Política Estat espanyol

ESTAT ESPANYOL

Pedro Sánchez no aconsegueix ni un sol suport: cap a noves eleccions al novembre

Pedro Sánchez no reuneix suports suficients i tot indica que no es presentarà a una nova votació d'investidura. El 23 de setembre és la data límit per a la dissolució de les Corts i la convocatòria a noves eleccions.

dimecres 18 de setembre| edició del dia

Després de la ronda de consultes del Rei amb tots els partits polítics amb representació parlamentària, la Casa Real va emetre un comunicat aquest dimarts anunciant “que no existeix un candidat que compti amb els suports necessaris” perquè el Parlament “li atorgui la seva confiança”.

S’ha confirmat el que tothom sabia: no va haver-hi acord entre el PSOE i Unidas Podemos, Pedro Sánchez no aconsegueix els suports necessaris per a tirar endavant una nova investidura i es posen en marxa els mecanismes per a convocar noves eleccions.

Hi ha encara 48 hores de marge per a un acord in extremis a última hora abans del termini final del 23 de setembre. Però res sembla avui més llunyà.

El 23 de juliol va tenir lloc la primera investidura fallida. En aquesta oportunitat la negociació entre el PSOE i Unidas Podemos va arribar a posar sobre la taula l’opció d’un govern de coalició, es van creuar ofertes i peticions de ministeris, però tot va quedar en un bluf. Llavors va començar la lluita pel relat; ja no importava tant el que es negociava sinó qui quedaria com el culpable de provocar noves eleccions. Res menys que les quartes eleccions generals des de desembre de 2015.

Quan Pedro Sánchez va dir en televisió que el principal escull per a un govern de coalició era Pablo Iglesias, va pensar que guanyava la partida. No obstant això, la renúncia d’Iglesias a ser part del govern va tornar a situar la pilota en el camp dels socialistes. Després van venir les incomprensibles negociacions sobre ministeris sense pressupost, vicepresidències simbòliques i creuaments pels mitjans de comunicació.

No cal negar que Unidas Podemos va intentar tot per a arribar a un acord, renunciant una vegada i una altra a qualsevol indici de programa social, acceptant com a “qüestió d’Estat” la persecució al poble català, assumint que no es toca la reforma laboral, ni molt menys afectar els interessos dels bancs, etc. És a dir, que es comprometien a ser “lleials” a un govern hegemonitzat pels social-liberals del PSOE, costés el que costés.

Et pot interessar: El PSOE no hará ningún gobierno progresista (con o sin Unidas Podemos)

Però tanta subordinació i renúncies, inclòs la petició de Pablo Iglesias al Rei perquè intercedís, no van tenir el resultat desitjat. Per al PSOE val sempre mil vegades més la pressió de la banca, dels empresaris i de l’IBEX 35, que van deixar cada vegada més clar que no volien un govern del PSOE amb Podemos. Que prefereixen “jugar segur” i perquè el règim recuperi estabilitat, fins i tot anar a noves eleccions, especulant amb que el PSOE i el PP obtinguin més vots i, en tot cas, que Cs s’avingui a donar el suport o l’abstenció perquè governi el PSOE.

El líder de Podemos, Pablo Iglesias, s’ha pronunciat ràpidament davant les ja gairebé inevitables noves eleccions. “Pedro Sánchez tenia el mandat de formar govern. No va voler. L’arrogància i el menyspreu a les regles bàsiques d’una democràcia parlamentària s’han impost sobre la sensatesa. Continuarem treballant perquè la política serveixi per a defensar els drets de la gent”, ha dit des del seu compte de Twitter.

Per al líder morat Sánchez “comet un error històric d’enormes dimensions forçant altres eleccions per una obsessió amb acaparar un poder absolut que els espanyols no li han donat. Fa falta un president que entengui el multipartidisme. Espanya ha canviat i no retrocedirà”, ha resolt.

En la seva compareixença des de la Moncloa, Pedro Sánchez ha demanat als Ciutadans “que el 10 de novembre parlin més clar perquè se’ls escolti”. El líder socialista va responsabilitzar a PP i a Cs que no hi hagi Govern, però va tirar contra Unidas Podemos i el seu líder, Pablo Iglesias, contra els qui va carregar especialment: “Té el rècord d’haver impedit quatre vegades que hi hagi un Govern progressista a Espanya, bloquejant-lo amb el suport de la majoria conservadora”, va dir.

Sánchez va justificar que el PSOE ha buscat tot tipus de fórmula per a no anar a eleccions: “Ho hem intentat tot, però no ho han fet impossible”, va afirmar sense cap autocrítica.

Les negociacions fallides han obert un debat important entre molts militants i simpatitzants d’Unidas Podemos, així com amplis sectors de votants de l’esquerra. Alguns sostenen que tota la responsabilitat és del PSOE, però que va ser correcte insistir en un govern de coalició fins a última hora. Uns altres (sobretot entre les files d’IU i Anticapitalistas) promovien l’opció de donar-li un suport a Pedro Sánchez, sense entrar al govern i sobre la base d’un acord programàtic a la “portuguesa”. Finalment, alguns comencen a preguntar-se si en realitat tota l’estratègia de Podemos no va servir únicament per a rentar-li la cara al PSOE i que aquest recuperés part del seu electorat des de l’esquerra, mentre el partit morat retrocedia cada vegada més en cabal electoral en una carrera de lliurament del seu propi programa. Aquest és un debat que segurament s’aprofundirà en els pròxims mesos, perquè el panorama de les eleccions no sembla que vagi a canviar molt.

Et pot interessar: Noves eleccions, govern d’ajust i l’esquerra necessària per a enfrontar-lo

L’escenari polític espanyol torna a submergir-se en la incertesa. Mentre una recessió econòmica s’albira com cada vegada més pròxima i el BCE demana contenció de la despesa i manteniment de la pressió fiscal al pròxim govern, el Règim polític no aconsegueix estabilitat duradora.

La qüestió catalana continua sent una font d’enormes tensions, a pocs dies que es conegui la sentència del Tribunal Suprem sobre els presos polítics catalans -que el president en funcions ja ha anunciat en la seva compareixença en Moncloa donant compte una vegada més que és un judici polític-, que compliran dos anys de presó preventiva.

No hi ha investidura i l’Estat espanyol s’aboca a noves eleccions. La població ha votat 4 vegades i cinc anys. Ara anirà a una cinquena que ni tan sols és clar que pugui resoldre la malifeta. Però sigui com sigui el resultat, ha quedat clar una vegada més és que els qui governen realment són l’IBEX35 i els grans capitalistes.




temes relacionats

Unidas Podemos   /    Política Estat espanyol   /    Règim del ’78   /    Pedro Sánchez   /    Rey Felipe VI   /    Pablo Iglesias   /    Podemos   /    Elecciones   /    PSOE

Comentaris

Comentar