Política Estat espanyol

COMENÇA EL JUDICI

L’Estat espanyol es venja del poble català

Després d'una instrucció digna d'un relat de “ciència-ficció” i múltiples atacs als drets bàsics dels presos polítics i el poble català, comença el judici polític.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dimarts 12 de febrer| edició del dia

No és el judici de la vergonya; és el judici de la venjança. Sí. De la venjança del poder de l’Estat espanyol contra el poble català que ha gosat aixecar-se i lluitar per realitzar un referèndum democràtic d’autodeterminació. És la venjança contra les desenes de milers que van organitzar l’1-O i van enfrontar la repressió del 155 (Rajoy-Sánchez-Rivera), contra els més de 2 milions que van votar aquell dia.

El poder judicial està adaptant l’“a por ellos” de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el Monarca al llenguatge jurídic. Per a això no ha dubtat a inventar-se una realitat paral·lela que ningú va viure i una violència (que només va venir per part de les forces de “seguretat”). Llarena-Marchena parlen de rebel·lió i sedició amb el suport del Fiscal i l’acusació (im)popular de Vox. Estan disposats a liquidar a l’anterior Govern.

Demanen 24 anys contra Oriol Junqueras i 17 anys Carme Forcadell, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. A tots ells sel’s acusa de ser líders d’una rebel·lió violenta per a separar a Catalunya de l’Estat espanyol. No obstant això, la violència ha vingut sempre per part de l’Estat espanyol. De fet van “envair” Catalunya amb un mini exèrcit de més de 8000 “piolins”.

I, precisament aquesta situació més aviat surrealista és el que provoca una inusitada curiositat de mitjans de difusió de tot el món. El judici no només serà televisat, sinó que assistiran mitjans de difusió de tot el món. Segurament serà el judici amb més cobertura internacional de tots els que hi ha hagut a l’Estat espanyol. Els advocats de les defenses han explicat a una quarentena de mitjans estrangers la vulneració de drets a la qual estan sotmesos els presos polítics.

En aquests dos primers dies assistirem a les qüestions prèvies. És a dir, encara no hi haurà declaració de testimonis. Els advocats defensaran l’admissió de les proves denegades, denunciaran la falta de temps per a preparar el judici (tan sols 10 dies) i totes les vulneracions de dret dels seus defensats, els presos polítics catalans.

Reaccions contra el judici

Molts diputats i dirigents d’Esquerra i Junts per Catalunya aniran a Madrid per a assistir al judici. També han acordat parar l’activitat parlamentària i tenir el Parlament català tancat en aquests primers dies del judici. El diumenge passat es van reunir més de 400 alcaldes a l’Ajuntament de Barcelona demanant que se celebri un judici just, quelcom que sembla més aviat un oxímoron molt més que una possibilitat real.

El President Puigdemont ha estat convidat a la gal·la “Cinema for peace” a Berlín. En la mateixa ha realitzat un discurs denunciant el judici i la repressió de l’Estat espanyol cap als presos polítics i els polítics exiliats. Va compartir taula amb una ministra alemanya i diverses personalitats més com l’activista polític xinès Ai Weiwei.

És necessària una gran campanya de mobilització i organització

L’Assemblea Nacional Catalana ha convocat una manifestació per a dissabte que ve 16 per a denunciar el judici. A aquesta acció s’han adherit tots els partits i entitats sobiranistes i per tant serà en els fets una acció unitària. El dia 21 pròxim està convocada una vaga general per la Intersindical-CSC que servirà per a protestar contra la situació dels treballadors i, per descomptat, pel judici-farsa que estan muntant.

El Sindicat d’Estudiants ha convocat una vaga i manifestació estudiantil en els instituts i universitats per a aquest dimarts 12 de febrer coincidint amb l’inici del judici de la venjança. La mani s’ha convocat amb l’eslògan “Ja n’hi ha prou de repressió franquista. Per a la república del poble i la joventut. Llibertat presos polítics” com ha explicat el portaveu del Sindicat d’Estudiants, Borja Latorre.

Aquestes mobilitzacions han de ser un punt d’inflexió per a rellançar el moviment als carrers, lloc del qual mai hauria d’haver sortit. Si hi ha alguna possibilitat d’alliberar als presos polítics, aquesta passa per llançar una ambiciosa i extensa campanya política a tots els sectors de la societat: cal organitzar i mobilitzar als estudiants d’instituts i universitaris en amplis comitès contra la repressió i per la llibertat dels presos polítics.

Cal aprofitar la vaga del 21 perquè els dirigents sindicals la preparin realitzant assemblees en els llocs de treball i impulsant comitès de vaga per a mobilitzar la major quantitat de treballadors i que puguin organitzar-se per la llibertat dels presos polítics. Davant el pols que imposa l’Estat espanyol no hi ha una altra alternativa que redoblar l’aposta sortint a lluitar als carrers.




Comentaris

Comentar