Tot just el dia que es compleixen sis anys de les eleccions del 21D imposades del 155 de Rajoy, els presidents del govern espanyol i del govern català s’han reunit al palau de la Generalitat.
Et pot interessar: Eleccions 21D
Et pot interessar: Eleccions 21D
Si bé aquell dijous de 2017 el full de ruta del processisme ja passava pel retorn a la normalitat autonòmica després d’haver arribat molt més lluny del que haurien volgut durant el referèndum de l’u d’octubre i el 3O posterior, impulsats per la gran mobilització popular i la defensa i autoorganització enfront la repressió de l’Estat espanyol, avui l’autonomisme del govern d’Aragonès és una realitat.
Entremig presó i exili, és l’intent d’una restauració conservadora per part del búnquer del Règim. Persecució i criminalització del moviment independentista, un judici farsa i una sentència que pretenia ser exemplaritzant; una setmana de protestes a tot Catalunya i el sorgiment de la generació Urquinaona, repressió, detencions i desenes de presos polítics.
Després, el torn del PSOE i el neo reformisme. Objectiu: restauració en clau progressista. Venen els indults, les taules de diàleg, els romanços i suports amb ERC, mentre però, la Judicatura segueix la seva croada espanyolista. Noves eleccions, negociacions amb Puigdemont, amnistia parcial i limitada, investidura de Sánchez i escalada reaccionària de la dreta i extrema dreta.
També pots llegir: Apunts per a no perdre’s en l’intens novembre espanyol i preparar-se per a les convulsions que vindran
També pots llegir: Apunts per a no perdre’s en l’intens novembre espanyol i preparar-se per a les convulsions que vindran
La reunió d’aquest dijous tenia com a punts principals l’establiment d’una nova reunió per a la taula de diàleg, l’aprovació d’una llei de garantia del plurilingüisme, el traspàs de Rodalies i la transferència de l’Ingrés Mínim Vital. Tot amb la pompositat i solemnitat que caracteritzen a govern espanyol i Generalitat respectivament. Tal qual la oficialitat del català a la Unió Europea.
La realitat és que la reunió d’avui és l’escenificació de la restauració autonòmica pactada entre el PSOE i Sumar i els partits processistes de Puigdemont i Nogueras i Junqueras i Rufian, tot venent les aspiracions democràtiques pel dret a decidir a canvi de l’amnistia i quatre engrunes que no estan entre les demandes del poble català.
Per molt que Aragonès s’ompli la boca de referèndums com ha fet avui en la roda de premsa posterior en dir que "defensarem la celebració d’un referèndum perquè l’amnistia està obrint una nova etapa en què estem deixant enrere la repressió", la veritat és que més enllà del caràcter límitat de l’amnistia que ja hem mencionat, aquesta deixa en mans dels jutges la decisió individual de cada resolució en cada cas.
Que els hi diguin als membres dels CDR encausats per l’operació Judas, els quals tenen el judici en breus i pels que demanen penes de presó d’entre 8 i 27 anys, si s’ha deixat enrere la repressió o no.
