Els fets
Rússia viu hores de màxima tensió, incertesa i confusió des que Euveny Prigozhin, el líder del grup mercenari Wagner creués la frontera d’Ucraïna cap al país per controlar – gairebé sense disparar – la ciutat meridional Rostov-on-don. Aquest acte de rebel·lia contra el lideratge militar rus es dona a partir d’una acusació de Prigozhin contra l’Estat Major, principalment el Ministre de Defensa Serguei Shoigu, d’atacar a les seves tropes i matar al voltant de 2.000 soldats. El líder del grup Wagner, va prometre “venjança”, i va dir que el “mal” que genera el lideratge militar (rus) ha de ser detingut. No obstant, tot i que en la seva retòrica sempre ha deixat clar que no es tractava d’un cop a Putin, s’han obert diversos interrogant. Esperaven que Putin es deixi fer xantatge per un exèrcit privat al qual mai ha reconegut públicament?
En pocs minuts el Comitè d’Intel·ligència i Antiterrorisme del Servei de Seguretat Federal (FSB, per les seves sigles en rus) va començar una recerca al lideratge de Wagner per incitació a la “rebel·lió armada”. Mentrestant a Moscou i altres ciutats es van desplegar soldats i es va posar en alerta el país davant un “intent de cop d’Estat”. Poques hores després Prigozhin es va fer amb Rostov, una ciutat d’1,1 milió d’habitants, industrial i portuària situada en una zona estratègica sobre el riu Don, a pocs quilòmetres de Mariupol, la ciutat ucraïnesa conquistada a sang i foc per Rússia un any enrere.
🇷🇺💥1/2 Parece que se va confirmando, según evidencia de #vídeo (ver el segundo tuit), que una de la columnas de las tropas de Wagner habrían sobrepasado #Lipetsk, cada vez más cerca de #Moscú. pic.twitter.com/4KHPDZXd8a
— The Political Room (@Political_Room) June 24, 2023
Després d’hores de silenci, Putin va deixar anar un comunicat duríssim contra el seu antic “cap”: “ens enfrontem a la traïció”, “tots els que van prendre part en el motí seran castigats” i “defensarem al poble i a Rússia”. Prigozhin va respondre que no són “traïdors” ni que tampoc es rendiran. Fracassat el seu intent de forçar un canvi en el Ministeri de Defensa, haurà de lliurar una batalla amb conseqüències impredictibles.
Els esdeveniments estan en ple desenvolupament. Les tropes de Wagner es troben combatent per la ciutat russa de Voronezh, situada a 500 quilòmetres de Moscou. Mentre el líder txetxè Kadírov, acoblat a Putin, va dir que les seves tropes estan llestes per sufocar el motí. Els vídeos que arriben mostren un escenari d’enfrontaments militars, fins i tot tancs apuntant a la casa de govern de Rostov que ens recorden al cop a Gorbatxov en 1991 o a l’autocop de Boris Yeltsin en 1993. Per poder analitzar aquesta situació hem de remuntar-nos als seus antecedents.
Què venia passant?
Encara que el grup Wagner, nascut en 2014 durant la primera fase de la guerra a Ucraïna, opera per tot el món, l’Estat rus sempre va negar la seva existència o algun tipus de vincle amb ells. No obstant això, una vegada que va iniciar l’anomenada “Operació especial” a Ucraïna, el Grup va començar a tenir major exposició per operar obertament en el terreny. Va rebre directament armament, soldats i suport d’intel·ligència des de l’Exèrcit rus, augmentant els seus efectius des dels 5.000 a al voltant de 60.000, segons les fonts, la majoria reclusos que se’ls va oferir combatre a canvi de llibertat.
Molt s’ha especulat de perquè Putin va recórrer a l’ús d’un grup mercenari per portar endavant la guerra a Ucraïna. Una de les hipòtesis és que la guerra, no és tan popular com ho reflecteixen les enquestes dins de Rússia pel fort control de l’Estat en elles, i el rebuig a la mobilització parcial, sumat als desastres que va sofrir l’Exèrcit en pocs mesos de combats on es van perdre milers de soldats entrenats i equips molt costosos. La pila d’errors estratègics va obrir forts qüestionaments interns i externs al lideratge de Putin i l’Estat Major.
