CRISI CORONA

El govern "progressista" destrona a Juan Carlos per a afermar a Felipe

La corrupció és cosa del passat, la Justícia és igual per a tots i ja no hi ha periodisme palatí. Els nous mantres del "felipisme" després de la fallida del "juancarlisme". El govern "progressista" se suma a l'operació de rescat de la Corona.

Santiago Lupe

Barcelona | @SantiagoLupeBCN

dijous 9 de juliol| edició del dia

El Rei ha mort, Visca el Rei! Aquesta sembla la consigna triada pel PSOE i el govern de coalició amb Podemos i Esquerra Unida per a abordar l’enèsim escàndol que colpeja a la Corona. A l’emèrit, Joan Carles I, se’l dóna ja per amortitzat i insalvable després de les últimes revelacions sobre el cobrament de comissions multimilionàries. Salvar a Felip VI i la Corona és ara la tasca urgent.

Del "juancarlisme" al "felipisme"

El president del govern declarava ahir sobre aquests últims escàndols: "són informacions inquietants que ens pertorben a tots, a mi també. Però en primer lloc hi ha uns mitjans de comunicació que no miren cap a un altre costat, i es fan ressò de les informacions. En segon lloc, hi ha una justícia que està actuant. I en tercer lloc, i això és una cosa que sí que agraeixo, la mateixa Casa Reial està marcant distàncies enfront d’aquestes informacions inquietants i pertorbadores".

Pedro Sánchez activa així un pla de "control de danys" per a evitar que la crisi s’emporti a l’hereu del "trempat" i a tota la institució monàrquica. Unidas Podemos secunda l’operació, demostrant que el "gest" d’aplaudir al Cap de l’Estat en la inauguració de la Legislatura va ser molt més que un gest. Fa temps que aquests "republicans sui generis" van abandonar el qüestionament a la forma de l’Estat, van assumir la inviolabilitat de l’actual Cap de l’Estat i limiten les seves denúncies a declaracions o iniciatives bloquejades pels seus socis en les quals només s’apunta al rei emèrit.

Estem davant la mort definitiva del "juancarlisme", aquest consens del 78 que lligava la legitimitat de la Corona a la figura de Juan Carlos I i el mite que va convertir a l’hereu de Franco en pare de la democràcia i al conspirador per excel·lència a heroi del 23F. Els intents de preservar aquest relat han estat en va. Des de la caiguda de Botswana, el "trempat" no es va recuperar. Ni el "no tornarà a ocórrer" ni l’abdicació el 2014 van aconseguir revertir la crisi.

El PSOE i Unidas Podemos es proposen substituir aquest consens amb un altre mite, el "neofelipisme", unint esforços aquesta vegada amb el mateix Palau de la Zarzuela. La corrupció seria només cosa del passat i contrastaria amb l’exemplaritat de Felip VI i la seva família. A més, la Judicatura demostrarà allò que la "Justícia és igual per a tots", l’Estat de dret funciona com un rellotge. I per si no fos prou hem deixat enrere l’època en la qual el periodisme de "l’establishment" eren mers cortesans que participaven de l’autocensura per a cobrir els abusos de Sa Majestat.

Tot un vernís democràtic per a continuar maquillant una institució antidemocràtica que és pedra angular del Règim del 78, i al rol bonapartista del qual, en l’ombra, confien que veritats sagrades com la unitat territorial mai siguin qüestionades.

Moncloa i Zarzuela coincideixen en l’operació

El govern progressista aporta així el seu granet de sorra a l’operació que es va iniciar el 2014 amb l’abdicació, i en la qual el PSOE de Rubalcaba va jugar un paper clau al costat del govern Rajoy. El regnat anticipat de Felip VI va néixer, en part, amb una agenda similar a la del seu pare. Restaurar la monarquia, salvant-la de la crema, va ser i continua sent la seva principal tasca.

La separació de les seves germanes, especialment de Cristina i Urdangarin, va ser la principal rentada d’imatge. Però el patriarca de la saga no ha donat respir. El seu retir daurat i els successius escàndols han continuat perforant a la Corona. La seva posició com a cap del bloc del 3 d’octubre ha aprofundit la seva deslegitimació.

