Per a aquelles i aquells que encara no us coneguin, com definirieu Can Putades, i la relació que manteniu amb la llengua catalana?

Ona: Nosaltres som Can Putades perquè vam començar a viure juntes i li vam posar el nom al nostre pis abans d’obrir fins i tot un canal. Som tres noies de La Garrotxa que ja fa cinc anys que vivim a Barcelona.

Joana: Creiem que hem de parlar català a les xarxes perquè és l’idioma que parlem dins i fora de casa. Simplement no volem canviar la nostra forma de sempre de comunicar-nos, i menys encara acceptar que ningú ens digui en quin idioma parlar.

Núria: En el nostre canal parlem basicament de tot el que ens passa pel cap i del que tenim ganes de comunicar i que la gent sàpiga el que pensem. Som molt crítiques cap el model de ciutat de Barcelona. Parlem de com sobreviure a la ciutat sense diners. Però no només, també som crítiques amb la nostra terra, La Garrotxa, si s’escau.

O: Parlem també de consells de tot el que pot preocupar a la joventut. I ens agrada molt satiritzar en clau d’humor i riure’ns de la societat espanyola o dels espanyols que ataquen la nostra terra. Creiem que sempre des del respecte.


I què és el que va passar el 12 d’octubre perquè el diari espanyolista La Razón fes de Can Putades objecte de la seva ira?

N: Aquell dia nosaltres vam penjar un vídeo que teniem pensat des de feia temps ja que era el 12 d’octubre i ens semblava que podia molar fer quelcom, i vam decidir fer una felicitació irònica sobre la cel·lebració d’un genocidi.

O: Vam aconseguir una cosa que no ens esperavem, que és que ploressin els de La Razón. Ens esperavem quatre comentaris a xarxes però va anar molt més enllà. Va ser un boom i ens ha fet molta gràcia que hagi passat.


Què volieu expresar amb el vídeo en “to sarcàstic i en perfecte espanyol” sobre el dia de la Hispanitat?

J: Ara que dius això, encara no hem entés si s’estan rient de nosaltres amb lo de “perfecte espanyol” o ens estan dient que tenim un castellà molt bò. Si és així ens sembla genial, que bé que la gent espanyola pensi això, perquè nosaltres sempre pensem que no el tenim.

N: Voliem expressar que no ens hi sentim espanyoles i que aquesta festa no ens representa per res del món, senzillament això.

O: Nosaltres sabem que vivim en territori espanyol, però no ens sentim gens espanyoles. Ens sentim molt catalanes i això és el que volem defensar. Tot i que pot haver-hi alguns aspectes de la cultura espanyola que ens agrada, però no és la nostra. I vam decidir expressar la denuncia cap al genicidi espanyol amb sarcasme.

Ens van voler atacar dient que Colom era català i no se que més. La qüestió és que passés el que pasés en el seu moment, ja fos des de Castella o des del territori català, nosaltres com a catalanes mai cel·lebrariem quelcom així. No parlem de si la història està bé o malament, sinó que nosaltres com a catalanes no ens sembla correcte cel·lebrar aquest tipus de festivitat.


El vostre contingut és en català, i a més, en un català garrotxí molt marcat. Com esteu veient la situació del català en l’actualitat? Creieu que està en perill?

J: Nosaltres si que pensem que el català està en perill. Sobretot a les grans ciutats cada cop si parla menys, però també els pobles petits. Potser te a veure també amb que hi ha una major immigració i són els catalans els qui s’acaben adaptant pel fet de que coneixen els dos idiomes.

O: Tot i això, també ens sembla que hi ha una gran part de la població que aposta pel català o que té moltes ganes de seguir utilitzant-lo en el seu dia a dia. Ara mateix sembla que la cultura catalana es torna a fomentar i ens agrada.


Quatre calaveres com a resposta?

O: Les calaveres entre el vocabulari més juvenil és en plan em mata, irònicament. De tant riure que ens va fer el comentari de La Razón que et mors.

N: Al final, tot això el que ha fet és que ens ha donat molta més visibilitat. Molta gent que no ens conexia ho ha fet gracies a la noticia de La Razón i la viralització del vídeo i que tinguem més ganes de seguir fent el que fem.