Les interminables llistes d’espera i la falta de personal continuarà sent la norma. Els pressupostos destinats a l’Atenció Primària ronden, de mitjana, un 14,99% en tot l’Estat. El finançament tot just ha augmentat un 0,06% que no reverteix els alts nivells d’inflació. Les organitzacions de sanitaris i sanitàries concorden que la inversió no sols és baixa, sinó que no arriba al mínim imprescindible perquè el servei públic pugui oferir una atenció de qualitat.
La Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) afirma que les conselleries de sanitat haurien d’invertir un mínim del 25% del total de la inversió en sanitat. És la Comunitat de Madrid la que menys inverteix, situant-se en un 10,73%, no aconseguint ni la meitat de la inversió considerada perquè el sistema sigui funcional. No obstant això, tampoc les comunitats autònomes governades pel PSOE aconsegueixen les xifres exigides.
Comunitats com Astúries destinen 347,8 euros per habitant, una quantitat insuficient que així i tot contrasta amb comunitats com Madrid, la que menys inverteix, que destina 155,02 euros per càpita.
Els estudis estimen que en tot l’Estat cal una mitjana d’un mes d’espera per a ser atès en l’Atenció Primària. A Euskadi la mitjana és de 34 dies d’espera, i a Aragó de 160 dies, més de cinc mesos. Les organitzacions de sanitaris i sanitàries no dubten en què els pressupostos demostren “una escassa sensibilitat cap a l’Atenció Primària dels governs autonòmics corresponents”, segons la FADSP.
Bona part dels diners invertits en sanitat es destina, a més, a empreses subcontractades. El que deteriora i mercantilitza el servei. Si bé això passa en totes les Comunitats Autònomes, el cas més escandalós és el de la Comunitat de Madrid. En aquesta comunitat entre 2017 i 2018 es van destinar més de 600 milions d’euros a repartir entre 29 empreses, segons afirma Audites Sanitat. La xifra continua pujant: en els últims dos anys la Conselleria de Sanitat ha destinat més de 2.300 milions d’euros en contractes menors a diferents empreses.
Totes aquestes pràctiques, vaga dir, estan permeses pel Govern central de PSOE i Unides Podem. Els nous pressupostos generals aprovats pel Govern del PSOE i Unides Podem tampoc han augmentat el finançament en sanitat. Tampoc el nou paquet de mesures del Govern afronta l’infrafinançament i els baixos salaris en un context d’inflació. La vaga dels sanitaris i sanitàries a Madrid contra la política criminal d’Ayuso és la lluita de les sanitàries i sanitaris de tot l’Estat.
