Aquestes declaracions les feia des de Ceuta, escenari implicat en el nou marc de relacions amb el país veí. I així ho reconeixia en declaracions als mitjans al costat del president de la ciutat autònoma, Juan Vivas.
A preguntes dels mitjans sobre la relació de l’acord amb Ceuta i Melilla i el cessament annexionista del regne alauí, Sánchez ha destacat que "es garanteix el respecte mutu i la integritat territorial de totes dues nacions", quelcom que s’esmenta també en la carta.
Hoy en Melilla hemos hablado de su presente y su futuro. Las políticas que aplicamos en esta ciudad son políticas de Estado, como el acuerdo alcanzado con Marruecos. Cerramos una etapa de crisis con ese país para sentar las bases hacia una mayor estabilidad y seguridad en la zona pic.twitter.com/I4rHLGnfRV
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) March 23, 2022
En la seva justificació, el president apel·lava a la posició que mantenen països "molt potents" com França o Alemanya, així com la pròpia Comissió Europea. Això en referència a que al febrer Berlín i Rabat haurien normalitzat les seves relacions diplomàtiques, reconeixent Alemanya la postura de la dictadura marroquina enfront del Sàhara Occidental.
Amb aquesta traïció al poble sahrauí, el Govern busca diferents objectius. En primer lloc es pretén reforçar el rol del Marroc com a gendarme de la política migratòria de la UE. Les previsions d’un món molt més convuls, portaran a l’Europa imperialista, que avui cínicament parla d’acolliment per a referir-se a les refugiades ucraïneses, a desplegar polítiques encara més agressives per a repel·lir l’arribada de persones.
En segon lloc, la necessitat de trobar noves vies de subministrament de gas. Una aposta que està lluny de ser segura amb aquest últim moviment de Moncloa, ja que inclou a un tercer país, Algèria, que ha estat lloc de refugi dels sahrauís.
Aquest nou cop a la causa del poble sahrauí de part de la seva antiga potència colonial ha despertat la indignació en l’esquerra i el fort moviment de solidaritat existent a l’Estat espanyol.
Des dels pobles i la classe obrera dels països imperialistes hem de mobilitzar-nos en solidaritat amb la lluita del poble sahrauí i lluitar contra els nostres propis governs que, com el de PSOE-UP aquí, són responsables de l’ocupació, l’espoli i l’exili perpetu de milers de sahrauís.
Hem d’exigir la sortida de totes les empreses espanyoles i europees que participen de l’espoli imperialista del Sàhara Occidental i les seves costes, el tall dels enviaments d’armes i equipaments militars al règim marroquí i la derogació de les reaccionàries polítiques d’estrangeria i fronteres blindades de les quals Mohamed VI és un soci preferent.
Si alguna cosa demostra a més tant aquestes declaracions com la carta de Sánchez, és que una sortida favorable per al poble sahrauí de mans de l’ONU o la Comunitat Internacional és una mera il·lusió. La lluita contra l’ocupació marroquina des de la diàspora europea, els campaments, el front i els territoris ocupats, ha de vincular-se i ser secundada pels qui lluiten contra la dictadura de Mohamed VI al Marroc.
No hi haurà sortida possible sense tombar la monarquia alauita i avançar a l’establiment de repúbliques dels treballadors i sectors populars que puguin relacionar-se i federar-se fraternalment en tot el Magreb.