La llista de "donatius" rebuts per Joan Carles I durant el seu regnat sembla no tenir límits. El més important, els 100 milions saudites, sembla la punta de l’iceberg de 40 anys de regnat en els quals la Família Reial va acumular una fortuna de més de 2 mil milions d’euros segons la revista Forbes. Un patrimoni que va servir per a finançar el tren de vida de tots ells, des de les caceres a Botswana de l’emèrit fins a la luxosa lluna de mel de l’hereu de gairebé mig milió d’euros.

Les societats en paradisos fiscals disposades per a la gestió d’aquesta fortuna van sortint a la llum. Com la fundació Lucum, en la qual Felip VI apareixia com a primer hereu, de la qual van sortir els 65 milions donats per "amor i gratitud" a Corina Zu Sayn-Wittgenstein. O la fundació Zagatka que va moure més de 14 milions i va finançar els vols privats de Sa Majestat i la comisionista alemanya.

Quan aquests capítols van sortir a la llum, coincidint amb l’inici de la crisi sociosanitària de la Covid-19, Felip VI "va separar" al seu pare i "va renunciar" a la seva herència. Dos gestos totalment innocus per a l’emèrit i per al patrimoni dels seus hereus. Juan Carlos I va perdre una assignació anual que no arribava als 200 mil euros, autèntica "xavalla" si atenem el pressupost a costa del patrimoni acumulat. Encara així ha conservat residències, servei, seguretat... a costa de l’Estat. De fet va passar la quarantena a "l’estreta" Zarzuela.

La renúncia de Felip VI a l’herència no té cap validesa jurídica, és poc més que una declaració d’intencions davant notari. El Codi Civil espanyol impedeix una renúncia a compte a una herència que no s’ha produït, i quan aquesta es produeixi – quan Juan Carlos I mori al llit com el seu mentor- passarà a l’hereva de l’hereu, la Princesa d’Astúries, Infanta Leonor. Tot queda a casa.

No hi haurà fi de la Corona sense acabar amb el Règim del 78

Les trames del "deep state" contra el govern de coalició van portar a aquest a contraatacar al sector més "búnquer" del règim amb llaços i simpaties a la Zarzuela – en el districte electoral on està el palau Vox va guanyar les eleccions i les tres dretes van sumar més del 70% dels vots-.

Així s’explica l’extraordinària decisió de la Fiscalia d’obrir una recerca en el Tribunal Suprem sobre les corrupteles de Juan Carlos I. De pas el procés aquí pot arribar a obstaculitzar el que l’emèrit té obert a Suïssa, si el Suprem s’avança a prendre-li declaració, no podrà fer-ho el fiscal suís on va perdre la immunitat després de la seva abdicació.

A les declaracions de Sánchez ahir se sumen les seves paraules en una entrevista a eldiario.es en les quals es mostrava partidari de "limitar" la inviolabilitat del Cap de l’Estat a les qüestions lligades a l’exercici de les seves funcions. Una modificació cosmètica de la Constitució que mostra tot al que els "progressistes" de Sa Majestat estan disposats a fer.

Enviar a la Corona al Museu d’Història no vindrà de la mà ni del monàrquic PSOE, ni dels "republicans" d’Unidas Podemos reconvertits en ministres i ministres del Regne. Una cosa tan elemental com aconseguir un referèndum sobre monarquia o república - com han estat demanant moviments com el de les consultes en barris i universitats – només serà possible des d’una lluita independent dels partits del govern "progressista" i en contra del Règim del 78.

La baralla per imposar processos constituents des de la mobilització social, amb la classe treballadora al capdavant, per a resoldre aquesta demanda democràtica, al costat d’altres com el dret a decidir, i abordar també tots els problemes socials agreujats ara per la crisi, continua sent una tasca vigent i l’única via de poder treure’ns als Borbons de damunt.




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    Unidas Podemos   /    Rei Felip VI   /    Règim del ’78   /    Monarquia   /    PSOE

Comentaris

Comentar