En els últims sis mesos la renda real de les famílies ha descendit un 6,5%, la meitat del que es van enfonsar després de la crisi del 2008. No obstant això, els salaris romanen en una taxa de pujada mitjana del 2,5%, molt per sota de la inflació, de la qual el Banc d’Espanya espera tancament l’any amb una mitjana anual del 9%. Un minvament de poder de compra que també queda sancionada en els PGE2023 del PSOE i UP per als i les treballadores públiques.

Si bé la inflació sembla moderar-se, es modera a l’alça, mantenint-se en xifres històriques. El 7,3% interanual a l’octubre es deu a la baixada dels preus del gas i l’electricitat. El preu del gas natural ha caigut a causa de l’escalfament global, amb una tardor amb temperatures excepcionalment càlides, així com per les elevades reserves i l’arribada de vaixells metaners. No obstant això, el preu del gas i l’electricitat no són l’únic factor, la reducció de la xifra es deu a un miratge estadístic, ja que a l’octubre de l’any passat va tenir lloc el major augment de preus del 2021. El que vol dir que en fer la comparació amb octubre de 2022 la xifra de la variació interanual és menys accentuada.

L’estira-i-arronsa entre forces inflacionistes i desinflacionistes continua. Lluny està la situació de suposar un respir a les butxaques de la classe treballadora. Els experts més optimistes parlen d’un llarg camí fins al retorn de l’estabilitat en els preus, amb avanços interanuals que els bancs xifren prop del 2%.

Si això implica que la inflació no se solucionarà ni en un any ni en dos, la tendències apunten a una desacceleració de l’economia. L’amenaça d’estagflació, estancament amb inflació, es dibuixa en l’horitzó davant les pujades de tipus d’interès per part del Banc Central Europeu de fins al 2% que busquen refredar la demanda. La pujada dels tipus d’interès suposa un augment de la quantitat de renda dedicada al pagament de deutes que podria elevar el percentatge de llars vulnerables.

A aquesta mesura se li suma la crisi immobiliària a la Xina, que redueix les compres d’un dels majors consumidors mundials de recursos. En la resta de la zona euro la inflació encara marca màxims cada mes, la qual cosa influeix a l’Estat espanyol en comprar productes i serveis de la resta del continent, “important inflació” dels seus veïns. Així mateix, el canvi euro-dòlar encareix les importacions d’energia. La tensió pel preu del barril de cru, superior a la mitjana d’altres setembres, s’accentua davant la retallada de la producció de petroli decidit per l’OPEP i Rússia
Per si això fos poc, la inflació subjacent, en la qual no es troba l’energia i els aliments frescos, es manté intacta en el 6,2%. Existeix el risc fins i tot que l’any que ve la subjacent, que conté el 80% dels béns i serveis, sigui major que la general, per la qual cosa en molts productes no es percebria tant la moderació de preus.

Les dades mes a mes mostren una situació cada vegada més complicada per a les llars de la classe treballadora i sectors populars. Una situació que a més podria empitjorar una vegada tancada la recuperació (sostinguda en contractes hiper precaris, d’altra banda) del turisme i l’hostaleria després de l’obertura “post” COVID d’aquest últim estiu. Per al pròxim període el consum es veurà reduït pels preus, unint-se a l’augment dels tipus d’interès i una reducció de la demanda global. Aquesta tendència és especialment preocupant per a totes aquelles llars amb hipoteques i dibuixaria un escenari de desnonaments com el que es va viure al 2008 - 2014.

El paquet de mesures de contenció aprovades pel Govern com a ajudes i rebaixes d’impostos serà revisat a final d’any de cara a aprovar un nou. Entre aquestes es compta també el mecanisme XARXA que es va introduir en la nova reforma laboral com a continuació dels ERTO i com a manera d’evitar els acomiadaments però que en la realitat el que suposa és la socialització de les pèrdues empresarials.

Mentrestant les elèctriques i la banca s’omplen les butxaques amb les factures de la llum i els deutes hipotecaris de milions de famílies. Iberdrola o Santander, tan sols un parell d’elles, han augmentat els seus guanys respecte al 2002 en un 25 i 29% respectivament. En el que porta d’any el Santander ja s’ha embutxacat més de 7.316 milions d’euros, i Iberdrola 3.104 milions. La factura de la llum i el gas ha augmentat en un 70 i 30% respectivament, i la lletra mensual de les hipoteques a tipus variable han incrementat de mitjana 180 euros. I és que els grans capitalistes s’estan enriquint amb la crisi: els sous dels consellers executius de l’IBEX van augmentar un 13,2% al 2021.

Et pot interessar: Cinc mesures per a enfrontar la inflació i que la crisi la paguin els capitalistes