Política Estat espanyol

CORONAVIRUS I CAPITALISME

Crim capitalista: restringiran l’entrada a l’UCI a pacients grans

Es comencen a establir criteris per a seleccionar quins pacients seran ingressats a l'UCI i quins no. Una mesura brutal, producte de les retallades en sanitat en les últimes dècades. Cal dir-ho clar, el govern és responsable.

diumenge 22 de març| edició del dia

Els factors determinants estan sent, fonamentalment, l’edat del pacient, el seu estat general i l’existència de patologies prèvies. Aquestes mesures busquen anticipar quines directrius seguir mentre incrementin els casos a mesura que ens acostem al pic de contagis.

Haver de prioritzar a qui sí i a qui no ingressar a l’UCI, i per tant, triar qui tindrà més opcions de sobreviure, no és fruit de la naturalesa ni de l’atzar. Tot el contrari, és el resultat d’anys d’espoli de la sanitat pública i una gestió irracional de la crisi sanitària actual per part dels responsables polítics. Són anys de polítiques d’“ajustament i retallades” executades pel PSOE i el PP, afavorides per economistes i empresaris desitjosos d’obrir nous nínxols de mercat. Contràriament al missatge que això és “inevitable”, els moments durs que enfronten els professionals de la salut tenen culpables amb noms i cognoms que s’amaguen derrera de les reformes legislatives i pressions econòmiques. Ells són els responsables de les morts.

El govern espanyol del PSOE-Podemos ha anunciat mesures, amb més preocupació per salvar a les empreses que resoldre realment aquest problema agut del col·lapse de la sanitat pública. Deixaran morir a les persones grans? Per què no prenen totes les mesures necessàries? Per què no intervenen ja les fàbriques que faci falta per a posar-les a produir respiradors? Perquè no s’estan usant tots els recursos de la privada?

El protocol elaborat per l’hospital Vall d’Hebron (Barcelona) estableix que els majors de 80 anys i els pacients amb demència han de ser tractats amb ventilació no invasiva, igual que els majors de 70 amb patologies prèvies com a problemes cardíacs, EPOC, cirrosis o insuficiència renal. Aquestes mesures busquen evitar que totes les UCI s’omplin encara que, en el futur, quan comencin a arribar persones de mitjana edat amb bon pronòstic, es trobin que no queden llits.

Aquestes mesures que se’ns presenten com a inevitables no ho són. La seva urgència es deu a la falta de material bàsic, quelcom que els treballadors de la salut porten advertint durant anys, i no només a les característiques específiques del Covid-19 com destaquen els mitjans. El virus al qual s’enfronten els sanitaris produeix en una quantitat considerable de pacients, generalment majors, una elevada estada en les Unitats de Vigilància intensiva (UVIs). Però aquestes situacions són també previsibles i es poden abordar si es disposa de recursos. Amb rapidesa, el primer que van fer els hospitals públics va ser reconvertir les sales de reanimació en UVI i demandar respiradors.

Sorgeix aquí un altre obstacle per a la sanitat pública: l’alta demanda en el mercat mundial de respiradors que no està sent satisfeta. Mentre el lliure mercat especula amb la salut i incrementa els preus del material sanitari, el virus incrementa amb previsibilitat el nombre de contagis en una corba ascendent. Un exemple, el preu dels guants de nitril ha passat de 3,8 euros la caixa a 11 euros.

A Madrid tan sols hi ha 400 llits d’UVI, fa uns dies s’anunciava que volien crear-ne 1000 més. El dilluns hi havia 400 infectats en vigilància intensiva i el dimecres aquest número va ascendir a 590. A tot l’Estat espanyol hi havia 4.400 llits d’UVI i el dimecres a la nit hi havia 939 ingressats per Covid-19 en aquestes unitats. Ens enfrontarem en els pròxims dies a un empitjorament de la situació on les manques i deficiències del sistema sanitari es veuran accentuades.

