Per què protesten? excessiva burocràcia, normes fitosanitàries rígides, barreres comercials, poques ajudes, que els compren a preus irrisoris, augment dels costos…, un descontentament general amb una situació insostenible, però amb sectors molt diferents.
Hi ha grans terratinents i regadius intensius de fons voltors que cada vegada acumulen més propietats; hi ha petites i mitjanes explotacions agrícoles arraconades pels primers i hi ha assalariats hiper explotats (amb baixos salaris, la major taxa de temporalitat, jornades més llargues i la major sinistralitat, com els temporers o les jornaleres de Huelva). Com diu el SAT, no és el mateix el propietari que el jornaler.
Però no es tracta de demanar més ajudes públiques a la producció, que s’emporten els grans propietaris, es tracta de lluitar per mesures de fons. I aquestes no ens les donaran els senyorets que es pugen al tractor només per a la mani. Només la pot donar la classe treballadora amb els seus mètodes de lluita i amb un programa independent, que ofereixi també una sortida a les demandes dels petits productors per guanyar-los com a aliats i separar-los de la direcció reaccionària dels terratinents i grans capitalistes. Tot el contrari del que demana la dreta aquests dies, i que només servirà perquè s’enriqueixin més els de sempre mentre la crisi profunda continua. Això hem de tenir-ho molt clar.
