, entre moltes altres exigències. I per descomptat, revertir les dècades de retallades que porta sofrint l’educació pública per les polítiques neoliberals de tots el governs que han passat per la Generalitat.