Societat

ZALDIBAR PAÍS BASC

Què hi ha darrere de la catàstrofe de Zaldibar? Guanys capitalistes i complicitat del govern basc

Continuen les manifestacions en Bizkaia per a exigir a l'empresa responsable i al Govern basc 'Treballadors, salut, responsabilitats'. Què hi ha darrere d'aquesta catàstrofe?

dimecres 19 de febrer| edició del dia

Després de la catàstrofe de l’abocador de Zaldibar, milers de manifestants exigeixen dimissions després de la vergonyosa gestió del Govern Basc. Dissabte passat 5.000 persones van sortir al carrer en els municipis de Eibar, Ermua, Elgeta i Zaldibar demanant responsabilitats a Barinaga, propietari de l’empresa gestora d’Abocar Reclycing i va haver-hi crits per la dimissió del Conseller de Medi Ambient Iñaki Arriola i del lehendakari Urkullu.

L’empresa Abocar Reclycing atribueix l’ensulsiada a les obres de circumval·lació de l’AP-8. És possible? La veritat és que l’última inspecció (4 novembre de 2019) va donar 30 dies per a corregir certs “errors”. I Medi Ambient va permetre en Zaldibar un farciment que no estava autoritzat.

Els veïns veien cada vegada més camions i el verterdero es va emplenar un 40% més en dos anys, però Medi Ambient no va obrir expedient. Abocar Reclycing només en 2018 va facturar més de 500.000 tones, d’elles més de 4.000 eren de materials de construcció amb amiant. Uns dies abans de la tragèdia, van aparèixer esquerdes i Abocar va contractar a dos topògrafs. Hi havia un perill de col·lapse i no es va posar solució a temps.

Fins que el 6 de febrer a les 16 hores un fort moviment de terres va acabar amb l’ensulsiada de la muntanya de residus. 500.000m3 de terra i residus van sepultar a dos treballadors: Alberto i Joaquin. Unes 60 persones dels equips de rescat van treballar les 8 hores següents quan detecten a la 1h de matinada la presència d’amiant i és llavors quan es paralitza des del govern basc la cerca. Un amiant que ja estava autoritzat i que des de Medi Ambient no van avisar. Com s’ha tractat l’amiant fins ara? És clar que no es prenien les mesures necessàries cap a aquest agent cancerigen.

Després de la mort d’Alberto i Joaquin, diversos transportistes han reconegut que es dipositaven uralitas amb amiant enterrades sense separar de la resta de residus. D’altra banda, els veïns també desconeixien que aquí hi hagués amiant.

A sobre, el dia 7 es va generar un incendi a la part alta de la muntanya de residus i no és fins al dia 9 que envien les mostres al CSIC. L’abocador conté plàstics amb clor que se sabia podia alliberar dioxines i furan, substàncies d’alta toxicitat amb afectació a tiroides i cancerígenes en cas d’alta exposició. Es comunica que està tot controlat, però als 5 dies, les anàlisis revelen 50 vegades més dioxina i furan del permès.

És llavors, el divendres 14, és a dir set dies després de l’incendi, quan recomanen no ventilar les cases, no practicar esport a l’aire lliure i tancar portes i finestres. Mentrestant, olor intensa a cremat, picor d’ulls i sensació de nas tapat afectava la població.

En un altre cúmul de despropòsits, es dipositen residus al costat de l’AP-8 a escassos metres del barri i col·legi de Sant Lorenzo, a Ermua. Aquest barri ja de per si mateix està a menys de 1km de l’abocador. Davant la preocupació dels veïns, més tard el govern basc comunica que traslladarà els residus a altres abocadors. Tota una crisi perquè el de Zaldibar albergava per si sol en 2018 el 22% dels residus de la Comunitat Autònoma Basca.

Pel que fa a altres substàncies, Ekologistak Martxan van denunciar en la tarda del dia 8 la probable presència de Lindano per la forta olor a aquesta substància, però al Govern Basc diu no constar-li. D’altra banda, es tem per la contaminació de les aigües en un futur degut a la proximitat de l’embassament de Aixola.

No és fins al dissabte 16 que acaben l’accés a dalt de l’abocador i arriba la comissió tècnica per a tirar terra i apagar els incendis després d’intentar sense èxit apagar-los llançant aigua des d’helicòpters.

Aquest dimarts 18, Urkullu compareix a les 9:30h en el Parlament Basc per petició de Bildu, Podemos i PP, a l’espera que s’assumeixi algun tipus de responsabilitat sobre aquest tema. Va trigar dos dies a trepitjar l’abocador. És clar que va haver-hi tot un cúmul de despropòsits i que no es va fer res després de la inspecció a l’empresa.

Fins ara el govern s’ha caracteritzat pel seu descontrol i falta de transparència en la gestió dels residus. No s’hauria de contractar a una entitat privada per a gestionar els residus, això no ha de servir per a rentar-se les mans, més aviat al contrari. La gestió de residus hauria de ser pública i transparent. Mentrestant, dos obrers ja estan enterrats i es desconeix quan recuperaran els seus cossos.




temes relacionats

Desastre ambiental   /    Ecologia   /    Euskal Herria   /    Societat

Comentaris

Comentar