L’any 2023 s’acabava amb la notícia del suïcidi d’una veïna de Barcelona durant la nit de Nadal arran de la imminència de ser desnonada.
Segons el sindicat de Llogateres "la immobiliària i la propietat del pis van activar el procés de desnonament sense miraments i a la primera de canvi, davant un primer endarreriment en el pagament del lloguer". Els serveis municipals havien aconseguit d’ajornar un mes el procés mentre li cercaven un habitatge alternatiu que, segons que explica el text del sindicat, no arribava, quelcom que va empènyer la dona al suïcidi amb totes les seves pertinences ja encaixades.
Alhora, el text critica la gestió per part de l’administració pública davant els problemes d’habitatge i lamenten que tan sols ofereixi pròrrogues i moratòries sense resoldre el problema de fons, i denuncia que "no podem restar en silenci davant un exemple més d’un sistema injust, absurd i malalt".
Sens dubte, els principals responsables d’aquesta situació són els fons voltors, la banca i els especuladors que, de la mà dels governs, fan negoci amb l’habitatge. Segons les dades de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, hi ha 32.799 pisos buits en mans de grans tenidors, però aquests no dubten en desnonar famílies sense alternativa habitacional. L’any 2021 entre BBVA, la Sareb, Blackstone, CaixaBank i Bankia acumulaven el 80% d’aquests pisos.
Per altra banda, l’actuació de les respectives administracions són absolutament còmplices. Mentre la Llei d’Habitatge aprovada fa any i mig i el nou “Decret Anticrisi” acordat entre el govern del PSOE i Sumar i EH Bildu són polítiques merament assistencials i tremendament limitades, els governs (tant el central com el govern català) es dediquen a protegir els beneficis dels capitalistes i a ser els seus gestors.
Per aconseguir acabar amb el problema dels desnonaments i resoldre la necessitat habitacional per a tots, es necessari impulsar mesures de fons i que vagin en direcció a acabar amb els interessos capitalitstes. En primer lloc, és necessari acabar amb l’especulació dels grans fons d’inversió i els grans propietaris.
Per això cal expropiar aquests fons d’inversió, així com tots els habitatges buits en mans de la banca i grans propietaris, i impulsar alhora un parc d’habitatge social a preus baixos d’acord amb les necessitats socials. I juntament amb això, és necessaria també la paralització total dels desnonaments, que, com ja sabem, han continuat efectuant-se per molta llei d’Habitatge que s’hagi aprovat i ara també amb l’acord entre el govern i EH Bildu.
Per assolir tot això, a més, seria important també impulsar un impost extraordinari a les grans fortunes, les mateixes que no han deixat de generar i incrementar la seva riquesa. Això permetria finançar de manera immediata aquestes mesures d’emergència. Mesures perquè l’habitatge sigui realment un dret per a tots i no un negoci per a uns pocs capitalistes.
