La Mesa del Congrés queda constituïda amb Francina Armengol, del PSOE balear com a presidenta, altres dos membres del PSOE, dos de Sumar i quatre del PP. L’obtenció dels vots de tot l’arc parlamentari excepte PP, VOX, UPN i CC suma 178 diputats que han donat el suport a la presidència de la taula en mans de PSOE. Així, Junts, PNB, Sumar, ERC, Bildu i BNG han posat els seus vots en una operació que suposa un gest d’acord i atorga alguns poders parlamentaris.
Aquesta taula elabora el projecte de Pressupostos o qualifica els escrits, documents i quan es tracten, però no assegura una futura investidura en bloc al PSOE, que continua inestable des de les eleccions del 23J. A pesar que PSOE i Sumar són els dos principals partits d’aquest bloc de "govern progressista", podria no formar-se i deixar-lo en mà de la dreta i la ultradreta en ser dos partits que combaten demandes democràtiques que demana un 80% del poble català: amnistia i referèndum d’autodeterminació.
De moment, el vot per a la presidència de Junts, PNB, Sumar, ERC, Bildu i BNG suposa un gest, malgrat les declaracions reclamant que no és gratuït. El BNG diu que "si el PSOE vol suport perquè Pedro Sánchez segueixi en Moncloa hauran de segellar un acord que inclogui compromisos i dates "clars" per a l’impuls de la ’agenda gallega’". Bildu, que el PSOE "ha de guanyar-se els suports" i "obstinar-se a fons" per a investir a Sánchez. El PNB segueix la situació afirmant que "hi ha molts interessos que acontentar i molts partits polítics implicats".
El PSOE venia la configuració de la taula com una victòria: "la ultradreta no està en la Mesa i això per a nosaltres és una bona notícia". Efectivament, per al PSOE ho és. No obstant això, VOX no apareix en la taula al no votar juntament amb el PP quan van descobrir que no sumaven i quan el PP només va votar pels seus propis candidats. Aquest element ha estat pres per VOX com un afront, amenaçant amb no investir a Feijóo en aquesta línia i demanant explicacions. Tant PP com VOX van demanar que es declarin nuls els juraments de diputats que no eren en castellà. A pesar que al PP el van secundar UPN i CC, VOX no va aparèixer en la taula per aquesta operació, no perquè un PSOE ufà acabi de frenar a la ultradreta mentre li ve copiant part del programa.
Així, el PP declarava que "el Partit Socialista ha d’aclarir, i ha de fer-lo el seu secretari general en primera persona, si hi haurà amnistia, si hi haurà referèndum, si hi haurà autodeterminació". I és que la qüestió catalana travessa aquest moment polític. El tancament de files tradicional i el tancament de files del bloc "progressista" entorn del Règim del 78, la monarquia i l’Estat espanyol com a presó de pobles continua sent un estira-i-arronsa.
ERC demana que "es desjudicialitzi" el procés, després d’anys de suport en una restauració en clau autonomista perquè passin els pressupostos. Sumar declara que "tenim un conflicte al qual mai hauríem d’haver arribat i cal treballar a Catalunya. Els problemes polítics s’arreglen amb l’única eina que existeix, que és el diàleg", tal com sostenen des de 2017 els seus integrants després de justificar la repressió al moviment democràtic català i culpar a l’independentisme de l’auge de la ultradreta.
Junts, clau en una futura investidura, va demanar que el català fos llengua oficial per a usar-se a la Unió Europea i va afirmar que "si no existeix una negociació seriosa en els termes que hem explicat sempre: l’amnistia per a 4.200 persones i l’autodeterminació, no hi haurà investidura." Malgrat aquestes declaracions, han donat el suport per a la Mesa del Congrés, sent que l’amnistia i el referèndum són dues concessions democràtiques que PSOE i Sumar mai han acceptat ni pensen acceptar. La possibilitat de canviar el centre de les seves peticions per alguna concessió menor no seria una cosa nova, però també han declarat que "ja hem votat dues vegades ’no’ a Pedro Sánchez com a president”.
És a dir, el ferm compromís del PSOE, i dels seus socis, contra l’independentisme català i el dret a decidir, pot portar-los al fet que no hi hagi investidura malgrat acords com el de la Mesa del Congrés, que es convoquin noves eleccions al gener de 2024 i donar així una nova oportunitat al fet que la dreta i l’extrema dreta governin. Malgrat això, aquest suport suposa un gest de possible acord amb PSOE del 155, la impunitat franquista i la monarquia per part de Bildu, BNG, Sumar, Junts, PNB i ERC. Però hi ha un altre gripau que també estan disposats a empassar-se: el pack de retallades socials i privatitzacions de 20.000 milions d’euros promesos a la UE i que PSOE i Sumar ja havien començat a aplicar en pensions, pactes salarials, reformes laborals i serveis públics.
Totes aquestes ofensives antiobreres no són els elements que trencarien a priori l’acord, sinó que podria ser des del costat de PSOE i Sumar la negativa a l’amnistia per als represaliats independentistes catalans – més de 4000 processaments – i un referèndum per a exercir el dret a decidir. La repressió al dret a decidir i els ajustos de la UE poden venir des d’un bloc progressista (la investidura del qual no quedaria assegurada) o des d’una dreta de veritat a la qual obriria camí.
Entre els petits detalls que no entorpeixen el vot al costat del PSOE estan l’acord entre Sánchez i la Comissió Europea per a retallar 20.000 milions d’ajust fiscal entre 2024 i 2026, el qual podria agreujar-se amb la situació internacional. Ni la reforma de pensions a la baixa per a 2025. Ni que acabin de ser seleccionades quatre bancs i una asseguradora per a gestionar els fons de pensions d’ús de promoció pública, anteriorment gestionats per organismes públics. Ni els pactes salarials per sota de la inflació mentre puja l’Euribor i el cost de la vida.
No ens pot sorprendre això del PSOE. Tampoc de la resta de partits que diuen estar a l’esquerra o defensar el dret d’autodeterminació i pretenen actuar de crossa d’aquest. No els han suposat un motiu per a trencar aquests 4 anys on el govern de PSOE-UP ha descarregat els costos de la crisi i la inflació sobre la classe treballadora amb reformes laborals no ha tocat els interessos de la monarquia ni el reaccionari poder judicial, i ha continuat negant el dret a l’autodeterminació del poble català, ha augmentat el codi penal per criminalitzar la protesta, ha augmentat de manera extraordinària els pressupostos militars, que ha mantingut les polítiques racistes a la frontera i és corresponsable al costat del govern del Marroc de la massacre de Melilla.
Aquesta Mesa del Congrés pot apuntar tendències i negociacions, però no assegura una investidura. Menys encara, una sortida per esquerra a la crisi. Avui és urgent combatre l’auge de la dreta i denunciar a l’esquerra institucional que li obre el pas aplicant les seves mateixes polítiques, per això necessitem una alternativa socialista, revolucionària i dels i les treballadores.
