×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Repressió, detencions i mobilitzacions a la província argentina de Jujuy per la reforma constitucional expressa

El governador Gerardo Morales va avançar la jura del nou text constitucional a portes tancades, mentre una massiva manifestació rebutja la reforma als carrers. El govern ordena una feroç repressió.

Redacció internacional

dimecres 21 de juny de 2023
Facebook Twitter

A la frontera nord de l’Argentina, limítrof amb Bolívia i Xile, es troba la província de Jujuy. Des de fa diversos dies és focus actual d’una massiva protesta obrera, de comunitats de pobles originaris i popular contra el govern de Gerardo Morales (de la coalició dretana Juntos por el Cambio) que avança en mesures repressives i autoritàries.

Aquest dimarts, la Legislatura de Jujuy tenia previst jurar la nova Carta Magna a la tarda, però el governador Gerardo Morales el va avançar al matí sabent que estava organitzada una manifestació reclamant en contra de la reforma.

Davant la notícia de l’avançament de la jura, acordada entre l’oficialisme i el peronisme, la massiva mobilització encapçalada pels docents, es va congregar als voltants de l’edifici legislatiu en rebuig a la reforma. L’orde de Morales per reprimir amb gasos lacrimògens i bales de goma no va trigar en arribar. Durant hores va ser transmès en viu per la televisió nacional l’accionar de la policia, disparant directament al capdavant dels manifestants, atacant periodistes i amb l’accionar de centenars de policies sense uniforme infiltrant-se per portar endavant detencions il·legals.

Desenes de persones van ser ferides, entre elles un manifestant es troba internat en estat de greu després que una càpsula de gas lacrimogen el colpegés al cap. Fins a hores de la nit se segueix sense conèixer la quantitat de detinguts, molts d’ells producte de l’acció policial en vehicles sense identificació. A la província es viu un estat de setge de fet, amb les forces repressives tractant d’acoquinar a la població.

Jujuy és avui una província on va esclatar la brega contra el governador Morales, i el peronisme local, mentre no hi ha signes que les protestes vagin a cessar en els pròxims dies. Els sindicats van convocar a una vaga general per aquest dijous a tota la província i els talls de ruta es mantenen.

La repressió va ser condemnada per organismes internacionals com la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH). En un comunicat, la CIDH es va mostrar preocupada per “les accions que es duen a terme per dissoldre a les protestes a la província de Jujuy, una de les províncies amb major població indígena reconeguda”.

L’accionar repressiu va començar fa diversos dies. Aquest dissabte passat, el govern va llançar una important repressió contra els manifestants que es trobaven tallant les rutes provincials. La policia va detenir a 27 manifestants, entre ells a Natalia Morales, legisladora provincial a Jujuy pel PTS en el Frente de Izquierda. A Jujuy, l’esquerra és una important referència política per a grans sectors de la població obrera i popular que repudia al govern de Morales i al règim de caciquisme de la casta política provincial (el partit UCR de Morales i el peronisme).

Els principals referents de l’esquerra argentina es van pronunciar ràpidament contra la repressió, responent al governador Gerardo Morales que va buscar responsabilitzar, per la repressió que va ordenar, al capdavant d’Esquerra de Jujuy.

“Vostè és un repressor. Desenes de ferits i detinguts. Fa dies que reprimeix al poble que li va perdre la por. Ja no creuen en les seves mentides. Amunt els salaris i els drets. A baix la reforma”, va publicar en la xarxa social Twitter Nicolás Del Caño, diputat nacional pel PTS en el Frente de Izquierda.

“Els que s’oposen a la seva reforma antidrets són les comunitats originàries, les i els treballadors, és la gran majoria del poble de Jujuy” va respondre Myriam Bregman, diputada nacional pel PTS en el Frente de Izquierda.

El governador Morales, que és part de la coalició dretana opositora Juntos por el Cambio, busca utilitzar els fets per tornar a polaritzar contra el Govern peronista d’Alberto Fernández, acusant també la vicepresidenta Cristina Fernández de Kirchner. En la seva acusació el governador va ometre dir que el suport del peronisme provincial va ser clau per a avançar amb el seu pla de reforma constitucional, o que el seu sotsgovernador està relacionat amb el ministre d’Economia nacional, Sergio Massa.

