Es compleix un any de les mobilitzacions contra la sentència del procés. Un aniversari marcat per la pandèmia, la crisi econòmica i els nous embats repressius.

La repressió i la posició claudicant de la direcció processista, obre el camí a una restauració autonòmica, que nega el dret a decidir i amb un saldo repressiu de gairebé 3000 processaments.

El PSOE i Unidas Podemos són part central. Però també ERC, el PDeCAT i JxCat, que treballen per a tornar a la normalitat autonòmica.

Mentrestant, uns i altres, continuen gestionant la pandèmia i la crisi amb polítiques de rescat a les empreses, respectant els seus beneficis i les grans fortunes. L’únic que han fet és prendre noves mesures restrictives, com les últimes de la Generalitat, en comptes de reforçar els sistemes sanitaris que és el que fa falta.

En aquest marc, la CUP parla de “recuperar la unitat estratègica” de l’independentisme, però unitat amb qui? per a què?

Amb els que han deixat clar que no portaran fins al final la lluita pel dret a decidir? Amb els que van privatitzar i van retallar la sanitat? Amb els que avalen acomiadaments massius com els de Nissan i les subcontractes?

Per a imposar el dret a decidir necessitarem una mobilització social que, com es va mostrar episòdicament el 3 d’octubre, incorpori tota la capacitat de lluita de la classe treballadora i els sectors populars.

Avui més que mai fa falta unificar aquesta demanda democràtica i la lluita contra el règim, amb la baralla per un programa que faci pagar la crisi als capitalistas. I això no es pot fer des de la unitat estratègica amb la burgesia independentista.

Si la CUP vol reeditar la seva política de mà estesa, tornarà a quedar atrapada en el parany del processisme, com en 2017.

Necessitem una esquerra diferent que no treballi per la unitat amb ERC, JxCat o els Comuns que governen al costat del PSOE del 155, sinó per posar dempeus un pol d’independència de classe, que lluiti pel dret a decidir i un programa anticapitalista, i per imposar aquestes reivindicacions per mitjà de la mobilització obrera i popular.

En les pròximes setmanes la CUP acabarà de definir el contingut del seu programa per a les eleccions de febrer. Si opta per mantenir-se en una política ja assajada durant gairebé una dècada de procés, serà imprescindible que l’esquerra revolucionària fem un pas endavant i construïm una alternativa.