Jovent

UNIVERSITAT

Repsol: de l’empresa més contaminant a la més ecològica?

Repsol presenta una càtedra-empresa a la Universitat de Barcelona sobre transició energètica. No, de debò, ho ha fet.

Verónica Landa

Barcelona | @lierolaliero

diumenge 22 de setembre| edició del dia

Dimarts passat, es presentava a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona la Càtedra de Transició Energètica, creada per la UB i per....(redoblament) Repsol! No, no és broma. Una de les empreses espanyoles que més contamina.

A veure, no pot sorprendre’ns aquest tipus de càtedres. Ja tenim la Aula Hogar y Calidad de Vida a la Politècnica de València, la de Burguer King en Innovació Tecnològica en la Universitat d’Extremadura i la llista segueix amb les de Mango, Zurich, Adecco o la de Danone, per dir algunes de les quals podem trobar. Sopresa? No. Però ràbia sí.

La càtedra està dirigida per Mariano Marzo, catedràtic d’Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli en la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona i (sorpresa) membre del Consell d’Administració de Repsol com a Conseller Independent.

Això de Repsol és un exemple més de com les empreses privades estan dins de les universitats públiques, des de càtedres i màsters propis a la seva participació en els òrgans de govern.

En l’acte van estar també Joan Elias, rector de la UB, Damià Calvet, conseller de la Generalitat i Antonio Brufau, president de Repsol. Si haig de quedar-me amb alguna cosa del que va dir Brufau és amb "Hem de procurar reduir les emissions i el món occidental ha d’estar preparat per a remeiar el mal fet, però les altres societats que encara s’han de desenvolupar han d’intentar mitigar les emissions del desenvolupament". Remeiar el mal fet? El mal fet per qui?

Que jo recordi, Repsol estava entre les tres empreses espanyoles amb més emissions d’efecte d’hivernacle de 2018. Ecologistes en Acció denunciavba que entre 2001 i 2013, només a Tarragona, Repsol va tenir 16 vessaments contaminants en aigües. En 2013 va tenir grans abocaments de petroli a Alaska i la costa del Perú.

Tant Brufau com Marzo van apuntar al fet que estem en un món i una economia globalitzada i per tant, cal acabar amb les emissions de CO2 en tot el planeta. Que no val “deixar d’emetre gasos aquí però que s’emetin a l’Índia; s’ha d’anar en compte amb el tema de la fugida d’empreses". Com si Repsol no estigués posada al dia a explotar i espoliar altres països; millor no parlem de la seva participació en el Projecte Camisea (Amazonía peruana), per a l’extracció de gas i dels vessaments de gas.

Tornant al tema, què és una càtedra empresa? No són una cosa nova, però si que en els últims anys s’han instal·lat amb més força. Són col·laboracions d’empreses privades amb les universitats públiques. En el cas de la UB, per a crear una Càtedra, l’empresa ha d’aportar un mínim de 20.000 euros a l’any, mentre duri aquesta càtedra. A canvi, l’empresa tindrà instal·lacions, personal (investigadors, becaris, predoctorands i doctorands), desenvolupar estudis i recerques, desenvolupar màsters i cursos de formació, possibilitat de tenir alumnes de pràctiques, etc. Vaja, un negoci rodó per a les empreses que estalvien en cost de recerca i desenvolupament. Més si sumem a això que, depenent de com, poden quedar-se amb els drets de propietat intel·lectual i industrial.

Les universitats són un centre de recerca i desenvolupament, sí. Però també són un negoci per a les empreses. El que hem de preguntar-nos és per a qui volem que siguin aquests avances. Per a la majoria de la població o per a empreses com Repsol?

Per això, en les universitats lluitem per expulsar a les empreses privades. Perquè els avanços que puguin sortir dels grups de recerca estiguin al servei de la majoria de la població i d’unes quantes multinacionals.

Que Repsol es pugi a l’onada del “capitalisme verd” no és estrany. Ho fan moltes empreses contaminants que veuen un nou nínxol de mercat en l’ecologisme. Però “la il·lusió que es pugui harmonitzar la contradicció entre els interessos capitalistes i la preservació de l’ambient i de la vida de centenars de milions de persones, és utòpica i reaccionària.”

Però les grans empreses, les mateixes que contaminen i destrueixen el planeta, no acabaran amb les crisis climàtiques i les seves catastròfiques conseqüències. Ni de la mà dels estats capitalistes i les seves institucions.

El pròxim 27 de setembre, milers de joves tornaran a sortir als carrers de tot el món en la tercera vaga mundial pel clima. Des de Pan y Rosas y ContraCorrinte estarem participant defensant la necessitat que la lluita contra la crisi climàtica tingui una perspectiva anticapitalista i de classe. Plantejant la urgència de lluitar per una societat lliure de tota explotació i opressió; i impulsar la lluita de classes per a acabar amb el sistema capitalista i posar l’economia mundial en mans de la classe treballadora.




temes relacionats

Universitat   /    Canvi climàtic   /    Jovent

Comentaris

Comentar