El “15% dels pacients amb infecció pel Covid-19 presenten quadres greus que han de ser atesos en Unitats de Vigilància intensiva (UVI)" diu el protocol elaborat per l’hospital Vall d’Hebron. En un altre document afirmen que cal tractar de prevenir com evolucionaran els ingressos i que s’ha de "tenir en compte que admetre un ingrés pot implicar denegar un altre ingrés a una altra persona que pot beneficiar-se més” pel que ha de fer-se una bona gestió dels recursos disponibles. Es contempla "un criteri d’ingrés en UVI estricte, guiat per escales objectives i aplicant, si és necessari, els protocols de limitació del tractament de suport vital".

Però si ja teníem notícia de la situació a la Xina i a Itàlia, i si els hospitals públics ja sabien què calia fer i què feia falta, per què no se’ls va fer cas? Abans del Covid-19, per què no s’escoltaven les seves demandes? fa falta realment el consell d’“algú més” sobre assumptes de salut que el dels professionals sanitaris?

Els fets parlen per si sols: l’opulència del rescat de 117.000 milions de diners públics per a les empreses i la banca anunciat per Pedro Sánchez contrasta amb les estretors dels professionals de la salut i la precarietat de les instal·lacions hospitalàries. Satisfer les demandes dels hospitals davant la falta de protecció, màscares, epis, personal, etc, han de ser prioritàries i no els rescats econòmics orientats a tractar de pal·liar la pèrdua de beneficis de les grans empreses. Ja es va rescatar a la banca en 2008, sobren motius perquè sigui ara la banca la que rescat a la sanitat, sent nacionalitzada i mitjançant impostos a les grans fortunes.

La falta de responsabilitat dels empresaris és un altre gest que contrasta amb el compromís dels sanitaris. Enfront de la “rentada de mans” dels empresaris, caldria proposar intervenir les fàbriques que han tancat i han fet ERTOs massius, i reconvertir totes les que es pugui per a posar-les al servei de produir tots els recursos que demandin els hospitals.

Ja està demostrat que les fàbriques de cotxes podrien posar-se a produir respiradors, una cosa fonamental per a no haver de deixar morir a persones majors. Però en comptes de fer això, les patronals han decidit enviar a l’atur massivament als seus treballadors mitjançant ERTOs i fer que pagui l’Estat a les seves plantilles.
Volem la nacionalització sota control obrer de les fàbriques que tanquin o acomiadin. El petit exemple de les aparadores de Petrer i Elsa (Alacant) cosint màscares, ha de generalitzar-se en grans indústries, per a produir sota el control dels propis treballadors tot el material mèdic que sigui necessari. Només així es donaran les millors garanties per a les condicions de salubritat en el treball, ja que són ells els que millor coneixen les necessitats de seguretat.

Les mesures d’urgència i la rigorosa racionalització de recursos amb què funcionen els sanitaris públics donen compte del seu nivell de compromís. Lluiten no només contra el virus sinó també contra l’escassetat que comporten dècades de gestió capitalista de la sanitat, on la subcontractació, la precarietat laboral, la falta de recursos i la privatització són la norma. A aquesta mala gestió ens han llançat polítics i empresaris que ara es desentenen i evadeixen. Els fets estan demostrant allò més nociu de les polítiques capitalistes per al conjunt de la societat i l’inútil de l’existència de la sanitat privada, intervinguda per incapaç. El treball del professional sanitari i no sanitari dels nostres hospitals són la prova constatada que, si la sanitat pública i la recerca farmacèutica fos gestionada pels seus veritables defensors, els treballadors, la salut del conjunt de la societat i el benestar general aconseguiria un nivell sense precedents. Estaria la nostra salut, amb això, en les millors mans..




temes relacionats

Crisi coronavirus   /    #Coronavirus   /    Treballadors sanitat   /    Sanitat pública   /    Política Estat espanyol   /    En Català   /    Madrid

Comentaris

Comentar