Política Estado Español

ANIVERSARI 1-O

Milers de joves desborden als carrers a Torra, Buch i el processisme

Aquest dissabte els Mossos es van encarregar de reprimir a l'activisme juvenil que responia la provocació de la Jusapol que volia “celebrar” la repressió del 1-O.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

Martes 2 de octubre | 07:11

FOTO: Antonio Litov

El Conseller d’Interior Miquel Buch ha estat clar: a la manifestació del dissabte passat hi havia “una minoria de persones [que] busquen enfrontaments violents amb els quals estaven manifestant-se en Plaça Catalunya”. I després va seguir carregant contra la joventut que va defensar la Plaça Sant Jaume “…el que va passar en els cordons policials, tractar de trencar-los i els Mossos pintats de colors jo crec que això no ajuda”.

Per al Conseller la manifestació de la Jusapol que reivindicava a les forces policials que van reprimir i van carregar contra el poble català quan els catalans pretenien decidir el seu propi destí, era tan només la manifestació d’unes “idees”. I el Conseller es va encarregar de “garantir la llibertat d’expressió” d’aquests grups que fan apologia de la violència d’estat. Cal preguntar-se, de quin costat està el Conseller? Amb els repressors o amb el poble que els rebutja?

I, per deixar ben clara la seva opinió, Miquel Buch va comparar als joves de Sant Jaume amb aquells que causen destrosses quan el Barça surt campió: “molts culés hem anat a Canaletes a celebrar la victòria del Barça en la lliga i la Champions i després hem vist que hi ha hagut gent que no són del Barça i que el que fan són delictes i van a trencar aparadors…”. “El que vam tenir ahir va ser una minoria que va sortir al carrer i que volia provocar mals majors”. Més clar, aigua.

Per la seva banda el President Quim Torra va protegir l’actuació del Conseller d’Interior i els Mossos. No obstant això, al mateix temps va haver de buscar algun tipus de picada d’ullet cap als CDRs “Amics dels CDR: pressioneu i feu bé a pressionar”. El dissabte es va demostrar que dins del moviment independentista hi ha milers i milers de joves que no aguanten més la passivitat i el “full de ruta” autonomista de JxCat i Esquerra Republicana. Això està fent tremolar el Govern de Torra.

La estratagema d’ambdues formacions consisteix a marejar la perdiu al poble català mentre busquen més inversions per a les grans empreses catalanes. Per això Quim Torra parla de “la llavor d’alguna cosa, la llavor constituent de la república catalana”. Tots sabem que les llavors triguen mesos o anys a créixer. Fins i tot les declaracions del vicepresident Pere Aragonés deixen pitjor parat al Govern, quan deia que donaria suport a les mobilitzacions del 1O si eren pacífiques.

Les declaracions del President Carles Puigdemont no són precisament molt millors. En lloc de promoure la realització de la voluntat popular expressada el 1O contesta que “De vegades mantenir la posició per esperar que hi hagi oportunitats no és una dolenta una decisió.” Abans ens deien que construïen “estructures d’estat”, tan bon punt hi hauria una “negociació a nivell internacional”. La “Llista del President” que va votar molta gent però que el President no es va animar a desafiar el Règim del 78 per assumir. Puigdemont recrimina aquesta mobilitzacions dient que “no són del 1-O” per anar encaputxats.

Ara que cal esperar, a què? Puigdemont encén una altra vela perquè Pedro Sánchez negociï alguna cosa: “S’ha de tenir en compte també que al davant nostre no tenim el mateix govern que fa un any (…) el correcte és que el govern de Catalunya atorgui un espai de confiança perquè el senyor Pedro Sánchez pugui formular, si és que la té, la seva política per a la resolució del conflicte”. Però Sánchez i el seu Govern ha dit mil vegades que no negociaran el referèndum, menys encara exercir la independència votada l’1-O.

Per tant, la cúpula dirigent de Junts per Catalunya i el món convergent, al costat de l’Esquerra Republicana demostren un fort acord a bloquejar el 1O. Per això, Puigdemont-Junqueras es van negar el 10O i el 27O a declarar la República i per descomptat, no van moure un dit per defensar-la. El primer va decidir anar-se sense lluitar, el segon es va presentar davant el jutge d’un país del que es volia independitzar. De República catalana res, de res.

El President de Freixenet i de la Càmera d’Espanya, José Luis Bonet, ha declarat avui que “Situacions com la d’avui perjudiquen molt les expectatives. Això hauria d’evitar-se i buscar una solució de progrés dins del marc constitucional, l’únic possible” referint-se al tall de vies de l’AVE. Aquest empresari català valorava que “amb el 155 va tornar a recuperar-se” l’economia del Principat. Economia que la seva empresa havia abandonat. Ja sabem quin és el pla de la burgesia, més 155 i pals perquè creixi l’economia (i els seus guanys).

Les manifestacions de l’1-O han tornat a emergir el qüestionament al Conseller Buch. També ho ha estat el President Torra amb càntics demanant la seva dimissió. S’està expressant dins del moviment popular independentista un ampli sector cansat de les maniobres de Torra, Torrent, Puigdemont i Junqueras i que busca posar la directa cap a la república catalana. Tremola el Govern, com repercutirà això a Catalunya i Espanya?

És la primera vegada des que es va iniciar el moviment democràtic català que amplis sectors juvenils qüestionen la direcció del procés. I ho fan al carrer. Són milers de joves i persones que comencen a adonar-se que “el President està nu”. La burgesia catalana i espanyola estan molt preocupades perquè veuen que “els seus dirigents” estan sent sobrepassats pel flanc esquerre. Pas a la joventut, pas a les dones treballadores.






Temas relacionados

Independencia de Catalunya   /   Autodeterminación de Catalunya   /   En Català   /   Política Estado Español   /   Referendum en Catalunya   /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO