Després de l’oberta cooperació entre UCD (Union Democrata Cristiana, partit conservador) sota el lideratge de Friedrich Merz i l’AfD (Alternativa per Alemanya, partit ultradretà) en el Bundestag (parlament), molts estan justificadament preocupats per l’aprofundiment del gir a la dreta. Centenars de milers van omplir els carrers per rebutjar la col·laboració entre tots dos partits.
Dues setmanes abans de les eleccions, la discussió va arribar a un punt crític sobre com s’expressarà en les urnes. Les enquestes són contradictòries: segons Deutschlandtrend, l’UCD i AfD van augmentar lleugerament els seus vots des de la setmana passada. Però també es veu, no obstant això, un lleuger afebliment d’aquesta última. Les enquestes coincideixen, a més, que l’SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany, de centre esquerra i actual govern) i el Partit Verd no han pogut repuntar fins ara, mentre que el Linkspartei / Linke (partit d’esquerra) ha aconseguit petits avanços. L’elecció de Merz com a canceller encara sembla ser el resultat més probable, fins i tot remenant possibles coalicions forassenyades.
En aquest context, es multipliquen les crides a votar “tàcticament” o “estratègicament”, encara que tots dos termes tenen poc a veure amb el significat real de tàctica o estratègia, sinó que es redueixen a significar que no es pot votar pels partits i/o candidats amb els quals s’està més d’acord políticament, sinó que es vota al mes “útil”, òssia el que mes oportunitats té de guanyar. On aniria aquest "vot útil" és, per descomptat, extremadament subjectiu. Mentre que els simpatitzants del Partit Verd argumenten que s’hauria de votar pel seu candidat per evitar que Merz es converteixi en Canceller, d’altra banda els partidaris del Linkespartei /Linke diuen que caldria votar pel seu partit per llevar-li representants en el Bundestag a l’AfD, la qual cosa també significaria que aquesta rebrà menys finançament de l’Estat.
Un exemple d’aquests debats és l’article “Cal votar per impedir que Merz sigui canceller” de Lea Schönborn. L’autor resumeix la lògica darrere del debat: “Es tracta de mantenir l’AfD allunyat del govern en el futur".
"Si el pròxim govern no aconsegueix recuperar la confiança dels votants en quatre anys, en 2029, tindrem un veritable problema", va afirmar l’alcalde de Berlín, Kai Wegner (CDU), en la recepció d’Any Nou del Tagesspiegel (Principal diari de Berlín, NdeT). Mes allà del fet que el propi Wegner és un pioner del discurs racista que avui predomina i, per tant, no hauria de ser citat com a font sobre com detenir l’AfD, la qüestió central és com prevenir un futur govern del AfD.
Utilitzant el mateix argument, el Linkspartei ja va votar a favor de governs regionals liderats per la CDU en els parlaments de Turíngia i Saxònia, que no haurien existit sense els vots del Partit d’Esquerra. I tampoc van votar a qualsevol membre de la CDU, sinó a Mario Voigt (Turíngia) i a Michael Kretschmer (Saxònia), tots dos estan oberts a treballar amb l’AfD. És així com s’impedeix un futur govern de l’AfD? tot el contrari: Voigt, Kretschmer i eventualment Merz encapçalant el govern, estan i estaran treballant per aconseguir una imatge naturalitzada de la AfD.
No obstant això, Schönborn no creu que encara es pugui impedir una eventual cancelleria de Merz en les urnes. “Per evitar que Merz es converteixi en canceller, ha d’arribar al govern una coalició sense la CDU, o la CDU ha de convertir-se en un partit menor. I això és tan probable com que Elon Musk canti La Internacional".
El gir a la dreta no es detindrà després de les urnes
Fins i tot si el futur govern no tingués a Friedrich Merz al comandament, el gir a la dreta no es detindria. En el seu actual mandat, l’SPD i els Verds han estat responsables de l’enduriment del règim migratori, el qual va ser secundat per la CDU i l’AfD, això va des de l’adopció de la racista reforma europea d’asil, GEAS, fins a la introducció de targetes de pagament i controls fronterers i les deportacions de migrants a l’Afganistan. En 2024, se’ls va negar l’ingrés a 40.000 persones en els passos fronterers. Per no parlar de les transferències massives d’armament des de l’inici de la guerra d’Ucraïna a aquest país, que han tirat per terra qualsevol promesa d’índole social del govern de coalició, així com el suport polític, financer i militar incondicional al genocidi que porta endavant Israel a la Franja de Gaza. És una maniobra massa basta si ara intenten aprofitar les mobilitzacions massives contra AfD i CDU per aconseguir augmentar el seu cabal de vots.
El Linkspartei té la seva quota de responsabilitat. D’una banda, ha donat suport a deportacions, desallotjaments forçosos, privatitzacions i la violència policial en més d’una dotzena de governs regionals en els quals ha estat involucrat. No van fer res quan es va paralitzar l’expropiació de les grans immobiliàries a Berlin. I fins i tot com a partit d’oposició en el Bundestag s’ha posat del costat de les posicions històriques de l’Estat alemany pel que fa al suport de l’OTAN a la guerra d’Ucraïna i pel que fa al genocidi dels palestins. Ha suavitzat la seva posició històrica de rebuig a l’OTAN fins deixar-la irrecognoscible; una de les seves figures, Gregor Gysi, fins i tot es va pronunciar explícitament a favor d’ampliar l’OTAN amb Suècia i Finlàndia. Una altra, Bodo Ramelow, va demanar que els homes ucraïnesos refugiats a Alemanya siguin enviats de tornada al camp de batalla i deportacions més ràpides per als refugiats “que infringeixen constantment les nostres regles”. I no sols això, el Linkspartei també va votar juntament amb tots els altres partits (inclòs l’AfD) la prohibició de les organitzacions de solidaritat amb palestines i mesures per “revisar la llei de residència”.