Des del Govern nacional i diferents sectors del peronisme, després de diversos dies de silenci, van sortir a respondre les acusacions de Morales i denunciar la repressió. Des de la coalició dretana Juntos por el Cambio els diferents candidats presidencials van deixar per un moment la disputa interna per sortir a recolzar l’accionar repressiu del govern de Jujuy.

Durant tota la jornada Morales va continuar defensant la seva reforma constitucional, però la realitat és que degué fer marxa enrere amb dos articles molt controvertits que havien posat en peus de guerra a les comunitats indígenes. Es tracta de l’article 36, sobre el dret a la propietat privada, i el 50. Aquests canvis, que incorporaven “mecanismes i vies ràpides” de desallotjament en els casos d’ocupacions no consentides, donaven via lliure per a les multinacionals mineres que busquen les terres de les comunitats per a explotar el liti i altres recursos naturals.

El que el governador no està disposat a deposar és la limitació al dret a la protesta. La nova Carta Magna prohibeix tallar carrers i carreteres o altres mecanismes usats a la província en les últimes setmanes de mobilitzacions en contra de la reforma i a favor de millores salarials per als docents.

Al tancament de la jornada continuen arribant denúncies de persones desaparegudes i detingudes il·legalment. Advocats de drets humans, legisladors provincials i referents d’organitzacions socials es reuneixen al costat de familiars exigint l’alliberament dels detinguts que van ser traslladats directament a presons en diverses zones de la capital provincial.

La província es prepara per a dos dies de vaga general contra la repressió, la reforma constitucional i per l’alliberament dels detinguts, reclams als quals se sumen la comanda de docents i treballadors de l’estat que exigeixen un augment de salari, davant la pèrdua de poder adquisitiu i els sous que freguen el nivell d’indigència a la província.

Com va resumir el diputat nacional del PTS en el Frente de Izquierda a Jujuy, Alejandro Vilca “ Avui el poble de Jujuy una altra vegada ha dit No a la Reforma de Morales i el PJ. La resposta van ser bales de goma, gasos i detencions. Exigim llibertat immediata de tots i totes les detingudes. Repudi total a la repressió”.

Vilca va agregar en una publicació a la xarxa social Twitter, “La CGT de Jujuy va cridar a l’atur per 48 hs. Tots a l’atur i mobilització. Necessitem que duri fins que caigui la Reforma i donin resposta a tots els reclams. És fonamental un atur nacional de la CGT i la CTA en suport al poble de Jujuy. Després de dies de lluita i repressió a Purmamarca arriben les paraules del president i la vicepresidenta de la nació. El seu partit va donar suport a la Reforma de Morales i avui seguien en el recinte, jurant que dona una reforma nefasta, mentre reprimeixen al poble. A baix la Reforma. Amunt els salaris i els drets. Llibertat ja a tots i totes els detinguts. Atur general fins que caigui la reforma constitucional de Morales i el PJ”.


Facebook Twitter
El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l'exili

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l’exili

Catalunya tindrà abans un govern d'extrema dreta que la independència

Catalunya tindrà abans un govern d’extrema dreta que la independència

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

Eleccions a Euskadi: resultats històrics de l'esquerra abertzale i revalidació del govern PNB-PSE

Eleccions a Euskadi: resultats històrics de l’esquerra abertzale i revalidació del govern PNB-PSE

Un CIE enmig de la mar: Defensa construirà un centre per a migrants a l'illot d'Alborán per 1.300.000 euros

Un CIE enmig de la mar: Defensa construirà un centre per a migrants a l’illot d’Alborán per 1.300.000 euros

Primers candidats de Vox a les europees: "Des del feminisme combatiu, transinclusiu, antiimperialista i anticapitalista no us donarem treva"

Primers candidats de Vox a les europees: "Des del feminisme combatiu, transinclusiu, antiimperialista i anticapitalista no us donarem treva"

Les llistes d'espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris

Les llistes d’espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris