L’IPC dels 19 països de la UE ha escalat fins al 7,5% al març, segons les estimacions de l’oficina estadística Eurostat.
La inflació segueix una tendència en alça com a part dels efectes de la guerra a Ucraïna, les sancions a Rússia i les crisis de subministraments. Al febrer es va elevar fins al 5,8%, i aquesta setmana ja és 1,6 punts més alta. El que representa el quart registre històric consecutiu per a la zona euro des que la creació de l’euro en 1999.
Un dels principals factors que impulsen l’alça és el preu de l’energia amb una pujada del 44,7% interanual al març. Aquesta ja era una tendència des de fa diversos mesos, però ha empitjorat amb la guerra. Actualment, Rússia aporta entorn del 40% del gas que importa la UE i el preu d’aquest ha escalat. A més, els aliments, l’alcohol i el tabac pugen el 5%, entre els quals destaquen aquells aliments sense processar, amb una alça del 7,8%. Mentrestant, els béns desvinculats de la indústria energètica pugen un 3,4%.
A Alemanya la pujada de preus arriba al 7,6%, havent de remuntar-se 40 anys enrere per a trobar una xifra semblant. En l’Estat espanyol la inflació interanual creix un 9,8%, una xifra que no s’aconseguia des de mitjan dècada de 1980.
Entre els índexs més elevats, destaquen els països limítrofs amb Rússia: Lituània (15,6%) i Estònia (14,8%), Països Baixos (que va arribar al 11,9%, gairebé 5 punts percentuals més respecte a febrer) i Letònia (11,2%). Xifres més baixes s’han notat en països com Malta amb un increment del 4,6% i França amb el 5,1%.
El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, va advertir que la inflació continuarà pujant, encara que confia que “tocarà sostre en dos o tres mesos”.
Aquestes són conseqüències directes de la guerra i de la política de sancions aplicades contra Rússia. Aquestes estan impactant negativament sobre els treballadors i el poble rus, amb la caiguda del ruble i l’augment de la inflació. Però també estan tornant com un bumerang sobre l’economia de la resta del món. En el cas dels països europeus, els governs ja estan demanant “sacrificis” a la seva població per a enfrontar les conseqüències de la crisi, mentre es neguen a tocar els enormes beneficis de les empreses d’energia i les grans multinacionals agroalimentàries.
La lluita contra la inflació, contra la carestia de la vida i per augments salarials d’acord amb la inflació real passen a primer pla, juntament amb altres mesures com la estatización baix control obrer de les empreses d’energia. Mesures perquè la crisi d’aquesta guerra no la tornin a pagar els treballadors en diferents països. Al seu torn, aquesta lluita ha de lligar-se a combatre el rearmament imperialista dels governs, que estan destinant milers de milions d’euros a enfortir l’aparell militar dels Estats imperialistes.
