Walter Benjamin contradeia a Karl Marx quan aquest deia que les revolucions eren el motor de la història. Per a Benjamin més aviat es tractaria del fre de mà d’emergència del tren de la humanitat que porta a l’abisme, conduït pels capitalistes. No és difícil fer-nos aquesta idea. El cinema comercial, les sèries per streaming, la literatura “comercial” s’encarreguen de recordar-nos permanentment això, la nostra destinació ineludible en aquell tren.

Com un bombardeig constant, les notícies preanuncien diàriament la catàstrofe imminent. Però ha de ser necessàriament així? Podria ser d’una altra forma? No existeix un altre esquema en el qual la humanitat apel·li al seu potencial, i alliberi la seva enorme capacitat creadora atrapada en els engranatges d’aquest sistema actual que ens mostra cada vegada més la seva cara decadent, i s’apropiï del seu avenir de manera harmònica amb la naturalesa i amb la resta dels éssers que també habiten el planeta?

Ens mostren que sembla un somni deliberadament llunyà, inassolible. Però així com els conqueridors espanyols van sepultar literalment la vella Tenochtitlán en l’actual Mèxic, els vencedors del segle XX van buscar enterrar la història de la classe treballadora, les seves lluites, les seves experiències al capdavant del control de la producció, les seves formes democràtiques d’organització social i política; el seu projecte d’emancipació global. És una tasca urgent anar desenterrant elements d’aquest passat per a tornar a projectar un altre futur. I d’això es tracta aquest documental.

Ja entrat el segle XXI, un grup de treballadors i treballadores desenvoluparan a través de 80 minuts la història que els va portar a gestionar la fàbrica que avui és Madygraf. Una història que comença amb la més brutal de les derrotes històriques de la classe obrera: el neoliberalisme, els 90, de la cultura de la competència i la brutalitat entre germans i germanes de classe. I de com, abraçant algun d’ells les idees del marxisme i el trotskisme, van anar descobrint-se com a parells, deconstruint-se a si mateixos i reconeixent-se com una pròpia classe.

Es van organitzar en la foscor, transformant-se com a col·lectiu i al seu entorn, trobant-se amb altres treballadors de diferents gremis, posant en peus la Comissió de Dones, organitzant-se per a barallar pels seus drets sent part del moviment de dones, del moviment ambiental, de drets humans; portant la solidaritat als sectors més necessitats del poble treballador; replantejant-se la seva matriu productiva per a no danyar l’ambient; sembrant llaços a través de la cultura i l’art; combatent permanentment contra els agents de l’Estat capitalista i les seves forces policials, la justícia, contra els ministeris i governs de diferent color polític però de la mateixa classe enemiga: la dels patrons. En aquests embats legals van comptar amb l’acompanyament de les seves advocades i advocats del Centre de Professionals pels Drets Humans (CeProDH) Myriam Bregman, Ingrid Hirch i Agustín Comas.

Una història plena d’anècdotes, alegries, cicatrius, contradiccions i mutació permanent. Una història viva, en ple desenvolupament que esperem, aporti algunes pistes per a militar un avenir alternatiu, superador.

Fils de continuïtat


Madygraf. Petjades d’un Futur es va estrenar el 2 de juny a la pròpia fàbrica. La sala de la màquina 301 de la ex multinacional es va condicionar per tornar-se un cinema, amb una enorme pantalla caient des d’una safata d’electricitat i un projector escopint imatges des de dalt d’un clark. Un gran fet cultural, en moments on les plataformes de streaming ens imposen un visionat de cinema en solitari i estandarditzat, presenciar una pel·lícula documental realitzada de manera col·lectiva i al costat de tots els seus protagonistes i companys de ruta, torna la pròpia experiència de la projecció un fet en si mateix.

És part de la nostra tradició militant la baralla per democratitzar la producció i l’accés a l’art i la cultura per a les majories que fem caminar aquest món. I així també buscar totes les vies per aportar al desenvolupament d’una consciència de classe capaç de superar aquest sistema de misèria i explotació, a l’una de construir un partit internacional de les i els treballadors.

Els qui realitzem, des de Contraimagen i L’Esquerra Diari, aquest material, amb més de 15 anys d’arxiu documentat, com a part activa d’aquest procés des dels seus començaments, esperem que l’experiència de les i els treballadors de Madygraf pugui emocionar a tot aquell que la vegi (tant com a nosaltres), i deixi plantejades conclusions, lliçons i preguntes que ajudin a reforçar la nostra identitat de classe, la nostra memòria col·lectiva, i la militància per canviar-ho tot.

Fitxa tècnica


Realització integral: Matias Gali, Silvana Safenreiter, Romeo “Colo” Guerra, Florència Sciutti, Piter Scrouch.
So final: Andrés Perugini.
Color final: Gisele Ventrice.
Art de portada: Micaela Etchevest.