Món obrer Estat espanyol

ENTREVISTA RIGGERS

“Han retallat els nostres drets, és natural que ara sorgim tots els sectors precaris a lluitar”

Entrevistem a David Pontnou, portaveu del Sindicat de Riggers en el marc de l'espai de coordinació de diferents lluites de sectors precaris a Barcelona. Un espai en el que també es troben altres sectors precaris com Las Kellys, Telepizza o els Riders.

diumenge 22 de setembre| edició del dia

Des de fa mesos Las Kellys, les cambreres d’hotel organitzades, vénen concentrant-se tots els divendres davant el Grand Hotel Central de Barcelona per la reincorporació de dues companyes acomiadades per sindicalitzar-se.

No obstant això, des de fa un parell de setmanes Las Kellys al costat de diferents lluites de sectors de joves precaris i altres organitzacions com a Pan y Rosas van decidir que calia fer un pas més i començar a donar forma a un espai on es pugui coordinar de forma unitària les diferents lluites de tots aquests sectors que surten a defensar els seus drets.

I és que des de principis d’aquest estiu estan començant a sorgir un gran nombre de lluites des de diferents sectors precaris en tot l’Estat, farts de veure com els seus drets són constantment retallats. Aquest estiu molts d’aquests sectors, la majoria de joves, que són al costat de les dones els principals col·lectius que vénen sofrint amb major impacte les fuetades de la precarietat, han començat a organitzar-se i a dir basta! És el cas dels treballadors i treballadores de Telepizza, dels Riders de Deliveroo, Glovo o UberEats, o els Riggers que es juguen la vida muntant els escenaris per als festivals de música, entre molts altres sectors.

I en el marc d’aquest incipient espai de coordinació entre lluites precàries, i que des d’Esquerra Diari ens veiem amb la necessitat de reflectir aquesta realitat social demolidora per a molts, ens parem a xerrar amb David Pontnou, portaveu del Sindicat de Riggers, operaris que s’encarreguen del muntatge d’escenaris per a festivals de música i altres espectacles.

Amb David, parlem de la situació actual després que el jutge Santiago Vidal sentenciés en contra de la vaga que tenien convocada durant el Festival de Música Sónar, tot un atac als drets dels treballadors. Però també aprofundim sobre les seves condicions laborals i la precarietat que això implica o la necessitat d’un espai en el qual les diferents lluites puguin coordinar-se.

Quin és el motiu pel qual el col·lectiu de Riggers vénen protestant des d’inicis d’estiu?

Estem aquí, sobretot, perquè arran de la segona vaga que convoquem, la Fira de Barcelona va decidir trencar la pròrroga que tenia amb la nostra empresa. Nosaltres tenim l’opinió que aquesta acció unilateral, a part de deixar-nos sense treball, vulnera el que és el dret de lleis en el sector públic. És a dir, ara, les adjudicacions dels treballs en qualsevol escenari, es realitzen a dit.

I què us va portar a convocar una vaga com a mesura de pressió?

Tot es va iniciar amb la licitació del sector del Rigging per part de la Fira de Barcelona. En aquesta nova licitació no apareixia la subrogació de treballadors, no es respectava el nostre conveni d’empresa, és a dir, tot pel que havíem lluitat i que regulava molts aspectes conquistats, desapareixien. Nosaltres hem de lluitar pels nostres drets.

A més, els nostres representants han anat a totes les reunions, i el problema que hi ha hagut és que Fira de Barcelona no ha volgut asseure’s amb nosaltres. Totes les taules de negociació que s’han establert han xocat contra una paret. Fira no ha volgut mai reunir-se amb nosaltres.

El negoci dels festivals de música és un dels sectors de major inseguretat laboral. Quines són les condicions laborals del Rigging?

Tenim jornades maratonianes, dies seguits treballant, potser a vegades empalmant jornades. Molts companys es troben sofrint les inclemències del temps, treballant totalment exposats al sol, sense cobertura, sense accés a l’aigua en tot moment. Existeix una sèrie de factors que fa molt difícil el treball. Estem parlant de jornades increïblement llargues, pot ser que, des de l’inici del festival fins al final, hi hagi molts companys que directament estan contínuament treballant i descansant molt poc. Tenen molta sort si poden descansar per a menjar alguna cosa.

