L’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) ha publicat recentment un estudi sobre el cost de la vida i risc de pobresa en les comunitats autònomes, àrees metropolitanes i ciutats espanyoles que demostra que les xifres de les persones en risc de pobresa són molt majors que les presentades oficialment per l’Institut Nacional d’Estadística. Això es deu a que quantifica el nivell de vida, considerant factors com el preu de l’habitatge, a més d’indicadors de l’INE com la renda familiar disponible i el risc de pobresa de 2018 (per falta de dades més recents).
És la primera vegada que es realitza un estudi de l’Estat espanyol en el qual es vinculen la pobresa, la renda i el cost de vida. Es tracta per tant d’un encreuament de dades que permet un acostament més precís a la realitat material de les classes populars -perquè, evidentment, el cost de vida és un factor fonamental per a aquesta-, i posa en qüestió les estadístiques oficials de l’Estat: hi ha 585.043 persones més vivint sota el llindar de la pobresa que les oficialment comptabilitzades.
Així, la recerca llença llum sobre el creixement de la pobresa en relació amb el preu de la vida, i conclou que en les capitals i comunitats autònomes on el canvi ha estat més notable són a Madrid i a Barcelona, a Catalunya i en la Comunitat Autònoma de Madrid. Els investigadors vinculen aquest fet amb el preu de lloguer -així ho reflecteix la composició de l’indicador-, i és que el 47,2% de les persones en situació de pobresa dediquen la meitat del seu salari a la despesa de l’habitatge mentre bancs, fons voltor i grans tenidors incrementen els seus beneficis especulant amb el preu de l’habitatge, i empenyent a un major percentatge dels treballadors a la pobresa.
En la CAM el percentatge de persones en risc de pobresa ha incrementat un 44% (434.000 persones més) havent-hi actualment 1.400.000, mentre a Catalunya augmenta un 14% (150.000 persones més) deixant la xifra de persones en risc de pobresa en 1.200.000. Altres comunitats autònomes que han experimentat un increment significatiu són Euskal Herria, en la qual les persones en risc de pobresa augmenten en un 15%, i a Balears amb un creixement del 25%. Quant a les grans ciutats -on les dades són més greus-, a Barcelona s’ha incrementat un 35% (87.500 persones més) i a Madrid un 37%, és a dir, 208.000 persones més. A San Sebastián s’incrementa un 20,61%.
Els treballadors, que venen sofrint des de la dècada dels anys 90 una progressiva precarització de les condicions laborals com a fruit de les polítiques neoliberals, s’enfronten avui dia un nivell de inflacción històrica i una major dificultat d’accés a l’habitatge. Això es concreta en l’increment del nombre de persones en risc de pobresa; els resultats evidencien que no es tracta d’una qüestió menor. També evidencien que l’Estat no considera en les seves estadístiques a mig milió de persones en risc de pobresa. No obstant, els investigadors adverteixen que la realitat actual pot resultar encara més crua del que mostren els resultats del propi estudi, ja que les últimes dades de l’INE sobre el risc de pobresa emprats per a la recerca són de 2018.
En els últims cinc anys la crisi capitalista s’ha aguditzat per la pandèmia mundial, la guerra i les polítiques imperialistes. Tot això ha derivat en un nivell de inflació sever, augmentant significativament el cost de vida per a la classe treballadora i sectors populars. Mentrestant, els salaris no han experimentat cap increment. Així, l’índex de les persones en risc de pobresa podria resultar fins i tot major del que mostren els resultats de l’estudi. En aquest context es ve demostrant que l’escut social del govern “progressista” és lletra morta que no arriba ni a paliar tímidament les conseqüències més fortes d’aquesta situació. Per poder enfrontar aquesta situació urgeix una alça general dels salaris, pensions i ajudes socials que mantingui el nivell de vida de les classes populars i recuperin el poder adquisitiu perdut. Així com les clàusules de revisió salarial mes a mes per a tots els contractes i el control de preus per a evitar l’especulació dels preus enfront de l’horitzó de la inflació entre altres mesures.
