Després de setmanes d’acords, ruptures de negociacions, acusacions creuades i crisis, aquest dijous ha estat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid el que ha decidit la partida. I en aquest cas, a favor del govern madrileny. La resolució judicial resulta bastant escandalosa, redactat a mesura del Partit Popular.
La decisió ha provocat incertesa, ja que no queda clar si es pot sortir o no de Madrid, si es manté alguna limitació a la mobilitat o restriccions d’algun tipus. A més, molts es preguntaven a les xarxes socials “per què no es pot tancar Madrid, però es poden tancar barris sencers de la ciutat?” La resposta no ha trigat a arribar: “Perquè els jutges, amics d’Ayuso, viuen en els barris rics que no estaven confinats”.
"Els tribunals són el veritable diàleg, que no enfrontin a la política i la justícia. Demanem novament als madrilenys no sortir de Madrid i seguir les recomanacions sanitàries", ha declarat Diaz Ayuso en una roda de premsa improvitzada aquesta tarda. El govern madrileny es reunirà amb el ministre de sanitat per a discutir un nou pla de mesures. Hi haurà acord? La presidenta de la Comunitat de Madrid ha assegurat que s’anunciaran noves directrius entre avui i demà.
En el marc de la segona onada de la Covid, amb Madrid com a focus de contagis a nivell europeu, el govern “progressista” de Sánchez i el govern conservador d’Ayuso es tiren mútuament les culpes, intentant que sigui el contrincant el que pagui els costos polítics de noves mesures que aprofundiran la crisi econòmica i social que ja està en nivells rècord. I és molt probable que aquest divendres Ayuso ratifiqui el rumb anterior, reprenent les mesures restrictives sobre els barris del sud de la ciutat, el “confinament de classe”. No és clar encara si el govern de Sánchez pressionarà per a imposar un Estat d’Alarma en la comunitat.
Sobre l’única cosa que no hi ha dubtes és que la crisi sanitària i social la continuen pagant els mateixos: els barris obrers i populars, la classe treballadora, les persones migrants, les dones pobres i la joventut precària. Són aquests sectors els que continuen viatjant en metros i trens sense distància de seguretat, els que envien als seus fills a col·legis que no estan preparats per a aquesta pandèmia, amb una sanitat pública desbordada i una atenció primària gairebé extingida. Són els mateixos que han vist retallar-se els seus ingressos, els que han perdut les seves ocupacions, o segueixen en un ERTO des de març sense cobrar tot el seu salari, els que no arriben a pagar el lloguer i temen ser expulsats dels seus habitatges.
Els governs volen restringir el debat a quin tipus de confinament s’aplica en les grans ciutats, mentre reforcen l’aparell policial i repressiu contra la població. El que no volen discutir és que fa falta un pla d’emergència per a donar resposta a la crisi, perquè no la continuem pagant els de sempre, perquè aquesta vegada la paguin els capitalistes.
