Món obrer Estat espanyol

LLEI ARAGONÈS

Ni Llei Aragonès ni més privatitzacions. Internalització sota control de treballadores i usuàries

La Llei Aragonès no serà aprovada en el Parlament de Catalunya. Ara és necessari lluitar per la internalització dels serveis públics que ja estan en mans de grans empreses, sota control de treballadors i usuaris.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

dijous 6 de febrer| edició del dia

La Llei de contractes de serveis a les persones, millor coneguda com a Llei Aragonès i impulsada pel vice president de la Generalitat i dirigent d’ERC Pere Aragonès, no arribarà finalment al ple del Parlament de Catalunya, i menys encara serà aprovada. Dilluns passat en la comissió d’Economia i hisenda els partits de l’oposició van votar en contra.

Alguns com el PP van votar en contra perquè no s’havia assumit cap de les seves esmenes en l’esborrany de la Llei. D’altres com En Comú-Podem es van oposar gairebé des del principi. No obstant això, els mateixos comuns mantenen el pacte per a l’aprovació dels pròxims pressupostos generals de la Generalitat amb JxCat i ERC. La CUP, per part seva, s’ha mantingut en contra de la tramitació de la Llei Aragonès en tot moment i ha impulsat les mobilitzacions al carrer.

Sigui com sigui, la no tramitació de la Llei Aragonès és, sens dubte, una gran victòria per a tots els sectors i col·lectius socials que, al costat d’organitzacions sindicals i polítiques, han mantingut una dura lluita per a impedir que l’aprofundiment de les externalitzacions dels serveis públics arribés al Parlament. La Plataforma Aturem la Llei Aragonès que agrupa a tots aquests col·lectius ha mantingut el pols al carrer en tot moment.

No obstant això, seria una greu errada descartar que el Govern de la Generalitat torni a intentar imposar un nou marc per a regularitzar les externalitzacions dels serveis públics i per aquest camí aprofundir en l’empitjorament de la qualitat envers els usuaris i el minvament de les condicions laborals per a milers de treballadores i treballadors.

I és que les polítiques neoliberals configurades en les dècades dels 80 i 90 pel PSOE i el PP en el conjunt de tot l’Estat van servir per a assentar el model capitalista espanyol a banda i banda de l’Ebre amb el suport dels partits burgesos i petit burgesos catalans. Tot això, a cop d’aprofundir en una ultra-precarietat laboral cada vegada més aguda i asfixiant.

De fet, les externalitzacions són una de les principals palanques per a estendre cada vegada més aquesta precarietat cap a innombrables sectors de treballadors i treballadores. Molt especialment, en els governs municipals, les institucions amb major gestió pública, és on més s’ha vist aquesta transferència de gestió a mans d’empreses capdavanteres de l’Ibex 35, augmentant, per aquesta via, els seus milionaris beneficis.

Però també en les CCAA es vénen donant gran quantitat de concessions a empreses privades per a gestionar els serveis públics i el Govern de la Generalitat ha sigut un dels que millor rendiment ha vingut traient en les últimes dècades.

En aquest aspecte, amb els ajustaments econòmics durant els primers anys de la crisi, a Catalunya el pressupost del Departament de Salut va passar de 9.700 a 8.200 milions en tan sols tres anys. No obstant això, en el mateix període, el grup privat IDC va passar a rebre més de 127 milions de les arques públiques, tan sols per posar un exemple de l’impuls que vénen rebent les empreses privades en àmbits públics com la sanitat.

Quant a l’educació, en 2015 la CUP ja denunciava el tancament de línies de P3 d’escoles públiques en diferents municipis catalans, tot això en favor del manteniment dels concerts educatius de la Generalitat amb nombrosos centres privats.

I quant als serveis socials, els que s’emporten la pitjor part i en els que les treballadores i treballadors sofreixen una major pauperització de les seves condicones laborals, Concep Miró, membre de la secretaria de comunicació de la Intersindical Alternativa de Catalunya, destacava en una recent entrevista que:

En 2007 es va publicar la Llei de Serveis Socials a Catalunya on es reconeixia que eren un dret universal per a les persones. Just després, el Govern del Tripartit “d’esquerres” va plantejar l’externalització com a model de gestió. Els serveis socials catalans ja van néixer externalitzats.

Davant això, que la Plataforma Aturem la Llei Aragonès continuï impulsant la lluita als carrers i sense esperar "mesures de gràcia" per part dels partits polítics burgesos, és el primer pas per a continuar defensant uns “serveis públics de qualitat, de titularitat, gestió i provisió 100% pública, tal com plantegen en el seu manifest.

Però a més, és de vital importància també desenvolupar una profunda mobilització social per a imposar la internalització dels serveis que avui ja estan en mans de grans empreses privades, sota gestió dels treballadors i usuaris. Aquesta és l’única forma per a començar a posar els fonaments en favor de garantir que els serveis públics estiguin a la disposició de la majoria de la societat i no dels guanys capitalistes.




temes relacionats

Llei Aragonès   /    Precarietat laboral   /    Món obrer Estat espanyol   /    Privatitzacions   /    ERC   /    Catalunya

Comentaris

Comentar