El debat sobre el vot al mal menor i l’abstenció està ocupant el centre en els debats de l’esquerra, marcat per la preocupació que compartim davant l’avanç de la dreta i les seves polítiques. Però, hi ha qui planteja que no donar el nostre vot per a un nou govern del PSOE de Marlaska és un privilegi d’homes blancs cis. Nosaltres no pensem el mateix, i ens neguem al fet que la nostra decisió política s’esborri així en aquest debat o sigui sotmesa a un xantatge en favor de subordinar-se al mal menor.
Perquè moltes de les que plantegem que no hi ha alternativa a la que recolzar en aquestes eleccions som dones, migrants, racialitzades, persones LGTBI i precàries organitzades, que posem el cos tots els dies per frenar a la dreta. Perquè mirant les dades d’abstenció trobem també als sectors més precaris de la classe treballadora, colpejats per les crisis, la inflació i les lleis repressives que ha ampliat aquest govern, i abandonats per les burocràcies sindicals.
Els veritables privilegiats es troben a l’altre costat, explotant-nos i fent lleis contra nosaltres. No els fem el favor d’apuntar a un altre costat i deixar d’assenyalar-los com el que són.
Ahir mateix vèiem un nou desnonament a Moratalaz, en el qual un operatiu amb més de 50 policies nacionals sota la direcció del Ministeri d’Interior va deixar a 18 famílies al carrer. Al mateix temps, una mare i la seva filla sense alternativa residencial eren desnonades a València. Avui un bloc a Barcelona, tres famílies amb nens.
Ens disculpareu, però nosaltres ens neguem a donar el més mínim suport polític als responsables d’aquests desnonaments i aquesta repressió i denunciarem que aquesta llei d’habitatge que ens venen com un avanç social és una estafa.
Ens neguem a votar als qui manen tanquetes a reprimir a obrers en vaga com a Cadis o Vigo, i als qui ens van reprimir quan sortim a mobilitzar-nos amb la ràbia a flor de pell després de l’assassinat homòfob de Samuel. Als qui augmenten les places de policia i guàrdia civil, no deroguen la llei mordassa, aproven la mordassa digital i una reforma del codi penal per a reprimir-nos més i millor.
I no dubtem per un moment que, si segueix en el Govern, el bloc progressista continuarà desplegant tot el poder repressiu de l’Estat contra nosaltres quan sortim a protestar contra la retallada de 20.000 milions de despesa pública que li acaba de prometre a Brussel·les.
Denunciarem que els qui diuen que els votem per frenar a la dreta són els que han mantingut la criminal llei d’estrangeria, les devolucions en calenta, han abandonat fins a la mort a barques en la mar plenes de vides migrants que demanaven auxili, els qui han defensat en la cimera de l’OTAN que la migració sigui considerada una amenaça híbrida, els qui, com Yolanda Díaz, porten de número 2 a Santos Maraver, defensor de l’ocupació del Sàhara Occidental per part de la dictadura marroquina, i els qui han pujat el pressupost militar imperialista per poder continuar espoliant altres països.
A nosaltres ens preocupa molt la dreta, per això combatem als qui els han obert la porta decebent, fent polítiques de dreta durant tota la legislatura i preparant el terreny, a base de lleis repressives i desmobilització, perquè la dreta avançi en les institucions i també als carrers.
Per això aquest 23J i tots els dies lluitem contra aquesta lògica de la misèria de “el possible” i ens deixem la pell en construir una alternativa política que posi en el centre la lluita de classes, l’única capaç de frenar als reaccionaris que venen per nosaltres i els nostres drets.
Per part nostra, no atacarem amb insults de cap mena a companys i companyes de lluita que confien que el millor és continuar votant als responsables de la massacre de Melilla. D’igual manera, a vosaltres us demanem que no ens culpeu de l’avanç de la dreta als qui defensem una alternativa d’independència de classe, perquè els culpables són els que són aquí a dalt governant.
Perquè el que és clar, companyes, és que hem d’organitzar-nos i recuperar la lluita als carrers, les empreses, les universitats, els instituts i els barris. Perquè és amb la lluita amb la que els pararem.