Per tot això, la idea de votar pel Linkspartei perquè pugui superar el pis del cinc per cent per accedir al Bundestag mitjançant mandats directes deixa molt a desitjar. Pot ser que aquest partit hagi aconseguit milers de nous membres (després de passar per un declivi històric), però això no aconsegueix compensar la seva pèrdua de solidaritat amb el moviment palestí, ni el seu suport fonamental a la guerra a Ucraïna, ni la seva orientació cap a la cogestió de l’Estat capitalista, amb dues participacions governamentals actuals.
Això no és per a res trivial. El gir cap a la dreta en general i l’ascens l’AfD en particular estan estretament relacionats amb el racisme antimusulmà i el suport incondicional al sionisme genocida. La crossa racista del “antisemitisme importat”, que apunta pràcticament contra tota la població d’origen àrab a Alemanya –al mateix temps que serveix per a la difamació de l’esquerra radical– i que també serveix per justificar el genocidi en curs i l’enduriment dels poders policials i les lleis de deportació, és una punta de llança per a establir un aparell estatal alemany cada vegada mes reaccionari. Poc importa que el Linkspartei hagi votat anteriorment en contra dels plans concrets de rearmament en el Bundestag: amb Gysi i Ramelow al comandament no es pot dur a terme una política antimilitarista. L’intent dels partits burgesos d’establir un antifeixisme “democràtic” que exclogui a l’AfD però mantingui la política de guerra i les retallades socials només beneficia al capital alemany i no detindrà el gir cap a la dreta. Una esquerra que no s’oposi consistentment a això simplement no pot ser una força veritablement antifeixista, i encoratjarà la reorientació de la lluita contra la dreta cap a un suport a l’imperialisme alemany.
Com hem escrit anteriorement, la lluita contra la dreta només pot lliurar-se realment si els socialistes i els treballadors intervenen en les mobilitzacions com a fracció independent, per l’abolició de totes les lleis racistes, pel cessament de les deportacions, colze a colze amb les agrupacions d’immigrants i refugiats, contra les divisions i atacs a les condicions de vida de les masses, per la unió de la lluita contra la dreta amb les negociacions col·lectives sindicals i les lluites contra les retallades i tancaments, contra la militarització, la guerra i el genocidi, que són fonaments importants del gir a la dreta.
Per aquesta raó no fe una crida a la gent a votar pel Linkspartei. Tampoc creiem que la votació hagi de ser “tàctica”, és a dir un suposat mal menor. Al contrari, hem presentat les nostres pròpies candidatures socialistes independents al Bundestag per enfortir les veus contra el rearmament i el genocidi, contra el gir a la dreta, contra els atacs actuals i futurs, contra la catàstrofe climàtica i per una perspectiva anticapitalista completament diferent. On no és possible votar pels nostres candidats, fem una crida a anul·lar el vot. Però, sobretot, estem compromesos a construir un gran moviment als carrers, en els llocs de treball i en les universitats per oposar-nos al pròxim govern i a l’extrema dreta. Perquè no detindrem el gir cap a la dreta en les urnes, sinó només mitjançant mobilitzacions massives, vagues i bloquejos.
Per mobilitzacions de masses, vagues i bloquejos contra el gir a la dreta
La racista “llei de limitació de l’afluència” (que pretenia restringir la migració sense papers. N.deT.) va ser frenada la setmana passada no en el parlament, sinó pels centenars de milers de persones als carrers. El parlament simplement va cedir a aquesta pressió.
Ara és important ampliar el moviment no sols per detenir els avanços racistes de l’AfD, CDU i FDP, sinó també per revertir les lleis racistes del govern de coalició i lluitar per fronteres obertes, el dret a romandre i els drets de ciutadania per a tots. Ara hem de començar a preparar-nos per als atacs del govern entrant i de l’extrema dreta. El moviment ha d’organitzar-se per a això. Necessitem la unitat dels treballadors, els joves, els immigrants, les dones i les dissidències contra la dreta i contra la divisió racista. Necessitem vagues, bloquejos i ocupacions per fer-la retrocedir. Perquè això funcioni, necessitem assemblees en tots els llocs de treball, escoles i universitats on puguem reunir-nos en el major número possible, discutir tots aquests atacs i elaborar un pla d’acció contra ells.
Per descomptat, estem lluitant al costat de tots els membres del Linkspartei que realment volen detenir el gir a la dreta, però no confiem que un vot per aquest partit en les pròximes eleccions pugui fer realitat aquesta perspectiva. També estem lluitant amb aquells membres de l’SPD que demanen que es reverteixi l’enduriment de les lleis d’asil decidides pel seu govern. Però ho diem molt clarament: per poder lluitar realment per aquestes reivindicacions, hem d’organitzar-nos de manera independent.
No esperem que el gir a la dreta i l’AfD siguin detinguts en el parlament, els últims deu anys han demostrat que cap dels partits del règim és capaç de fer-ho. Per això és que ara és el moment d’actuar i construir una força social per abolir el règim fronterer racista, el militarisme imperialista, això serà un gran punt de suport per lluitar per garantir que les grans empreses i els bancs siguin expropiades i que els propis treballadors decideixin sobre l’economia. Encarem decididament aquestes lluites, mentre la nostra perspectiva és barallar per una revolució que derroqui d’una vegada per sempre a l’"Europa Fortalesa" i venci al capitalisme. Depèn de nosaltres, no tenim temps que perdre.
