En el llarg recompte que a les 8.00 hores (horari d’Itàlia) continuava des que a les 23.00 hores es van tancar els col·legis electorals, es va certificar la baixada de la Lliga de Matteo Salvini que al Senat va quedar en el 9%, una gran caiguda des del 34% de les últimes eleccions europees. Mentre que Forza Itàlia de Berlusconi es manté en el 8,3%, per sobre del que s’havia previst.
El resultat va ser molt dolent per al Partit Demòcrata (PD) de Enrico Letta, que no ha superat el 19,1%. En canvi, el Moviment 5 Estrelles (M5S) liderat per Giuseppe Conte podia considerar el seu un bon resultat, amb el 15,3% dels vots. És menys de la meitat del que es va emportar en 2018 però encara diversos punts més del que estimaven les enquestes a l’inici de la campanya electoral, després de la ruptura amb un dels seus homes forts, el ministre d’Exteriors, Luigi di Maio. Aquest quedarà fora del Parlament després del fracàs de la seva nova formació. L’anomenat TercerPolo, format pels centristes Acció, de Carlo Calenda i Itàlia Viva del exmandaratio Matteo Renzi van quedar en un 7,7% molt per sota de l’esperat.
Com afirmava Giacomo Turci -editor de La Voce delle Lotte- "l’aposta guanyadora del Fratelli d’Itàlia ha estat reivindicar obertament un perfil catòlic-nacionalista de clara oposició al govern de Draghi. Així, part del descontentament social ha derivat en el suport a aquest partit".
A més, la competència entre FdI i la Lliga, va portar a Meloni a adoptar un discurs atlantista (més pro OTAN). Una cosa fonamental per a la burgesia italiana, atès que des de la Unió Europea ja van emetre missatges sobre que a Itàlia li convé seguir encolumnada, fonamentalment per la seva necessitat de finançament del seu deute públic que ja al desembre del 2021 se situava en 2,6 bilions d’euros, representant el 150% del PBI.
Fa uns mesos, Meloni participava en un acte de VOX, a Andalusia, on afirmava que el “veritable objectiu de la ideologia de gènere no és la lluita contra la discriminació” sinó “la desaparició de la dona i la fi de la maternitat”. Com a part del seu discurs racista, assenyalava que els “estrangers” són moltes vegades responsables de la violència contra les dones, i que els migrants perjudiquen els treballadors italians perquè competeixen amb ells per l’ocupació. A més, es pronunciava contra el “fonamentalisme verd” de Greta Thunberg, que porta a “perdre milers de llocs de treball”.
Meloni també va dir en aquest discurs: "Sí a la família natural, no als lobbies LGBT; sí a la identitat sexual; no a la identitat de gènere; sí a la cultura de la vida; no a l’abisme de la mort; sí a la universalitat de la creu, no a la violència islamista; sí a les fronteres segures, no a la immigració massiva".
Amb aquest discurs populista de dreta, Meloni va aconseguir el primer lloc en aquestes eleccions, la qual cosa la situa ara per liderar un govern amb la dreta. No obstant això, està per veure’s si pot transformar aquest discurs reaccionari en mesures de contrareformes reals. Intentarà retallar el dret a l’avortament de les dones italianes? Augmentar la política d’expulsions d’immigrants? I quines reaccions generarà això al carrer?
En una situació marcada per una alça de la inflació, un alt endeutament públic, descontent social i molta desconfiança amb el sistema polític italià (l’abstenció en aquestes eleccions va ser altíssima), no està per a res clar que Meloni pugui aconseguir una hegemonia pròpia que li permeti un govern estable.
