"Els sobrepassats hospitals de Gaza s’han transformat en cementiris". Així va definir un metge la situació que es viu a dia d’avui a Gaza després de 4 dies de bombardejos sobre l’estreta franja en la qual viuen 2 milions de persones.
En el marc del cèrcol al qual l’Estat d’Israel ha sotmès a Gaza durant dècades, en el qual controla el subministrament d’aigua, electricitat, aliments i fins i tot l’ajuda humanitària que reben des d’altres latituds, el govern del dretà Benyamin Netanyahu va tallar el subministrament d’electricitat, combustible i tot tipus de productes de primera necessitat als més de 2 milions d’habitants de la Franja. Després van començar els bombardejos, que segons el primer ministre, busquen "reduir a enderrocs" les instal·lacions de la zona.
Segons va difondre la cadena de Qatar Al Jazeera, "va caure la planta d’energia de Gaza i ja no hi ha combustible després del ’total’ bloqueig i continus bombardejos imposats per Israel".
⭕️ LIVE: Gaza’s power plant has shut down and run out of fuel after Israel imposed a ‘total’ blockade and continued bombardment ⤵️ https://t.co/aAWW4PatAh
— Al Jazeera English (@AJEnglish) October 11, 2023
"Deu institucions de salut han estat bombardejades, incloent set hospitals, mentre 12 ambulàncies van ser blanc de bombardejos i 48 escoles han estat parcial o severament danyades" va informar el mitjà Middle East Monitor, incloent-hi imatges duríssimes del bombardeig a una ambulància.
El mateix mitjà denuncia que els morts ascendeixen a 900 persones, incloent a set periodistes, i que la quantitat de ferits supera les 4500 persones, incloent a 5 treballadors de la salut.
Diferents grups humanitaris i funcionaris de la UE han demanat la creació de corredors que permetin l’entrada d’ajuda a Gaza i s’ha advertit que els hospitals aclaparats amb ferits s’estan quedant sense subministraments.
La situació és tan dramàtica que el propi secretari general de l’ONU, António Guterres, va expressar la seva "incomoditat amb el bloqueig total" de la Franja de Gaza dut a terme per Israel. Algunes agències han hagut de denunciar fets que violen fins i tot els acords internacionals en cas de conflictes i guerres.
9 of our @UN staffers have been killed in airstrikes in📍#GazaStrip since Saturday.
“The protection of civilians is paramount, including in times of conflict. They should be protected in accordance with the laws of war.” @JulietteTouma @AP https://t.co/Bt87Djf4GM pic.twitter.com/Vxy170Y3pH
— UNRWA (@UNRWA) October 11, 2023
Fins i tot els Estats Units, el secretari d’Estat Antony Blinken, que va viatjar a Israel per a brindar-li el seu suport, està discutint la possibilitat de obrir un corredor d’ajuda per als civils a Gaza mentre la força aèria d’Israel continua bombardejant el territori.
L’assessor de seguretat nacional dels Estats Units, Jake Sullivan, va dir el dimarts que s’estaven mantenint converses amb Israel i Egipte sobre el pas segur de civils a Gaza. “Estem centrats en aquesta qüestió. Hi ha consultes en curs. Però els detalls d’això són una cosa que s’està discutint entre les agències operatives i no vull compartir massa d’això públicament en aquest moment”, va afirmar.
Més enllà de la hipocresia de l’imperialisme estatunidenc i dels països de la Unió Europea, que han secundat sense fissures a l’Estat d’Israel durant 70 anys d’ocupació que ha privat al poble palestí d’un Estat, d’un territori i l’ha condemnat a viure en el que s’ha anomenat una "presó a cel obert", és indubtable que la massacre a la població civil gazetí que està duent a terme l’Exèrcit israelià obliga aquests sectors a reacomodar-se.
D’altra banda, creixen les expressions de solidaritat amb el poble palestí. Aquest matí, el mundialment reconegut músic argentí-israelià Daniel Barenboim va condemnar el setge israelià sobre la Franja de Gaza, que va titllar de "violació dels drets humans".
— Daniel Barenboim (@DBarenboim) October 10, 2023
Davant l’escalada del conflicte i la declaració de guerra de l’Estat d’Israel contra el poble palestí, les organitzacions que integren la Xarxa Internacional L’Esquerra Diari, es van manifestar en defensa del "dret a la resistència i l’autodeterminació nacional del poble palestí" en el marc de la lluita "per una Palestina obrera i socialista", i van aclarir que "no compartim l’estratègia i els mètodes de Hamas".
- Alt als bombardejos i la intervenció militar israeliana.
- A baix les sancions econòmiques i les mesures de càstig col·lectiu que enfonsen més en la misèria al poble palestí.
- Alliberament dels presos palestins.
- Alt a tota l’ajuda financera i militar dels Estats Units a Israel
- No a l’enviament d’armes a Israel. Ruptura de tots els acords polítics i militars amb Israel.
