Política Estat espanyol

CATALUNYA

La repressió també és econòmica a Catalunya

La inversió pública, per part de l'Estat espanyol, a Catalunya continua caient. La repressió contra el poble català no sols és policial i judicial.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dilluns 9 de desembre de 2019| edició del dia

Segons les dades de la Intervenció General de l’Estat (IGAE) recopilats pel Departament d’Economia de la Generalitat, continua en caiguda lliure la inversió de l’Estat al Principat. La inversió pública a Catalunya en el primer semestre del 2019 ha caigut un 9% i tan sols és l’ 11,8% del total executat per l’Estat espanyol, quan l’aportació al PIB espanyol és del 19,2%. En el període entre 2015 i 2018, l’Estat ha executat a penes el 66% del pressupost en infraestructures.

Si es compara amb la mitjana del pressupost executat a nivell de tot l’Estat, es veu clarament que Catalunya queda per sota. L’execució en el mateix període d’inversió en infraestructures és del 75,3%. I, si es compara amb la situació de la capital del Regne és escandalós: Madrid ha executat el 113,9% del seu pressupost. De fet, Catalunya es troba en desè lloc entre les 17 comunitats autònomes referent a l’execució pressupostària.

Dins d’aquest període, l’any 2018 (el posterior a la realització del referèndum de l’1-O) ha brindat uns guarismes pitjors encara. L’execució de la inversió planificada a Catalunya cau al 57,7% l’any passat. I, Catalunya cau de la 10a a la 13a posició en aquest ranquing. Els anuncis d’inversió a Catalunya es fan amb “pluges de milions”, ja siguin sota els governs de Rajoy o de Sánchez, però la inversió real passa per un greu “període de sequera”.

El dèficit acumulat de desinversió en infraestructures catalanes és de 28.000 milions d’euros en els últims 10 anys, d’acord amb els càlculs de Foment del Treball. Catalunya està sofrint una desinversió similar que el Quebec. El Quebec, que sí que va poder realitzar un referèndum d’autodeterminació pactat al Canadà, pateix un declivi econòmic. L’Estat espanyol s’encarrega de castigar al poble català.

La burgesia prega a “la seva majestat”

La patronal catalana de “Foment del Treball” sol·licita “a la seva majestat” que solucioni el dèficit. Els estudis i informes que procedeixen de la patronal catalana van en el mateix sentit, com no podia ser d’una altra forma. Davant el càstig que suposa la desinversió pública a Catalunya la burgesia vernacla s’ha anat adequant d’una forma o una altra, mitjançant el saqueig a les arques públiques, mitjançant retallades socials.

La gran burgesia catalana és un soci “menor” de l’Estat espanyol. I, en relació al Procès s’ha situat més aviat al marge o ha deixat córrer fins al dia 3 d’octubre. Però com a la classe obrera va dir present amb la gran vaga del 3-O i el Rei va cridar a l’ordre amb el seu discurs que defensava la repressió policial, es va oposar clarament al moviment independentista i va sortir corrent a demanar la protecció de la Zarzuela. Ara pateix ser el soci menor que no va combatre clarament contra el desig independentista del poble català des del mateix inici.

La Gran burgesia catalana té grans expectatives en què el Govern de Pedro Sánchez canviï la tendència “desinversora”. De fet, ha estat sota governs socialistes en els quals la inversió pública ha augmentat a Catalunya. La patronal reconeix que s’està corregint el dèficit d’inversió. Des del Ministeri de Foment indiquen que “per això presentem un projecte de pressupost pel 2019 en el qual es revertia aquesta situació”. No obstant això, durant l’any i mig que Pedro Sánchez porta a La Moncloa, la inversió no ha variat substancialment.

El Govern català i organitzacions com la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) també protesten per la caiguda pronunciada d’aquests últims anys. Protesta que també manifesta la Cambra de Comerç catalana que es troba liderada des de fa poc temps per una direcció independentista.

Infraestructures a la vora del col·lapse

La situació d’infraestructures importants es troba més aviat a la vora del col·lapse. De conjunt, les empreses públiques han deixat d’invertir 2.214 milions entre els anys 2013 i 2018. La patronal busca pactar una gestió de les infraestructures descentralitzada i que es gestioni directament des del propi territori. I, demana una inversió anual addicional de 2.000 milions d’euros anuals pel període 2020-2024.

Són un rosari d’obres les que estan pendents o van summament lentes: el corredor mediterrani, els accessos al port de Barcelona o l’enllaç entre l’A-2 i l’AP-7 són els més esmentats. A això cal sumar-hi la B-40, l’ampliació de la N-340 (que recentment té habilitat el túnel que evita passar per Vallirana), l’impuls definitiu de l’aeroport del Prat.

El cas més emblemàtic és el sistema de transport públic de Rodalies. La infraestructura, gestionada per Adif, està en tan males condicions que els retards se succeeixen dia rere dia. La inversió de Renfe suposa una inexecució de 237 milions, la qual cosa representa la meitat de les inversions previstes en sis anys. La línia R3 té gran part del seu recorregut en els quals disposa de tan sols d’una via, la qual cosa provoca una freqüència baixa de combois.

Una altra infraestructura que sofreix la desinversió és el port de Barcelona. Les inversions de l’empresa de ports de l’Estat també suposen una inexecució important, que s’eleva a 595 milions d’euros entre els anys 2013 i 2018, del qual tan sols s’ha executat el 38,2%.

L’Aeroport del Prat de Llobregat ha vist passar a uns 50 milions de persones al llarg de l’any passat. El de Barajas uns 57 milions. No obstant això, al Prat hi ha només dues terminals contra cinc de les quals hi ha a Madrid. L’aeroport català està funcionant a la vora del límit de la seva capacitat.

Enfrontar al Règim del 78 amb la classe la treballadora

De la mateixa forma, que la gran burgesia catalana no enfronta la repressió policial i judicial, tampoc enfronta les represàlies econòmiques. De fet, els seus representants polítics, ERC i Junts per Catalunya/PDeCAT, tracten de pactar el Govern de Sánchez i un major pressupost per al Principat, mentre el “partit judicial” castiga als dirigents sobiranistes i a l’esquerra independentista.

La burgesia catalana tem molt més la lluita de carrers i de la classe treballadora i el poble de Catalunya que al poder de l’Ibex 35 i el Règim del 78. I, des de sempre, ha optat pel poder polític i econòmic. Igual que va fer aquell 3-O del 2017, acudint a les ordres del Rei Felip VI.

Per acabar amb la repressió policial-judicial i econòmica no hi ha més alternativa que l’organització i mobilització dels treballadors liderant a tot el poble que vulgui enfrontar el Règim del 78, i sobre les seves ruïnes imposar una assemblea constituent sobirana que resolgui la relació territorial entre l’Estat i Catalunya i tots els problemes socials, com l’atur, la precarietat, les infraestructures, l’ofec econòmic.




Comentaris

Comentar