Les tropes russes han entrat a Kíev, l’endemà del començament de la invasió ordenada pel president rus, Vladímir Putin. Al mateix temps el Kremlin anuncia que "planteja tornar a la via diplomàtica si Ucraïna deposa les armes".
En aquest context, el Ministeri de Defensa ucraïnès ha demanat a la ciutadania informar sobre qualsevol moviment d’equipament bèl·lic rus, però crida als civils a la precaució i evitar sortir de les seves llars sense necessitat.
L’anunci de l’ingrés de tropes russes a Kíev es dona a hores d’un discurs del president ucraïnès Volodimir Zelenski en el que va informar que cap país els ajudaria, en retret pel que considera sancions insuficients de part dels membres de l’OTAN, i que ell i la seva família es queden a la capital. “Ens hem quedat sols. No veig que hi hagi algú disposat per lluitar per nosaltres”, declarava.
🇺🇦 ÚLTIMA HORA 🇷🇺
El presidente ucraniano Volodimir Zelenski informa que las fuerzas especiales rusas han entrado en Kiev, la capital. “Nos hemos quedado solos. No veo quien esté listo para luchar por nosotros”, ha declarado.pic.twitter.com/4yUvrjRtP4
— Descifrando la Guerra (@descifraguerra) February 24, 2022
Combats en diversos llocs
La irrupció d’un grup de soldats russos en la capital ucraïnesa està precedida de combats en diversos punts del país. Així, forces ucraïneses s’enfronten en la localitat de Ivanki, a 80 quilòmetres de Kíev, a tancs russos que avancen en direcció a la capital des de les regions pròximes a l’antiga central nuclear de Chernobyl.
La viceministra de Defensa, Hanna Malyar, advertia prèviament en el seu compte de Facebook de la possibilitat que l’Exèrcit rus ocupi Vorsel, a 35 quilòmetres de la capital, i els pobles limítrofs.
Alguns analistes assenyalen que l’objectiu general de Rússia seria recuperar no només la zona de Donbass, sinó un territori més extens que històricament es va dir Novorossia i que inclou els ports de Mariupol i Odessa, quelcom que li treuria a Kíev tota possibilitat de sortida al mar, i per tant el control rus davant qualsevol agressió per aquesta via.
Rússia demana a Ucraïna que deposi les armes
Un altre dels objectius de Rússia seria la caiguda de Zelensky, al qual no consideren un Govern legítim, i com a part d’aquesta política és que estan demanant la rendició de l’exèrcit ucraïnès, amb l’argument que així tornarien a la taula de diàleg.
El ministre d’Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, h afirmat aquest divendres que Rússia està disposada a tornar a la diplomàcia si les forces armades d’Ucraïna lliuren les armes.
"Estem disposats a negociar. Sempre que els militars ucraïnesos responguin a la crida del nostre president (Vladímir Putin), cessin la resistència i deposin les armes", ha dit el cap de la diplomàcia russa en roda de premsa.
A més, Serguei Lavrov, s’ha negat a reconèixer al Govern ucraïnès com a democràtic en defensar l’operació militar iniciada la vespra per Moscou a Ucraïna.
"No veiem la possibilitat de reconèixer com a democràtic un Govern que oprimeix i utilitza mètodes genocides contra el seu propi poble", afirmava en roda de premsa al costat del viceministre d’Exteriors de l’autoproclamada república popular de Donetsk, Serguei Peresada.
Protestes a Rússia i en altres parts d’Europa
Més de 1.800 persones han estat detingudes de manera arbitrària a Rússia durant les protestes contra la invasió d’Ucraïna i s’ignora de moment si alguns han estat alliberats, ha dit avui l’Oficina de Drets Humans de l’ONU.
Aquesta xifra triplica la comunicada per la Direcció Principal del Ministeri de l’Interior de Rússia en les últimes hores.
"Ser arrestat per exercir el dret a la llibertat d’expressió o de reunió és una privació arbitrària de la llibertat i demanem que les persones afectades siguin alliberades", va dir a Ginebra la portaveu de l’Oficina de Drets Humans, Ravina Shamdasani.
En altres ciutats europees han començat des d’ahir les marxes i altres planegen realitzar accions en els pròxims dies. En alguns llocs comencen a reactivar-se sectors del moviment antiguerra que va sorgir amb molta força a Europa abans de l’inici de la guerra a l’Iraq en 2003 i per a oposar-se a la intervenció dels seus propis governs via l’OTAN.
És necessari desenvolupar la més àmplia mobilització independent a Europa i la resta del món per a dir No a la guerra a Ucraïna, fora les tropes russes i la intervenció imperialista de l’OTAN, totes dues opcions reaccionàries i que afectaran principalment als treballadors i pobles d’Ucraïna, Rússia i la regió.