Amb el conveni anterior vam aconseguim treballar 11 dies i descansar tres, estant també donats d’alta en la seguretat social aquests dies. Amb la nova licitació s’han perdut també les vacances pagades en el nostre sector, i hi ha un cas increïblement greu de falsos autònoms. Tot això, sense comptar amb els problemes de malaltia laboral.

Quant a la sentència que va desestimar la vaga, el jutge Vidal va intentar fer-la passar com una defensa als llocs de treball. No obstant això, aquesta decisió judicial pot ser considerada com un autèntic atac als drets dels treballadors.

Si, realment el jutge Vidal el que va fer és denegar les causes cautelars per les quals nosaltres havíem convocat la vaga. I en aquest sentit, el dia 25 d’aquest mes comença el judici sobre l’esquirolatge. És un fet que va haver-hi un esquirolatge per part de Fira de Barcelona. Nosaltres directament ens vam declarar en vaga, i el Sónar es va acabar fent; algú va haver de treballar-hi, no? Amb la qual cosa, tenim esperança a tenir una sentència favorable cap a nosaltres.

En el mateix sentit, Ada Colau afirmava que "s’ha de respectar el dret a vaga, però també s’ha de fer tot el possible perquè el Sónar es pugui celebrar amb normalitat". Com valoreu el paper del consistori en aquest conflicte, del qual l’alcaldessa és la pròpia presidenta de la Fira?

A Ada Colau li diria que el discurs que l’espectacle ha de continuar mai ha de prevaler per sobre dels drets dels treballadors. En el moment en què algun dels nostres equips tingui algun tipus de problema, sigui nosaltres, la gent de barres,… aquests companys sempre han de tenir dret a vaga i prioritzar els seus drets laborals. La de Colau és una excusa que no és vàlida per a nosaltres i en altres ocasions ja ha tingut polítiques similars.

Al costat dels Riggers, aquest estiu estan sorgint nombroses lluites de sectors de joves precaris. És el cas dels Riders, Telepizza o també Las Kellys, quina opinió teniu sobre aquest tema?

A nosaltres ens sembla necessari que surtin nous sindicats, sobretot a reivindicar els drets. Hem de tenir en compte que durant tots aquests anys, hem vist com s’han anat eliminant els nostres drets, i retallant les obligacions que tenia la patronal respecte a nosaltres. Per a mi, és natural que ara sorgeixin tots aquests sectors a lluitar i reivindicant els seus drets. Ja no existeixen les excuses que estem en crisi o hi ha desacceleració de l’economia. És una realitat que hem de tornar a lluitar pels nostres drets i, si fa falta sortir al carrer, sortir.

De fet, tenim convocada una sèrie de mobilitzacions. Ens mobilitzarem amb Tecnicat i SMAC, que és el sindicat de músics, o CTM, també d’espectacles, a més d’altres sectors precaris. Anem plegats a reclamar els nostres drets i exposar la situació que vivim els treballadors de l’espectacle. A més, tenim una altra mobilització planificada per al dia del judici sobre l’esquirolatge, aquest 25 de setembre, i el mateix per a quan els nostres representants es reuneixin amb el Parlament de Catalunya.

Finalment, què opineu de la coordinació entre diferents sectors com un primer pas per a lluitar de forma unitària contra la precarietat?

Em sembla genial, és un inici. Per nosaltres que som sindicats i organitzacions més petits, és necessari que les lluites ens anem unint i donar-nos suport els uns als altres, em sembla una magnífica idea.




temes relacionats

Riggers   /    Precarietat laboral   /    Lluita de classes   /    Lluita obrera   /    Món obrer Estat espanyol   /    Riders   /    Las Kellys   /    CGT Telepizza   /    Telepizza   /    Barcelona

Comentaris

Comentar