El curs judicial reprén la seva marxa després d’unes setmanes de vacances en les que el govern del PSOE i Unidas Podemos les hagués decretat com a inhàbils processalment.

Però sobretot, es reprén l’acció judicial després d’unes setmanes en las que el Consell General del Poder Judicial i l’òrgan del Tribunal Constitucional hagin demostrat sense ambages el seu caràcter profundament reaccionari en impedir al Senat legislar sobre la renovació del mateix organisme judicial, tot i que finalment s’hagi renovat el TC.

Una negativa, la de la renovació dels òrgans judicials vinculada estretament a la decisió de l’Executiu de Pedro Sánchez de derogar el delicte de sedició i reformar el de malversació, tot reformant el Codi Penal. Qüestió que entra en vigor aquest dijous 12 de gener.

Amb la reforma del Codi Penal està per veure si ex alts càrrecs de la Generalitat i nombrosos batlles podran afavorir-se de la rebaixa de les penes del delicte de malversació i que seran alguns dels primers que passaran per les banquetes dels acusats durant els mesos de gener i febrer d’aquest 2023.

Caldria recordar però, que són gairebé 4.000 les causes obertes d’ençà la celebració del referèndum de l’u d’octubre de 2017 i el gruix d’aquestes van dirigides cap a centenars de joves i activistes de l’esquerra independentista que en res els beneficia la reforma del Codi Penal del govern i que compte amb el suport d’ERC.

Així, nombroses activistes detingudes durant de les protestes post sentència o les mobilitzacions contra l’empresonament de Pablo Hasél estan citats per aquests mesos, per les quals la Fiscalia demana penes altes de presó per delictes de desordres públics.

En el mateix sentit, moltes de les joves i activistes que van romandre en presó preventiva després de les manifestacions contra la sentència estan esperant també data de judici per aquests primers mesos o per al segon semestre de l’any. És el cas de la Paula, la Xènia i l’Andrea o el David i l’Alvaro detinguts durant la repressió dels Mossos d’Esquadra a plaça Urquinaona.

A tot ells, a més se’ls ha de sumar les causes judicials obertes de desenes de persones que van participar de les crides a mobilitzar-se del Tsunami Democràtic, entre d’altres activistes que han participat de mobilitzacions com són els talls de vies de l’AVE del primer aniversari de l’u d’octubre en 2018, o el cas de l’Adrià Sas, encara encausat per atemptat a l’autoritat durant la mateixa jornada, entre molts altres casos.

Sens dubte, totes elles s’enfronten a unes causes judicials en les que la reforma del Codi Penal del govern del PSOE i Unidas Pdemos no té res a oferir. Però queda en evidència també, i més que mai, que la política del govern de la Generalitat era tancar el cicle processista i la tornada a la normalitat autonòmica de la mà de la coal·lició que conforma el govern espanyol.

Et pot interessar: Fi de cicle del processisme

Aquesta és la desjudicialització del procés de la que tanta gala fan Pere Aragonès i Pedro Sánchez (quan pertoca) a la que s’arriba després de negociar en una farsa de taula de diàleg. No obstant, no ens pot estranyar, doncs el govern català és el mateix que durant tots aquests anys, i encara avui, es presenta com a acusació en nombroses causes judicials contra activistes independentistes, i en les que en alguns casos acaba demanant penes superior a les que proposa la fiscalia.