Les tensions entre Yevgeny Prigozhin, cap de Wagner, i el Ministre de Defensa són públiques des d’almenys setembre del 2022, i es va intensificar quan el grup Wagner estava a punt de prendre la ciutat de Bakhmut en el Oblast de Donetsk. En aquest moment va començar a denunciar que les seves tropes estaven afamades i exigia millors condicions de contracte, amenaçant amb retirar-se del territori. Però, així i tot va continuar. La presa d’aquesta ciutat, va costar una llarga batalla, centenars de vides, el desplaçament de la població que va veure polvoritzats les seves llars i les seves vides. En aquest context, Serguei Shoigu va llançar una comanda a tots els grups contractistes que signessin la seva adhesió a l’Exèrcit per centralitzar el comandament. Alguna cosa que clarament treuria poder i autonomia a Prigozhin i Wagner.
Prigozhin, considerat del cercle pròxim al president Vladimir Putin, va aprofitar el moment per començar a exigir millors armaments, menjar i salari per a les seves tropes, amenaçant amb obrir una crisi dins de l’Estat Major, que ja venia rebent crítiques -i alguns recanvis- per exemple pel líder txetxè Ramzan Kadírov. Aquesta guerra de butxaca amb el general Shoigu del Ministeri de Defensa es va mantenir en declaracions fins a aquest divendres en què va esclatar el que existeix veritablement en el fons de la disputa: el tron rus.
Encara que aquest problema existeix, Putin ha creat mecanismes per a sostenir-se - probablement fins a la seva mort en el Consell d’Estat- i funcionar com un bonaparte fonamental per mantenir l’equilibri intern del país. En aquest context de disputes internes, Prigozhin va buscar negociar "in extremis" una millor posició davant un intent d’aïllar-lo després de la seva acumulació de poder militar per fora de l’Exèrcit.
Què està en joc?
És encara prematur saber com es desenvoluparan els esdeveniments, però ha quedat clar que el conflicte es desplaçar al territori rus i es produeix “des de dins”. Revelant que els dispositius de l’Estat rus per mantenir el feble equilibri intern van fallar.
Putin va construir un sistema que divideix als serveis de seguretat i intel·ligència per evitar l’articulació i coordinació entre ells preveient qualsevol intent de cop eventual contra ell. Fins al moment aquest esquema pot dir-se que és reeixit, a més d’un cert suport popular, tenint en compte que fa 23 anys que està en el poder. Ara com ara la guerra l’ha mantingut en el seu lloc, però contradictòriament està engendrant la seva pròpia sortida. Això obre dos problemes. Un, la successió de Putin com a part de les disputes quotidianes en el Kremlin – la rebel·lió de Prigozhin és part d’això–. I dos, la lluita del mateix Putin per mantenir-se en el poder, alguna cosa que l’analista Tatiana Stanovaya, planteja que el seu règim pot tornar-se encara més autoritari portant endavant purgues internes i perseguint encara més a l’oposició.
Però la insurrecció de Prigozhin li suma una gravetat sense precedents. Analistes com Inna Afinogenova o Boris Kagarlitsky, opinen que no és probable que el grup Wagner prengui el Kremlin, però si el règim de Putin queda completament exposat a ser derrocat per algun dels actors de l’escenari polític rus.
Si s’arribés a una situació de guerra civil en territori rus - on existeix la major reserva d’armes nuclears del món- pot desencadenar diferents processos depenent el nivell de suport que tingui després de mostrar la feblesa i facilitat amb la qual està operant. Des d’encoratjar rebel·lions nacionalistes a les regions del Caucas, fins a estimular un cop militar des de l’Exèrcit, començant per deixar al règim de Putin colpejat en cas que sobrevisqui. D’altra banda, el grup Wagner és responsable d’innombrables operacions militars vinculades als interessos russos a Àfrica i Mitjà Orient, la qual cosa obre l’interrogant de qui prendrà el comandament quan rodi el cap de Prigozhin?
A això se li agrega que en el teatre d’operacions ucranianès estan portant endavant la contraofensiva de Zelensky, la qual cosa podria complicar encara més la posició de Putin en una guerra que esperava generar una derrota a l’OTAN i l’Occident geopolític. Però el destí de Putin semblés estar minat trepitgi on trepitgi.
